Què es el "doomscrolling" i com sortir de l'"scroll" infinit

És tard i no són hores, però no pots deixar de fer scroll als vídeos de TikTok, als reels d'Instagram o als fils d'X. El que només era "una estoneta" es converteix en hores. Després de perdre la noció del temps mirant contingut, tanques els ulls i t'adorms. I què és el primer que fas quan els obres de nou? Tornar a mirar el mòbil.  

És una acció que ja s'ha convertit en una rutina: el dit no deixa de córrer per la pantalla i ens quedem embadocades entre post i post sense ser-ne conscients.  

El mòbil s'ha convertit en una extensió del nostre braç i vivim capficades en tot el que passa allà dins. Sense buscar res en concret, i abans que ens n'adonem, ens trobem en un mar d'informacions negatives i titulars apocalíptics que ens fan venir ganes de saber-ne més i més.  

 

Què és el doomscrolling i com ens afecta? 

Estar exposades a més informació que mai pot provocar la necessitat constant d'estar informades davant de notícies negatives, i això rep el nom de doomscrolling -també conegut com a doomsurfing-. La paraula ve de l'anglès: doom significa "perdició" o "fatalitat" i scrolling és l'acció de desplaçar-nos per les pantalles, i juntes defineixen aquest fenomen. 

Des de guerres fins a catàstrofes naturals (com la dana a València), passant per tensions polítiques o la crisi climàtica, som constantment bombardejades per aquest tipus d'informació impactant i consumir-la de forma compulsiva té efectes en la nostra salut mental.  

I és que el cervell humà és naturalment curiós, especialment amb allò que percep com a perillós: davant notícies negatives, s'activen mecanismes d'alerta i supervivència que ens diuen "necessito saber-ne més", com si d'alguna manera així poguéssim controlar la situació.  

Però passar molt temps dins aquesta espiral pot provocar estrès, ansietat, desgast mental o alteració del son i la concentració, ja que el sistema nerviós entra en un estat d'alerta, segons explica la psicòloga Estrella Dorca. 

 

L'scroll infinit no és pura casualitat 

Alguna vegada t'has preguntat per què no pots parar de fer scroll? La resposta es troba en el disseny addictiu de les aplicacions i les xarxes socials, fetes per captar la nostra atenció i perquè no parem de mirar contingut durant hores. 

 

L'scroll infinit és una estratègia que aprofita el nostre desig de novetat, de trobar alguna cosa que ens agradi encara més i de no perdre'ns res -de FOMO, bàsicament-. Sempre hi ha una publicació nova o una altra notícia polèmica que no voldràs perdre't, i els algoritmes prioritzen aquesta mena de contingut.  

La lluita per l'atenció de les usuàries no s'entén sense parlar d'algoritmes, que són els encarregats de decidir què apareix i què no als nostres feeds. Clara Virós, investigadora a la UPF de comunicació, publicitat i xarxes socials, ho explica en un nou estudi:  

"El disseny de TikTok està pensat per captar l'atenció i fer perdre la noció del temps: l'scroll infinit i un algoritme extremadament personalitzat en són elements clau"

A més, el consum de contingut a través de les pantalles posa en joc el circuit cerebral del plaer que, tal com indica Estrella Dorca, "té un impacte emocional fort i produeix hormones com l'adrenalina o la dopamina, que t'exciten i creen addicció". 

 

Com sortir del doomscrolling?  

Que aixequi la mà qui ha intentat no mirar el mòbil abans de dormir i ha fracassat. Mantenir-se informat i estar actualitzat de què passa al món és natural, el problema ve quan es fa de forma excessiva. La psicòloga Estrella Dorca ens dona les claus per sortir d'aquesta espiral: 

• Limita l'ús del mòbil. És important posar-se uns horaris per utilitzar el mòbil i "millor si no és abans d'anar a dormir", diu Dorca, perquè altera la qualitat del son. 
• Fes vida offline. Tenir temps lliure i d'oci és important per no passar tant de temps a xarxes socials i al món digital.      

"Sembla que visquem a internet i vivim una semirealitat" - Estrella Dorca

• Informa't a través de fonts fiables. El rebombori informatiu sovint està intoxicat per la desinformació i "és important recórrer a mitjans i fonts d'informació de confiança" per evitar el sensacionalisme.