Què és el Consell d'Avaluació, l'òrgan en procés de desaparició que va gestionar les proves PISA
Redacció
La compareixença del president de la Generalitat, Salvador Illa, sobre el fiasco de les proves PISA 2025 a Catalunya ha posat el focus en el Consell Superior d'Avaluació, l'òrgan responsable en aquell moment de coordinar-les.
Illa ha apuntat que el Consell no va informar bé els centres sobre el percentatge d'alumnes que es podien excloure i que, tot i rebre set informes que alertaven d'errors mentre es feien les proves, no va fer cap correcció.
Catalunya ha participat vuit vegades en les proves PISA, que es fan cada tres anys. Per això, la pregunta que es genera és per què ara hi ha hagut aquests errors i per què no es va actuar a temps per solucionar-ho.
El Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu és l'òrgan del Departament d'Educació encarregat de coordinar i supervisar les principals avaluacions educatives a Catalunya, com les proves de final d'etapa o, en aquest cas, PISA.
Es dona el cas que les proves del 2025 van arribar just en ple procés de desaparició del Consell, que el juliol de l'any passat va donar pas a l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació.
El catedràtic emèrit d'Educació de la UB Joan Mateo, que va presidir el Consell entre el 2011 i el 2021, explica a 3CatInfo que hi va haver "un buit molt potent" a l'organisme coincidint amb les proves:
No hi havia president i els tècnics havien estat renovats i no tenien experiència.
Què va passar?
El fiasco amb les proves PISA 2025 s'explica perquè els 51 centres que hi van participar van excloure un percentatge d'alumnes (23,2%) molt superior al màxim que recomana l'OCDE (5%). Dels 2.545 alumnes inicials de la mostra, en van quedar fora 591.
Això va invalidar els resultats de Catalunya, que no s'han pogut comparar als de l'última edició, la del 2022. Caldrà esperar al 2030 per tornar a tenir resultats de PISA.
Les proves en qüestió es van fer del 31 de març al 16 de maig del 2025. Abans de fer-les, el Consell d'Avaluació va fer una sessió amb els centres.
En la documentació, segons ha explicat Illa, s'incloïen els criteris sobre l'exclusió d'alumnes, però no hi constava el llindar del 5% que l'OCDE estableix com a referència. "Era una informació correcta pels supòsits, però incompleta", ha dit.
Amb les proves en marxa, el 9 d'abril, l'Institut Nacional d'Avaluació Educativa (INEE), que depèn del Ministeri d'Educació, va avisar el Consell que a Catalunya hi havia un percentatge d'alumnes exclosos superior al 5%. L'advertència no va arribar als centres.
De fet, el president ha dit que el Consell d'Avaluació va rebre fins a set informes en què s'avisava dels errors, però que no es van activar mesures de correcció.
"Costa d'entendre"
"Costa d'entendre", afirma Mateo, que assenyala que també el sorprèn que l'Institut Nacional d'Avaluació Educativa (INEE), si no rebia cap reacció del Consell d'Avaluació, no hagués intentat comunicar-se amb un càrrec superior.
De fet, segons ha detallat Illa al Parlament, la informació no va arribar tampoc als responsables polítics del Departament d'Educació.
No va ser fins al febrer del 2026 quan la directora de la nova Agència d'Avaluació va rebre oralment els resultats de les proves. Se li va comunicar aleshores que la mostra era invàlida i la informació es va elevar llavors a l'estructura política del departament.
L'error es va fer públic a finals de juliol. Els grups parlamentaris han recriminat falta de transparència al govern, a qui acusen d'haver amagat la informació durant mesos.
Des del sindicat Ustec, Iolanda Segura considera que les proves s'havien d'haver supervisat "de la base fins a dalt" i que "el descontrol s'ha amagat".