Què es decideix avui als Estats Units? Manual per entendre les midterm
Avui és el primer dimarts després del primer dilluns de novembre d'un any parell. I això, en l'idioma que regeix la política nord-americana, vol dir que hi ha eleccions legislatives de mig mandat als Estats Units.
Els comicis decidiran la composició de les dues cambres del Congrés i determinaran el tarannà dels dos últims anys de govern de Donald Trump a la Casa Blanca.
Aquest és un manual d'instruccions per entendre què es vota i què està en joc.
Quanta gent pot votar i quin és el seu perfil?
Uns 250 milions de ciutadans dels Estats Units de més de 18 anys tenen dret a vot en aquestes eleccions. El nombre d'electors ha crescut en quasi 8 milions i mig de persones els últims 4 anys.
Aquest increment del 3% s'explica sobretot pel creixement de certes minories del país, especialment els ciutadans d'origen llatinoamericà.
Els hispans ja representen un 16% del total de votants dels Estats Units, uns 39 milions de persones. Són el segon grup ètnic més nombrós del país, només superat pels blancs, que són el 61% dels electors.
El següent col·lectiu que més creix són els ciutadans d'origen asiàtic, que representen un 5% dels votants, prop de 14 milions de persones. Els segueixen els afroamericans, que són el 12% del cens, és a dir, 31 milions d'electors.
L'únic grup que perd votants són els blancs, que els últims 4 anys s'han reduït un 2% i ara són 153 milions d'electors.
Es pot votar per correu?
Sí, es pot votar anticipadament i per correu. Malgrat tots els intents del president nord-americà per desacreditar aquest sistema i dificultar-lo, aquestes midterm ja estan registrant un rècord de vot anticipat.
Més de 57 milions de ciutadans ja han votat en aquestes eleccions, la meitat dels quals aproximadament ho han fet per correu i la resta presencialment abans d'hora (com és el cas de Donald Trump i la primera dama Melania, que van votar a Florida).
En els Estats on és obligatori registrar-se com a simpatitzant d'un partit o bé com a independent (això passa a la meitat dels 50 Estats), un 44% d'aquests vots eren per a candidats demòcrates i un 31% per als republicans. El 25% restant de les paperetes anticipades s'atribueixen als votants sense una afiliació concreta.
Què es vota exactament?
Avui es tria la composició de les dues cambres que formen el Congrés dels Estats Units, el poder legislatiu del país.
D'una banda, es renova tota la Cambra de Representants, integrada per 435 diputats, que són escollits per mandats de 2 anys.
De l'altra, es reconstitueix un terç del Senat, és a dir, 35 dels 100 senadors que formen la cambra alta. Els representants escollits ocuparan el seu escó per un mandat de 6 anys.
El resultat determinarà qui obté la majoria d'aquestes cambres, que tenen la potestat d'aprovar lleis, fer nomenaments d'alts càrrecs, emprendre investigacions parlamentàries o fins i tot iniciar processos de destitució o impeachments.
Què ha de passar per canviar les majories?
Actualment els Republicans tenen la majoria a les dues cambres. A la Cambra de Representants els conservadors tenen 219 diputats (un per sobre de la majoria absoluta), enfront dels 214 dels Demòcrates (hi ha dues places vacants).
Per fer el sorpasso, els demòcrates necessiten guanyar 3 seients nets de la cambra baixa.
Al Senat, els Republicans ocupen ara 53 escons (2 més de la majoria absoluta), enfront dels 47 amb què compten els Demòcrates (dos dels quals són independents).
A la cambra alta els progressistes necessiten guanyar quatre seients addicionals per obtenir com a mínim 51 senadors, ja que el president del Senat, el vicepresident JD Vance, té el vot qualitatiu que permetria desempatar qualsevol votació en cas que la cambra quedés dividida en 50-50.
Què diuen les enquestes?
Els sondejos sobre intenció de vot genèrica, és a dir, sobre tendència de vot en general i sense concretar sobre cap candidat en particular, donen la victòria als demòcrates sistemàticament des de fa setmanes. I en alguns casos amb marges molt amplis, de més de deu punts.
L'última enquesta d'Ipsos, realitzada entre el 22 i el 26 d'octubre, donava als demòcrates un avantatge de 9 punts. Un 53% dels sondejats deien que donarien suport als demòcrates, enfront del 44% que optava pels republicans.
Cal tenir present, però, que el resultat final no depèn només de la intenció de vot, sinó que hi intervenen d'altres factors com la redistribució dels districtes electorals, que poden alterar la distribució dels escons.
Quines són les carreres decisives?
Unes eleccions de mig mandat acostumen a castigar el partit que ostenta el poder i afavorir l'oposició. Com hem vist a les enquestes, aquesta vegada no sembla que hagi de ser una excepció.
La qüestió és com de gran serà l'escombrada demòcrata. Obtindran la majoria de la Cambra de Representants i prou o es podrà parlar d'una gran onada blava amb la conquesta també del Senat?
El que és incontestable és que ara mateix hi ha Estats on Donald Trump va arrasar a les presidencials del 2024 en què la cursa pel Senat es troba molt ajustada o afavoreix els demòcrates.
La batalla pel control de la cambra alta es decidirà en 7 Estats: Alaska, Kansas, Iowa, Maine, Michigan, Ohio i Texas. En 6 d'aquests Estats (tots menys Maine) la candidatura del president nord-americà va guanyar ara fa dos anys, en alguns casos amb un avantatge de més de 13 punts.
Un dels exemples més paradigmàtic és a Texas, un estat històricament molt conservador, on els demòcrates no hi sumen un senador des del 1988. Allà el candidat demòcrata, James Talarico, manté un lleuger avantatge per davant de l'aspirant republicà, Ken Paxton, actual fiscal general de l'Estat i aliat del president nord-americà.
Com afecten aquestes eleccions Donald Trump?
A Donald Trump se li complicaran els dos últims anys a la Casa Blanca si l'oposició demòcrata guanya la majoria a les dues cambres.
En aquest escenari, els demòcrates tindrien la clau per aprovar o rebutjar qualsevol iniciativa legislativa que vingui del govern.
Però, a més a més, una majoria contrària a Donald Trump podria engegar diverses comissions d'investigació al Congrés. Per aclarir, per exemple, algunes acusacions de corrupció contra el mateix president o contra membres de la seva família (com els seus fills o el seu gendre, Jared Kushner).
Una altra possibilitat és que l'oposició demòcrata iniciés un procés d'impeachment o destitució contra el secretari de Defensa, Peter Hegseth, per haver llançat una guerra contra l'Iran sense tenir l'autorització del Congrés, tal com estableix la Constitució.
També hi ha congressistes de la bancada progressista que demanen des de fa mesos una investigació a fons sobre l'actuació de la policia migratòria, el polèmic cos dels ICE.
No hi ha consens, en canvi, dins del partit demòcrata sobre si engegar o no un tercer impeachment contra el president Donald Trump.
Un 3 de novembre amb moltes més votacions
Avui també es renoven governadors en 36 estats i 3 territoris dels Estats Units, amb curses també molt competitives i campanyes electorals ferotges, com ha passat per exemple a Ohio.
També se celebren 145 referèndums en Estats d'arreu del país amb propostes molt diverses. A Califòrnia es votarà la creació d'un impost únic per als ciutadans amb un patrimoni superior als 1.000 milions de dòlars, que es pretén destinar a sanitat pública.
A Idaho es vota una iniciativa ciutadana per permetre l'avortament en alguns casos molt concrets, i a Montana es preguntarà a la població si volen prohibir el finançament opac de les campanyes electorals.