Les raons del pas massiu de migrants a Ceuta: fre a les devolucions en calent o moviment del Marroc?

L'arribada a Ceuta de milers de migrants aquesta setmana, centenars o potser milers de cop aquest dijous, ha desbordat completament els serveis d'assistència i les forces de l'ordre de la ciutat autònoma, que té 80.000 habitants.

Encara no hi ha xifres oficials de quants migrants han entrat des del Marroc aquest dijous per mar i terra, però les imatges de centenars de joves sortint de l'aigua a les platges de Ceuta després d'haver creuat nedant l'espigó del Tarajal ha alimentat les teories "d'allau", "onada" i "crisi" migratòria. Unes expressions que rebutgen els experts i les entitats que treballen sobre el terreny, que demanen fugir d'alarmismes i analitzar més a fons què pot haver provocat aquesta situació.

El govern de Ceuta ha demanat que es decreti l'estat d'emergència i l'executiu espanyol ha mobilitzat l'exèrcit per reforçar la frontera, i ha anunciat un acord de col·laboració amb el Marroc per frenar aquestes arribades irregulars. Itàlia s'ha plantejat suspendre temporalment l'acord de Schengen amb Espanya i la Comissió Europea ha ofert reforçar el suport de Frontex, l'Agència de Gestió Fronteres Europea, a Ceuta amb més assistència financera, tècnica i operativa.

El Ministeri de l'Interior espanyol ha assegurat que aquest "flux de migrants indocumentats", està vinculat "a xarxes de tràfic de persones que estan instrumentalitzant" la sentència del Suprem que prohibeix les deportacions en calent dels immigrants que arribin a Espanya nedant.

Què hi té a veure la sentència del Suprem sobre devolucions en calent?

Hem parlat amb advocats, entitats socials i experts per saber què ha canviat exactament aquesta sentència i què hi pot haver al darrere de l'entrada massiva de joves de les últimes hores.

Coincideixen que el rerefons és molt més complex que la sentència del Suprem. I que no es tracta d'una crisi migratòria, sinó d'una crisi humanitària recorrent que té molt a veure amb la política internacional i la instrumentalització dels processos migratoris en la negociació diplomàtica per part d'alguns països com el Marroc, Algèria o Mauritània.

José Miquel Morales, director de la Federació Sur Acoge, que agrupa una desena d'ONG que treballen a Ceuta i Melilla, reconeix que aquest dijous "la situació s'ha desbordat completament" i recorda que ja hi va haver un problema similar l'any 2021, quan unes 8.000 persones van creuar la frontera a Ceuta en menys de dos dies. Aquell episodi va coincidir amb la decisió espanyola d'acollir en un hospital de Logronyo el líder del Front Polisario, Brahim Ghali.

En una entrevista a 3CatInfo ha explicat que "la majoria de les persones que han arribat no tenien un projecte de migrar fa una setmana" i que ho han fet perquè han estat "instrumentalitzats" pel govern del Marroc, que ha afavorit el seu pas cap a Ceuta "amb una falta de controls al costat marroquí".

"Té a veure amb la contínua tensió entre el Marroc i Espanya sobre la titularitat de Ceuta i Melilla" i la voluntat del govern marroquí "de crear crisis periòdiques amb Espanya a la frontera fent servir la seva població com a eina de pressió internacional". Sobretot, afegeix Morales, "la gent més jove, que és més manipulable".

El fet que la majoria hagin creuat per terra i no per mar "desmenteix", diu Morales, la teoria que ho han fet atrets per la recent sentència del Suprem aprovada al juny i publicada el passat 8 de juliol.

"Qui entra nedant no supera un element de contenció fronterer"

Amb aquesta sentència, el Suprem prohibeix "les devolucions en calent" dels migrants que intenten entrar nedant a Ceuta i Melilla. Segons la seva interpretació, la llei d'Estrangeria no permet aplicar el rebuig a la frontera, conegut com "devolucions en calent", als migrants interceptats a alta mar o que arribin nedant a les ciutats autònomes.

La clau és la Disposició addicional desena d'aquesta llei, explica l'advocat Quim Clavaguera, president de l'Observatori per a la Transició a la Ciberjustícia del Col·legi d'Advocats de Barcelona, que justifica el refús immediat dels immigrants irregulars que han "superat elements de contenció fronterers establerts" com tanques o murs.

El Suprem considera que una persona que arriba per mar no troba cap element de contenció físic fronterer que el freni i que s'hagi de saltar, i que per tant no entra dins del supòsit que permet l'expulsió automàtica. I afegeix que els dispositius tecnològics de control fronterer com els drons, les càmeres tèrmiques o els sensors no es poden considerar elements de contenció sinó només de vigilància, detecció o alerta.

El matís és molt important, perquè dona més garanties legals als migrants en situació irregular que arriben per mar.

Als menors mai se'ls pot aplicar la devolució en calent

El canvi no implica els menors, a qui mai es pot aplicar el rebuig o devolució en calent.

Tant Quim Clavaguera com José Miguel Morales recorden que un menor pot ser retornat al país d'origen, però mai de forma immediata, encara que el reclami el seu govern o la família. Requereixen un procediment especial que garanteixi la seva seguretat i protecció: ha de tenir assistència jurídica, se l'ha d'escoltar i s'ha de garantir que torna amb la família i no queda desemparat al carrer.

S'estima que una quarta part dels migrants que han arribat a Ceuta aquests dies són menors. Morales diu que els seus companys a Ceuta han atès fins i tot un nen de 10 anys que estava desorientat al carrer i l'han portat al centre de protecció de menors, que també està desbordat. Aquests menors queden ara sota tutela de la comunitat que els ha rebut, en aquest cas, de la ciutat autònoma de Ceuta i el govern espanyol.

Diferències entre rebuig, devolució ordinària o expulsió

Hi ha tres procediments legals per tornar a casa una persona que ha entrat a Espanya de manera irregular: el rebuig a la frontera, la devolució i l'expulsió.

"Si s'enxampa algú saltant la tanca es pot fer servir el rebuig a la frontera i retornar-lo immediatament", explica Quim Clavaguera. Un procediment que, diu, "no té cap tipus de respecte o garantia als seus drets". Però si arriba nedant, encara que estigui al costat de la tanca però al mar, no se'l pot retornar al Marroc.

Tampoc si ja ha entrat i està a 200 o 300 metres de la frontera, però dins de territori espanyol. Llavors s'ha d'activar el procés de devolució, que es produeix en 72 hores i que té més garanties jurídiques: poden demanar assistència jurídica i protecció internacional, per exemple.

En el cas de l'expulsió, requereix que s'hagi comès una infracció molt greu i també requereix un procediment judicial, al final del qual "un jutjat acorda una resolució en què la sanció és l'expulsió". Aquí també hi ha més garanties jurídiques perquè tenen dret a una assistència lletrada.

Iván Martín, investigador sènior GRITIM-UPF, insisteix que Espanya té dret a expulsar els ciutadans estrangers que estan irregularment en el seu territori, però que "ha d'arribar a un acord amb el país d'origen o un tercer país per entregar-los". Un acord que ja existiria amb el Marroc, segons ha dit el govern espanyol. Tots els migrants que han arribat per mar podrien ser retornats en uns dies, un cop s'hagin complert els procediments de devolució ordinària que estableix la llei.

Explica que els equips de rescat de la Guàrdia Civil fa dies que avisen que la situació és insostenible, i que molts dels que arriben, o que moren pel camí, són nens i adolescents. En el que portem d'any n'han mort una quarantena, tants com tot l'any passat. Aquest dijous s'han recuperat els cossos al mar d'almenys 15 persones.

Tant Martín com la resta d'experts han recordat que, fa dos anys, els tribunals van condemnar la delegada del govern espanyol a Ceuta i les autoritats per la devolució en calent il·legal de 58 menors no acompanyats a qui es va expulsar el 2021 sense garantir els seus drets.

"No fugen", migren per feina, apunten els experts

Iván Martín també ha posat en dubte la teoria de les màfies darrere l'entrada massiva de migrants a Ceuta: "Tots els governs parlen de màfies quan no saben què dir sobre aquestes migracions, però s'ha de relativitzar".

Tant ell com José Miguel Morales creuen que l'executiu espanyol ha comprat l'argument del Marroc, que apunta a Algèria, amb qui té un conflicte pel Sàhara Occidental, com el país que estaria al darrere d'haver fomentat a les xarxes socials la migració dels joves marroquins cap a Europa.

Que siguin joves, explica Iván Martín, "és una constant" de tots els processos migratoris. "L'edat de migració arreu món és entre els 16-17 anys i els 30-35 anys. És un patró històric, sobretot d'homes. Hi ha algunes dones, però poques per l'element de risc, no per una menor voluntat de les noies d'emigrar".

"I no fugen", afegeix. "Mantenen el contacte amb les famílies i la consciència nacional com a marroquins".

Només el 38% de les persones en edat de treballar tenen feina al Marroc, davant gairebé el 70% a Espanya, explica. A més, el salari mínim al Marroc és de 300 euros al mes.

"Una crisi d'acollida"

Martín explica que aquest no és un cas d'emergència nacional ni de protecció civil sinó una "crisi d'acollida". I creu que els CETI (el Centre d'Estada Temporal de Migrants), els centres de menors i les forces de seguretat estan desbordats "per falta de previsió o de voluntat política per oferir una infraestructura d'acollida humanitària digna" davant uns incidents que es repeteixen amb més o menys magnitud des de fa més de 15 anys.

"Unes ciutat en primera línia de frontera amb Àfrica com són Ceuta i Melilla no poden tenir 29 places d'acollida de menors no acompanyats i poc més de 500 als CETI", alerta.

I ara, què?

Pel que fa a l'acord anunciat entre el govern espanyol i el Marroc, l'advocat Quim Clavaguera diu que la col·laboració entre dos països "no és tan extraordinària". Però que, en el cas del Marroc, els acords no sempre han estat fàcils i s'han agilitzat "després de certes compensacions al govern marroquí".

L'acord pot implicar que el Marroc no posi traves al retorn dels migrants un cop acabats els processos de devolució, que posi mitjans a les seves platges i fronteres per evitar que creuin cap a Ceuta, i reforçar els passos fronterers. La sentència del Suprem diu que la deportació en calent seria possible als que arriben nedant si hi haguessin mesures de contenció al mar, per exemple, diu Clavaguera "si ara decideixen allargar l'espigó i la valla al mar, que no sé si és físicament possible".

José Miquel Morales, director de la Federació Sur Acoge, apunta quatre elements importants que poden condicionar les negociacions entre el govern espanyol i el marroquí:

• La recuperació de les relacions entre l'executiu espanyol i l'algerià, que havia arribat a suspendre el Tractat d'Amistat amb Espanya
• Que Mohamed VI està passant uns dies al palau reial de Tetuán, molt a prop de Ceuta
• Que dijous era la festa de coronació del rei del Marroc, que sempre ha reclamat la sobirania de Ceuta i Melilla
• I que el mes passat va entrar en vigor el Pacte Europeu de Migracions i Asil, que contempla seguir finançant amb milions d'euros governs del nord d'Àfrica perquè frenin els fluxes migratoris, "independentment del respecte als drets humans" en aquests països.

La doctora en Ciència Política i Relacions Internacionals i experta en migracions de la UPF Gemma Pinyol també demana no simplificar aquesta situació pensant que ha estat provocada per la sentència del Suprem o pel procés de regularització de migrants fet recentment a Espanya. "Hi ha molta informació que té a veure amb fluxes d'immigració que no sabem per què passen i que tenen a veure també amb la situació interna del Marroc". I alerta que és situacions com aquestes les aprofita l'extrema dreta en els seus discursos. "S'ha de mirar què ha passat, qui ho ha fet o com s'ha promogut. Qualsevol tipus de missatge pot ser clarament manipulat".

Aquesta tarda, el Marroc ha reforçat la presència policial als carrers i les platges de Fnideq, costanera amb Ceuta, i ha fet servir material antidisturbis, com canons d'aigua i gasos lacrimògens, per dispersar la multitud que hi havia concentrada.