A judici l'acomiadament de 2.000 moderadors d'una empresa que treballava per a Meta a Barcelona
El judici per l'acomiadament de més de 2.000 treballadors de l'empresa que donava serveis de moderació a la tecnològica Meta ha arrencat aquest dimarts al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La demanda la impulsa el sindicat Força Independent Sindical de Treballadors-Fist, que demana la nul·litat del procés en considerar que es van vulnerar diversos drets fonamentals de la plantilla, com el de reunió, i que no es va respectar el període de consultes.
Els demandants denuncien que, a més d'aquestes presumptes irregularitats, hi havia 1.200 reclamacions per discriminació per la llengua i també per deficiències en prevenció de riscos laborals i salut mental. És per això que consideren que l'acomiadament col·lectiu pot haver estat "reactiu" a les nombroses demandes plantejades pels treballadors.
1.200 reclamacions abans de l'acomiadament
La plantilla qüestiona també la legalitat d'aquest acomiadament tenint en compte que l'empresa, ubicada a la Torre Glòries, i que es va tancar, tenia més de 1.200 reclamacions pendents per discriminació salarial per raó de la llengua, així com per danys psicològics per les deficiències en prevenció de riscos laborals.
De fet, fa poc més d'un any, exmoderadors de Facebook a Barcelona van presentar una querella pels trastorns mentals que, asseguraven, els havia causat aquesta feina.
En el procediment que ha arrencat aquest dimarts figuren com a demandades les societats vinculades a Telus International, CCC Barcelona Digital Services SLU i Meta, en considerar que aquesta última no pot quedar al marge d'una decisió que va afectar tota la plantilla que prestava els serveis de moderació a Barcelona.
A més, critiquen que els serveis de moderació que oferien a Meta des de Barcelona s'hagin volgut traslladar a altres països, com Àustria, Alemanya o Eslovàquia per, afirmen, esquivar totes aquestes reclamacions.
Ho assegura l'advocat del sindicat que porta el cas, Enrique Leiva Vojkovic, que relaciona la decisió de la companyia d'abandonar Barcelona amb l'"allau" de reclamacions. Vojkovic assegura que la majoria dels treballadors que parlaven "idiomes del sud d'Europa", com el castellà, cobraven entre 6.000 i 8.000 euros menys que altres companys que feien exactament la mateixa funció però que parlaven suec o noruec.
"El que fan és anar-se'n a un altre país d'Europa, fins que també comencin a tenir demandes allà", ha afirmat en una atenció als mitjans prèvia al judici d'aquest dimarts al TSJC.
Fins a 90 milions d'euros
El judici ha d'aclarir si el tancament del centre a Barcelona i el traslladat de l'activitat va ser una decisió empresarial legítima o no. Si el TSJC acaba acceptant les peticions dels demandants, pot comportar la readmissió de la plantilla i un impacte econòmic que la part demandant xifra en més de 90 milions d'euros.
