Què ha canviat a Veneçuela en un mes sense Maduro: d'amnistiar presos a privatitzar el petroli
Un mes després d'una operació militar que no s'esperaven ni els més acèrrims opositors de Nicolás Maduro, que va suposar el bombardeig de diversos punts de Veneçuela i el segrest del fins aleshores president i la seva esposa, el país llatinoamericà segueix governat per la cúpula chavista, però sota la tutela dels Estats Units.
De cara a la galeria, la presidenta interina Delcy Rodríguez segueix fent proclames antiimperialistes i reclama l'alliberament del president i la primera dama, empresonats en un centre de detenció de Nova York a l'espera de judici acusats de narcotràfic, però si mirem amb deteniment què s'ha fet en aquestes quasi 5 setmanes, veiem clarament que el govern està fent un canvi de rumb.
Què ha canviat des del segrest de Maduro?
Un dels passos més importants i celebrats per la població civil en aquest mes sense Nicolás Maduro és una llei d'amnistia general que s'ha d'aprovar els pròxims dies a l'Assemblea Nacional i de la qual es podran beneficiar tots els presos polítics des del 1999. Diverses organitzacions opositores calculen que a Veneçuela hi havia prop d'un miler de presoners polítics i des de la caiguda de Maduro se n'han alliberat uns 300.
La presidenta Rodríguez també va anunciar la clausura de la presó coneguda com El Helicoide, a Caracas, símbol de la repressió del chavisme contra l'oposició.
Fi de la nacionalització del petroli
L'altra reforma important que s'ha aprovat des del segrest de Maduro per part dels Estats Units és la llei d'hidrocarburs, aprovada per unanimitat pel Parlament veneçolà i firmada fa uns dies per la presidenta interina.
La nova llei posa fi a 50 anys de monopoli estatal sobre la indústria petroliera i més de vint de política chavista per mantenir la sobirania sobre els recursos energètics del país. La legislació aprovada reforma el model d'associació amb socis privats sota el format d'empreses mixtes, aboleix l'exclusivitat de la comercialització a l'empresa estatal PDVSA i redueix el control estatal.
Restabliment de relacions diplomàtiques amb els EUA
Un altre senyal que el pla de Trump a Veneçuela es va desenvolupant segons el previst és el restabliment de relacions diplomàtiques oficials entre els dos països, trencades des del 2019, quan la Casa Blanca va donar suport a un intent de cop d'estat per instaurar l'opositor Juan Guaidó com a president.
L'encarregada de normalitzar relacions i obrir una delegació diplomàtica al país serà la responsable de negocis per Veneçuela, Laura Dogu, que aquest dilluns ja s'ha reunit amb la presidenta Delcy Rodríguez al palau de Miraflores.
També els últims dies el govern de Veneçuela ha confirmat la reobertura de l'espai aeri comercial amb els Estats Units, després de diverses setmanes de clausura. Aquesta mesura permet el restabliment de vols de passatgers entre els dos països, suspesos des del novembre passat per decisió del govern nord-americà.
I què passa amb María Corina Machado?
Un dels girs de guió més sorprenents del pla intervencionista dels Estats Units a Veneçuela és la decisió de bandejar la líder opositora María Corina Machado, que continua instal·lada a Washington, on es va reunir amb el president nord-americà, a qui va arribar a regalar la medalla del seu Premi Nobel de la Pau.
Un gest en va, perquè la Casa Blanca ha ordit un pla que prioritza per damunt de tot l'estabilitat i les reformes econòmiques. Per això necessita la complicitat de totes les famílies del chavisme, incloent-hi les forces armades.
El secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, va explicar fa uns dies davant del Senat dels EUA el seu pla de tres fases per a Veneçuela, que va resumir com: estabilització, recuperació i transició.
És a dir, primer garantir les reformes que permetin assegurar els negocis i després promoure una transició a la democràcia. I fins que arribi la tercera fase, qui millor pot dirigir aquests canvis són els mateixos que manaven fins ara, segons la visió del govern Trump.
De moment, els Estats Units han flexibilitzat les sancions sobre la venda de petroli veneçolà, però tots els ingressos que s'obtinguin per aquestes vendes estaran controlats per Washington, segons va explicar el mateix Rubio.
Els Estats Units determinaran en què s'han de gastar aquests diners i faran auditories per garantir que es facin servir com mana la Casa Blanca.