Qui eren els liquidadors, la memòria viva de la catastròfica gestió del desastre de Txernòbil
Redacció
Txernòbil va ser un desastre nuclear, però també una catàstrofe humana per la gestió posterior que se'n va fer. Els intents del Kremlin d'ocultar la gravetat de l'accident primer, i el caos i la improvisació que van arribar després, costarien la salut i la vida a centenars de milers de persones.
Després de l'explosió del reactor 4 de Txernòbil el 26 d'abril de 1986, més de 600.000 homes i dones van treballar per contenir la radiació, construir el sarcòfag que cobriria el reactor accidentat, i netejar els voltants de la central nuclear.
Eren militars, bombers, operaris, metges, infermeres... i se'ls coneix com "els liquidadors".
Molts d'ells eren treballadors del govern o militars, però molts altres eren civils que es van oferir voluntaris atrets per les remuneracions que rebrien. No eren plenament conscients del perill que corrien.
Les veus de la memòria
Coincidint amb el 40è aniversari de Txernòbil, la corresponsal de 3CatInfo a Moscou, Cristina Solias, ha pogut parlar amb un dels supervivents que va treballar com a liquidador: "Qui anava cap allà, no tenia la sensació que era un viatge només d'anada".
Altres testimonis recollits per l'agència EFE, confirmen aquesta sensació d'enemic invisible generalitzada. L'Oleksandr Riabeka, agent del KGB que es van encarregar de l'evacuació de la població civil, explica: "El més difícil va ser explicar a la gent el risc extrem que hi havia".
"Volien endur-se el màxim de pertinences possible, i els havíem d'explicar que les havien de deixar perquè estaven contaminades", recorda.
En Víktor Bezrutxko, exmilitar i expert en comunicacions, assegura que "ningú tenia por, simplement era feina". Els dispositius radioelèctrics no funcionaven a la zona a causa de la radioactivitat, i tot va haver-se d'organitzar "sobre el terreny" i de viva veu.
En Serguí Nekhaievski, que tenia 32 anys i va treballar cobrint amb ciment els entorns del lloc de l'explosió, recorda la despreocupació d'alguns companys.
Com que no se sentien els efectes de la radiació, la gent es treia les màscares de protecció per fumar. S'asseien a qualsevol lloc.
Les conseqüències físiques per a molts dels homes i dones que van treballar com a liquidadors a Txernòbil van anar arribant amb el temps. "Ens morim lentament", explica Nekhaievski, "la radioactivitat afecta els ossos, els òrgans, i acaba provocant càncer".
Ell, que té la invalidesa permanent, forma part d'una associació que lluita pels drets dels supervivents de Txernòbil i, a més, és músic i ha compost diverses cançons dedicades als liquidadors.
Natural de Mariúpol, el Serguí recorda que un centenar de metges i infermeres de la seva ciutat van desplaçar-se fins a la zona de l'accident per ajudar les víctimes. "El 2022, d'aquelles cent persones, només set seguien vives".
En aquest documental curt de 13 minuts, Txernòbil, la memòria contaminada, podeu sentir 3 testimonis que relaten la pitjor catàstrofe nuclear de la història: