Qui és Fran Drescher? De "La Tata" a la líder sindical de la vaga dels actors de Hollywood

L'actriu Fran Drescher va començar amb un paper menor a la pel·lícula "Febre del dissabte nit" on el seu personatge, Connie, deia a John Travolta una frase que s'ha recordat aquests dies: "Ets tan bo al llit com a la pista de ball?"

Als anys 90, es va fer famosa com "La Tata" Fran Fine, on interpretava una jove jueva de Queens que tenia cura d'una família de classe alta a Nova York, una sèrie que va emetre TV3 l'any 1996.

Ara, als 65 anys, li ha arribat un paper clau a la seva carrera, que ha estat molt mal rebut per la indústria de Hollywood: el de líder sindical. Al capdavant del sindicat d'actors SAG-AFTRA, Fran Drescher ha aconseguit el que semblava impossible fins fa uns mesos: unir la professió per fer-se valdre davant dels productors amb una vaga que pot paralitzar els estudis, és a dir, els cinemes, les televisions i les plataformes.

Divendres va començar formalment la vaga d'actors, convocada per un sindicat amb 160.000 afiliats, una protesta que s'afegeix a la vaga indefinida que fan els guionistes des de fa més de dos mesos, per reclamar sous millors i protecció davant l'avenç de la intel·ligència artificial.

"No teníem una altra opció. Nosaltres som les víctimes aquí", va dir Fran Drescher amb contundència quan anunciava l'inici de la vaga per lluitar contra un problema "molt seriós, que afecta milers o milions de persones a tot el país i a tot el món", després que fracassessin les negociacions per intentar un acord.

"Feu-nos una oferta que no puguem rebutjar", deia una de les pancartes que es van veure a les manifestacions de Los Angeles.

En un discurs anticapitalista, Drescher advertia a la indústria: "Compartireu els guanys perquè no podeu existir sense nosaltres", mentre animava els actors a participar en la protesta amb aquesta idea: "Tots estarem en perill de ser reemplaçats per màquines i grans empreses".

Fran Drescher no només actuava a la sèrie "La Tata", sinó que la va produir i coescriure amb el seu marit, Marc Jacobson. El 1999 es van divorciar, però van continuar treballant junts i van escriure la comèdia "Happily Divorced", on interpretava una actriu que es va assabentar que el seu marit era gai, el mateix que li va passar a la vida real.

També va escriure una novel·la, "Cancer Schmancer", on explicava la seva experiència com a malalta de càncer i el tractament que va rebre. Més tard va fundar una organització amb el mateix nom per defensar la reforma de la sanitat.

El 1980 els actors van estar deu setmanes de vaga, una aturada que va implicar unes pèrdues calculades per a la indústria de cent milions de dòlars, uns 90 milions d'euros.

Cal anar més enrere, fins al 1959, per trobar una doble vaga de guionistes, que van mantenir la protesta durant 21 setmanes, i d'actors, que van estar cinc setmanes sense treballar.