Què es pot fer amb òvuls congelats que ja no es volen fer servir: denuncien traves per destruir-los

La congelació d'òvuls continua creixent de manera exponencial. Segons l'última actualització de la Societat Espanyola de Fertilitat, l'any 2022, prop de 5.000 dones es van congelar òvuls a Espanya. Deu anys enrere només ho havien fet 75 dones. 

Des de llavors, tot i que no hi ha xifres oficials actualitzades, les clíniques, com Dexeus Dona, estan notant un increment molt pronunciat de pacients que s'acullen a aquesta opció.

En tan sols 20 anys, el nombre de clíniques de reproducció assistida a Catalunya s'ha quadruplicat, i actualment ja n'hi ha 66. Més de la meitat, 39, es troben a Barcelona.

Qui es congela els òvuls i per què

El perfil de dona que es congela els òvuls és molt variat. Algunes ho fan per motius mèdics, és a dir, tenen una malaltia que els compromet la fertilitat, però les clíniques estan observant que la gran majoria ho fa per motius preventius i per augmentar les possibilitats de ser mares en un futur. 

"La realitat social i laboral obliga les dones a ajornar la maternitat", explica Montse Boada, cap de biologia de la Dexeus Dona. Moltes de les que arriben a Dexeus Dona, apunta la doctora, no tenen parella, estan començant els estudis o una feina que no els permet compaginar-ho amb la maternitat i els congelen "per si de cas". 

Al cap de 3-4 anys, a moltes els ha canviat la situació vital i assegura que no els arriben a fer servir mai. De fet, segons dades proporcionades per la Clínica Dexeus, en 10 anys, el nombre de dones que s'han congelat els òvuls per motius socials i no mèdics s'ha multiplicat per 10. 

En quines edats es fa

El perfil de dona que es congela els òvuls és cada vegada més jove: "Ho estem aconseguint", apunta Boada. Ho vincula, sobretot, al fet que les dones ara estan més ben informades.

La biòloga explica que fa uns anys la majoria de les pacients que arribaven a la clínica per congelar-se els òvuls tenien entre 35 i 38 anys, una edat en què "la qualitat ovocitària és ja molt menor".

"Fer-ho a partir dels 35 no garanteix el mateix èxit d'embaràs ja que els oòcits no tenen la mateixa eficiència que la d'un òvul jove."

De fet, apunta que és abans dels 35 el que recomanen els experts en reproducció assistida perquè la qualitat ovàrica és més bona.

Ha d'haver-hi una edat límit per ser mare?

Pel que fa al debat sobre el límit d'edat de les mares, la llei espanyola no estableix una edat màxima, ja que els òvuls congelats no caduquen perquè es poden conservar indefinidament en nitrogen líquid sense perdre les seves característiques físiques i funcionals. 

Segons Boada, però, la majoria de les clíniques de fertilitat no tracten pacients de més de 50 anys.

Núria Terribas, jurista especialista en bioètica i directora de la Fundació Víctor Grífols i Lucas, d'una banda, celebra que els avenços en la medicina permetin preservar la fertilitat. D'altra banda, reconeix que socialment s'està donant un missatge que "no és ideal". 

"Estem dient a les dones que s'esperin a ser mares als 48, que ja els ho posarem fàcil. Això és un error com a societat."

Què diu la llei de la reproducció humana assistida

La Margot Gumà fa dos anys i mig que va congelar-se òvuls. Ara és mare de 3 fills i ha decidit que ja no els vol continuar preservant a la clínica. La sorpresa, però, se l'ha emportat quan ha comunicat que els vol destruir.

"Pensava que era una decisió nostra, però veig que no. La clínica ens ha dit que per destruir-los dos metges han de signar conforme ja no puc desenvolupar un embaràs de manera natural."

El cas de la Margot no és aïllat. Així ho recull la llei espanyola de reproducció humana assistida del 2006, que preveu 3 alternatives per als òvuls congelats que ja no es faran servir:

- La primera opció és donar-los per a ús reproductiu a tercers. En aquest cas la dona ha de tenir menys de 35 anys en el moment en què ha congelat els òvuls. A més, no pot haver tingut antecedents de malalties genètiques.
 

- La segona opció és donar-los per a la investigació mèdica, tot i que actualment hi ha pocs projectes d'investigació amb òvuls. A més, sempre s'ha d'informar la pacient del projecte en qüestió, i pot no estar-hi d'acord, apunta la doctora Boada. 
 

- La tercera opció és destruir-los, és a dir, descongelar-los. En aquest cas la llei només ho permet quan la dona ha arribat al final de la seva vida reproductiva, i ho han de certificar dos especialistes aliens a la clínica de criopreservació. 

En aquest cas, els centres es veuen obligats a preservar els òvuls i és la pacient qui ha de continuar costejant-ne el manteniment fins que es puguin destruir. Si deixa de fer-ho, les clíniques tenen l'obligació de contactar-hi dues vegades, i en cas de no respondre, els òvuls passen a ser propietat de la clínica.
 

Dilemes ètics i morals

La jurista Núria Terribas considera que alguns punts de la llei són una "vulneració dels drets de la dona". 

"La pacient està fent una contractació de dipòsit de conservació en un centre de reproducció i quan ella decideix que dona per acabada la seva vida reproductiva, ha de poder decidir lliurement el destí dels seus òvuls. És material reproductiu que li pertany."

Terribas considera que el fet que les clíniques no puguin destruir els òvuls i les pacients es vegin obligades a pagar-ne el manteniment les acaba condicionant a escollir un "destí no desitjat". 

De fet, la Margot Gumà va decidir donar-los a la ciència per no seguir pagant el manteniment anual a la clínica. 

"És material genètic meu, la decisió hauria de ser només meva, sota cap concepte s'hauria de veure influïda per la clínica o per la llei."

Saturació d'òvuls sobrants a les clíniques

El nombre total d'òvuls congelats i emmagatzemats a 31 de desembre del 2022, segons les últimes dades actualitzades de la Societat Espanyola de Fertilitat, era de 429.285 oòcits. I es calcula que el 70% d'aquests porten més de dos anys congelats.

Una de les vies que s'ha donat a les clíniques per pal·liar l'excés d'acumulació d'òvuls sobrants és que els puguin donar el tractament que més els convingui, sempre que les pacients se n'hagin desentès. 

Així i tot, Montse Boada, cap de Biologia de Dexeus Dona, apunta que la majoria de clíniques són molt "prudents" a l'hora de decidir el destí dels òvuls, i sempre actuen amb "lògica i amb un consentiment previ". 

El fet d'emmagatzemar cada vegada més òvuls sobrants, però, comença a ser un problema per a les clíniques. Boada explica que els òvuls s'han de congelar amb nitrogen líquid a -196 graus, i l'estructura per mantenir-ho té uns costos de manteniment i de personal.

 "No té sentit emmagatzemar òvuls que en un futur no es faran servir per a res. Ocupen espai i tenen un cost per a la clínica o per a la pacient."

Reclamen reformar la llei

Les dificultats recollides pels diferents experts convergeixen en un mateix punt: la necessitat de reformar la llei. 

Montse Boada, cap de Biologia de Dexeus Dona, apunta que el problema principal d'aquesta llei és que "equipara, dona la mateixa protecció legal als òvuls i als embrions". Considera que els embrions necessiten estar protegits perquè tenen "un altre estatus", són òvuls fecundats que "poden donar vida". 

"La llei necessita, clarament, una revisió en profunditat", assegura Núria Terribas. Diu que hi ha diferents aspectes d'aquesta llei que han quedat "desactualitzats" perquè es van estipular el 2006, quan aquestes pràctiques eren "molt poc habituals".

"L'embrió té un potencial reproductiu en si mateix, però les gàmetes femenines i masculines haurien de tenir el mateix tractament i els pacients poder decidir quan deixen d'existir."

Perquè la llei es revisi, s'ha de fer una "demana orquestrada", apunta Terribas. Considera que ha d'haver-hi conformitat entre tot el sector de la reproducció assistida, però també entre les institucions, que des d'un punt de vista ètic tenen un pes molt important. Reconeix que són lleis difícils de modificar perquè requereixen "consensos parlamentaris".