Què són els hidrosismes que han obligat a evacuar el poble de Grazalema per la borrasca Leonardo

Els veïns del poble de Grazalema, a Cadis, que ja han passat una nit fora de casa i que sembla que no hi podran tornar fins d'aquí una setmana, segur que tenen molt present la paraula "hidrosisme".

Diversos mitjans s'han fet ressò, aquests dies, d'una paraula fins ara ben poc coneguda.

Ho han fet arran de la gran acumulació d'aigua en el subsol de Grazalema i altres poblacions com Gaucín, a Màlaga, causada pel pas de diverses borrasques per Andalusia durant les últimes setmanes.

A Gaucín, l'Institut Geogràfic Nacional espanyol hi va registrar, dimecres, tres sismes de magnituds entre 2,3 i 2,5.

Gaucín és a la Serranía de Ronda, que és a tocar de la serra de Grazalema i està formada pels mateixos materials.

A Grazalema, la nit de dimecres a dijous, l'última que van dormir a casa abans de ser evacuats, els veïns van sentir sorolls forts procedents del subsol. 

El cas d'aquest municipi és excepcional: un poble de menys de 2.000 habitants on ha caigut el doble d'aigua que a Barcelona en un any sencer. 

Una aigua que ha acabat sobreeixint per on ha pogut, inclosos els endolls de les cases, que ho ha inundat tot i que ha portat les autoritats a evacuar preventivament el poble sencer, d'uns 1.600 habitants, que ha quedat buit, desert.

Davant del risc de més tremolors --hidrosismes-- i de corriments de terres, les autoritats van decidir evacuar Grazalema completament.

És un terme científic, hidrosisme?

Sí, els científics parlen d'hidrosismes, per bé que ho fan des de fa relativament poc: la primera vegada que la paraula va ser recollida en una publicació científica va ser l'any 1987, en un article de la revista Geology. 

Ens ho explica, en una conversa amb 3CatInfo, el geòleg consultor Joan Escuer, de l'Observatori del GeoRisc, del Col·legi de Geòlegs de Catalunya:

Qualsevol canvi en l'aigua subterrània, variacions ja sigui perquè n'hi ha més del compte o perquè n'has extret més del compte, són factors desestabilitzadors del subsol.

Això és una cosa ben sabuda des de fa temps, explica, encara que fins fa relativament poc no es parlés d'hidrosismicitat. 

Què són, els hidrosismes?

Són terratrèmols causats per causes externes naturals, cosa que els diferencia dels sismes més habituals, els grans terratrèmols, causats pel moviment de grans fractures del subsol. 

En aquest cas, el causant de la tremolor és un agent extern, no geològic: l'aigua, que quan troba terrenys porosos o esquerdats s'hi filtra i exerceix pressió. 

És el mateix que passa quan hi ha esllavissades, però en aquest cas no parlem de sismes, perquè són moviments superficials del terreny, no trencaments de la superfície.

També hi ha hidrosismes per causes externes artificials, com els causats pel fracking, quan injectes un fluid per extreure un hidrocarbur. I també se'n poden produir quan es buida un embassament.

El terreny s'estressa

Escuer remarca que, amb canvis dràstics, el terreny s'estressa. Canvis dràstics com passar d'una sequera a pluges abundants i continuades.

Aquests canvis tan dràstics d'ara m'estic morint de set, ara m'estic ofegant, per dir-ho clarament, no són bons per a l'estabilitat, perquè el terreny s'estressa.

Escuer afegeix que, precisament, "la paraula 'estrès' es fa servir a les fractures que estan a punt de trencar-se; se'n diu falles estressades".

I afegeix: "Des de l'Observatori del GeoRisc, quan veiem que plou tan acumulat, que tens, per exemple, pluges acumulades de més de 100 litres, comencem a arrufar el nas."

El problema rau en el fet que un hidrosisme "és difícil de predir", de dir: "Demà a les 9 hi haurà un terratrèmol." Sí que es pot preveure i actuar preventivament, que és el que han fet a Grazalema. 

Són greus, els hidrosismes?

Poden ser tremolors petites, però també poden ser grans. "Això ho determinaran les característiques geològiques i, sobretot, la precarietat de les falles preexistents al terreny", explica Escuer.

L'aigua, en definitiva, "afegeix pressió als plans de fractura". I, "de vegades, no cal que sigui gaire elevada, aquesta pressió", remarca Escuer. 

Hi ha hidrosismes, a Catalunya?

Pot ser que n'hi hagi, perquè l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya registra sismes petits que potser en alguns casos ho són.

Hi ha, en qualsevol cas, zones del país susceptibles, geològicament, de registrar hidrosismes. 

"Totes les zones on hi ha possibles coves, on hi ha, per exemple, materials solubles com guixos o sals", explica Escuer, que cita, a tall d'exemple, la zona de Balaguer o la de Besalú. 

Falta prevenció?

Reivindica, en aquest sentit, abans d'acabar la conversa amb 3CatInfo, la necessitat d'enllestir el Mapa de prevenció de riscos geològics del país, que l'Institut Cartogràfic i Geològic havia començat a elaborar, però que ha quedat a mitges per qüestions pressupostàries. 

És un document on "es miren tota una sèrie de riscos, entre d'altres, aquests d'esfondraments, de moviments en massa", que s'elaborava fins i tot en col·laboració amb l'ACA (l'Agència Catalana de l'Aigua), "per mirar tots els temes [de riscos] relacionats amb l'aigua".

"Amb el tema de riscos jo crec que anem amb una sabata i una espardenya", rebla Escuer.