Què és l'espai Schengen i en quins moments s'hi ha restringit la llibertat de moviments
L'entrada massiva d'almenys 50.000 persones des del Marroc a Ceuta aquesta setmana pràcticament fa saltar pels aires un dels pilars fundacionals de la UE quan Itàlia ha anunciat que suspenia l'acord de Schengen amb Espanya a partir d'aquest dissabte. Un anunci que després ha matisat, dient que imposaria "controls aleatoris" a ports i aeroports pels viatgers arribats d'Espanya "que no siguin de la UE". I que això no suposarà "cap tràmit burocràtic addicional" als ciutadans espanyols que vulguin moure's per Itàlia.
També França ha anunciat que reforça els policies i gendarmes desplegats a la frontera amb Espanya: els ha multiplicat per tres aquest divendres i per cinc a partir de dissabte, amb un total de 334 efectius diaris, a més de reforçar la vigilància aèria amb drons i tres avions de la Policia de Fronteres. També hi haurà més patrulles als trens per vigilar l'eix ferroviari francoespanyol mentre duri "la situació a Ceuta".
Una situació que, segons Pedro Sánchez, ja s'està resolent. El govern espanyol assegura que ja han tornat al Marroc almenys 48.300 persones. Almenys 57 persones han mort en 24 hores intentant arribar a Ceuta.
El ministre d'exteriors, José Manuel Albares, ha dit, en un missatge a X, que "gairebé tots els que van entrar a Ceuta ja han tornat al Marroc" i que ningú pot entrar a la península sense passar un control policial. I ha dit que "ja n'hi ha prou de confusió interessada".
La integritat de l'espai Schengen està absolutament garantida.
El missatge d'Albares l'ha repiulat el Comissari d'Interior i Migracions de la UE, Magnus Brunner, que ha dit que el govern espanyol li ha dit que està en contacte amb tots els seus homòlegs europeus.
Què diu l'acord de Schengen?
Formar part de l'espai Schengen vol dir que les persones i mercaderies dels països membres poden moure's lliurement per totes les fronteres interiors sense haver de passar controls addicionals quan van d'un país a l'altre, "excepte en cas d'amenaces específiques". I que els estats membres es posaran d'acord en els controls que facin a les fronteres exteriors, que han de ser "harmonitzats" i "amb uns criteris clarament definits".
Estrictament parlant, cap país pot suspendre l'acord de Schengen amb un altre estat membre o expulsar-lo, però tots tenen el dret d'aplicar controls fronterers en circumstàncies excepcionals.
La presidenta italiana, Giorgia Meloni, ha al·legat l'aplicació de controls als viatgers espanyols per raons de "seguretat nacional". I ha assegurat que "la suspensió temporal del règim de lliure circulació" previst a Schengen és una mesura extraordinària que estarà en vigor "només el temps necessari" per "limitar qualsevol impacte" de l'entrada de migrants marroquins a Ceuta "sobre els fluxos turístics de l'estiu".
Espanya no comparteix frontera amb Itàlia, que podrà demanar als viatgers procedents d'Espanya que s'acreditin quan arribin al país en avió o vaixell. Tot i això, els viatgers espanyols podran entrar-hi o moure-s'hi només amb el DNI o passaport com fins ara, no necessiten cap visat o document addicional.
La Comissió Europea presenta l'espai Schengen com "un dels principals èxits del projecte europeu". Es va posar en marxa el 1985 amb només cinc països (França, Alemanya, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg) i Espanya s'hi va adherir fa ara 40 anys, el 1986, juntament amb Portugal.
Actualment hi ha 29 països que formen part de l'espai Schengen, que es considera la zona de lliure circulació més gran del món, amb 450 milions de persones que viatgen lliurement entre els països membres sense passar controls fronterers. En formen part 25 dels 27 països membres de la UE –en queden fora Irlanda, per decisió pròpia, i Xipre–, més Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa.
La Comissió Europea calcula que cada dia 3,5 milions de persones travessen les fronteres interiors d'aquest espai i que cada any es fan 1.250 milions de viatges per l'interior de l'espai Schengen.
Quines excepcions contempla Schengen?
L'acord de Schengen contempla la possibilitat que els estats membres decretin controls puntuals en algunes fronteres interiors en circumstàncies excepcionals i per raons de seguretat nacional, de manera temporal i com a últim recurs.
Els països que ho facin ho han de justificar davant de Brussel·les. Les raons que poden al·legar són: