Quan els romans picaven pedra: troben un nou tram d'una pedrera de les més antigues d'Europa

La construcció d'un edifici al peu de la muntanya de Montjuïc de Barcelona ha deixat al descobert un nou tram d'una pedrera romana, datada del segle II o I abans de Crist, de les més antigues de Catalunya i d'Europa.

La troballa s'ha fet al carrer Ferrocarrils Catalans, a la Marina del Prat Vermell de Barcelona. 

Els treballs que van començar l'octubre de l'any passat han permès identificar una pedrera de gres blanc quarsític del miocè, de 30 metres de llargada per 5 metres d'alçada. 

La pedrera és una finestra oberta a la Barcelona romana i està vinculada amb els primers moments de la fundació de Barcino i amb l'inici del procés d'urbanització romana d'Hispània. 

Forma part del conjunt d'explotacions de la muntanya de Montjuïc, que des del període ibèric, i especialment durant l'època romana, es va convertir en la principal font de pedra per al pla de Barcelona i altres colònies pròximes com ara Bétulo (Badalona) i Iluro (Mataró). 

 

Saber com es vivia i es treballava

Aquesta explotació a cel obert permet saber com vivien i les tècniques d'extracció romanes que es feien servir a les pedreres, com explica Anna Gutiérrez, cap de la Unitat d'Estudis Arqueomètrics de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica: 

"Ens dona informació de la gent que hi treballava, que hi vivia. Qui eren, què menjaven, on feien activitats perifèriques i essencials per al treball de les pedres, com ara com afilaven les eines."

Però, a més, la troballa ha permès localitzar i identificar peces de l'època ibèrica d'ús domèstic, del segle III abans de Crist, que els romans haurien abocat com a elements de rebuig durant la seva època, com destaca Andrew Kelly, que dirigeix l'excavació: 

"Hem trobat ceràmica ibèrica pintada, ceràmica campaniana de la zona de Nàpols, un peveter amb un relleu de la deessa Demèter, la deessa grega de l'agricultura, que no és una troballa que es faci cada dia."

La nova trobada confirma la continuïtat del front de pedrera que es va localitzar l'any 1990, i revela que el volum d'explotació en aquesta àrea era molt més elevat del que es creia. 

Permet entendre així les primeres fases d'un dels fenòmens més específicament vinculats amb el món romà, que és l'arquitectura i construcció en pedra, i es confirma com un cas de referència essencial per a l'estudi de la resta de pedreres romanes.