Què són els paradisos fiscals?

Què és un paradís fiscal
És bàsicament un territori on no es paguen impostos o els impostos són molt baixos i que té un sistema bancari prou opac perquè ciutadans de fora d'aquest territori hi puguin tenir els seus diners secretament.

Origen dels paradisos fiscals
L'existència dels paradisos fiscals es remunta a la segona meitat del segle XX, quan el desenvolupament econòmic i industrial de la postguerra i la descolonització van motivar el disseny de sistemes i estructures juridicofiscals molt laxos per atraure capital estranger.

Com afecten els paradisos fiscals als altres estats
Bàsicament en una manca d'ingressos a través dels impostos, ja que acullen diners de ciutadans d'aquests estats que no els declaren a les seves respectives hisendes. Són, en definitiva, una eina de frau.

Quants diners hi ha actualment als paradisos fiscals
La quantitat exacta és difícil de dir, però el Fons Monetari Internacional calcula que de tota la riquesa mundial, una quarta part l'acumulen els anomenats paradisos fiscals.

Els paradisos fiscals segons l'OCDE
L'any 2001, els països membres de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, l'OCDE, van consensuar els requisits que havia de tenir un territori per ser considerat paradís fiscal: que no tingués transparència fiscal, que tingués lleis o pràctiques que impedissin l'intercanvi d'informació fiscal i que hi hagués proves d'inexistència d'activitats importants.

Quants territoris complien aquests requisits l'any 2001
Quan l'OCDE va establir aquests criteris, aquest organisme tot just acabava de publicar una llista de paradisos fiscals. Hi sortien 35 territoris de tot el món, entre els quals hi havia Andorra, les Bahames, les illes Verges, les Maldives, Mònaco, Panamà i Tonga.

Quina és la situació actual
L'any 2001, l'OCDE no només va determinar què i qui era un paradís fiscal. També va amenaçar amb sancions els 35 territoris de la seva llista si no prenien mesures antiparadís abans del 2005. Els que fins ara no ho han fet estan considerats paradisos no cooperants i els que han començat reformes són paradisos cooperatius. Alguns territoris fins i tot han deixat de ser considerats paradisos fiscals.

Paradisos fiscals que ja no ho són
Després de l'amenaça de l'OCDE, alguns paradisos fiscals, una minoria, van canviar les seves legislacions i pràctiques de manera que fins i tot van deixar de complir els criteris per ser considerats paradisos. És el cas, per exemple, de les Maldives, Tonga i Barbados.

Paradisos fiscals cooperatius
Des del 2001 fins ara, molts dels 35 territoris que sortien a la llista de l'OCDE van començar reformes que no els han permès deixar de ser considerats paradisos fiscals, però que indiquen una bona voluntat en aquest sentit. Són els anomenats paradisos fiscals cooperatius, entre els quals hi ha l'illa de Man, les Caiman, San Marino o les illes Seychelles.

Paradisos fiscals no cooperatius
Aquests són els territoris que, segons l'OCDE, no han fet res per deixar de ser-ho. Actualment, en aquesta llista negra només hi ha tres paradisos fiscals no cooperatius. Són els principats d'Andorra, de Liechtenstein i de Mònaco. Fa poc, però, Liechtenstein va anunciar reformes per sortir-ne. Avui ho ha fet Andorra. Així, de moment continuaran sent paradisos fiscals però, segons l'OCDE, almenys seran cooperants. Ja és alguna cosa.

Redacció: "El Cafè de la República"