Qui és Rume Radev, l'expresident prorús que haurà de pactar per governar Bulgària

Bulgària escull aquest diumenge la composició del seu Parlament. Són les vuitenes eleccions legislatives que es fan al país en els últims cinc anys. Una votació que també servirà per esclarir si aquest país de gairebé sis milions de persones continua mirant a Europa o si gira la vista cap a Moscou. 

Els sondejos a peu d'urna donen una àmplia victòria a la coalició Bulgària Democràtica, de l'expresident prorús Rume Radev. La jove formació aconseguiria el 39% dels vots, però no arribaria a la majoria absoluta i necessitarà pactes per governar.

Darrere seu se situa el partit conservador Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària (GERB), liderat per l'exprimer ministre Boiko Borisov, que obtindria el 19% dels vots. 

Les enquestes donen el tercer lloc a la coalició reformista i proeuropea Continuem el Canvi (PP-DB), amb un 11% dels vots.

Militar i expresident en l'òrbita de Moscou

Rume Radev, de 62 anys, és un antic comandant de les forces aèries búlgares que va ocupar la presidència de la República des del 2017 fins el gener de 2026. 

Ha centrat la seva campanya en la lluita contra la corrupció i la pobresa. Alineat amb el Kremlin, Radev és partidari de recuperar el diàleg amb Rússia i contrari a mantenir les ajudes europees a Ucraïna. Els seus opositors el consideren directament el "nou Viktor Orbán" i alerten que si guanya serà un nou cavall de Troia de Rússia dins la Unió Europea. 

Al gener va dimitir com a president, un càrrec que ha ocupat els últims nou anys, per poder-se presentar a les eleccions parlamentàries anticipades.

Durant la seva carrera militar i durant els nou anys que va ser el cap d'Estat de Bulgària, Radev ha forjat una imatge de lluita contra la corrupció en l'administració i la vida pública. Els seus enfrontaments i picabaralles amb Boiko Borisov li han proporcionat un ampli suport popular. 

El 2025 va promoure, sense èxit, un referèndum sobre l'adopció de l'euro. Considerava que calia un ampli suport popular abans de prendre una decisió com aquesta en un país amb alt percentatge de pobresa.

La seva campanya s'ha centrat en la lluita contra la inflació i en prioritzar l'economia "per sobre de les ideologies". Segons els experts, ha sabut aglutinar amb habilitat el suport d'una part significativa dels búlgars que simpatitzen amb Rússia i estan cansats del conflicte d'Ucraïna.

Malgrat l'ampli avantatge que els sondejos atorguen a Radev, totes les projeccions indiquen que no arribarà a la majoria absoluta i necessitarà pactar amb altres forces. En campanya, l'expresident ha descartat aliances de govern amb formacions proeuropees.

Creix la participació

Avui s'espera que la participació en les legislatives superi el 60%, després que el 2024 es va registrar el percentatge de vot més baix de tota la Unió Europea. 

Bulgària és membre de la Unió Europea des del 2007, però no ha adoptat l'euro com a moneda oficial fins fa quatre mesos. És un dels països amb taxes més altes d'inflació i amb la renda per càpita més baixa de la UE. 

Després de votar aquest matí a Sofia, Rumen Radev ha insistit en la necessitat de "respectar el paper històric de Rússia en l'alliberament de Bulgària, en referència a la guerra de finals del segle XIX que va posar fi a segles de domini otomà. 

La participació ha estat alta durant tota la jornada. A les quatre de la tarda ja superava en vuit punts la registrada fa dos anys, quan només va votar un 38% del cens.