Qui i què hi ha rere els aldarulls a Barcelona: menors d'edat, "violència lúdica" i el paper de TikTok

Malgrat l'existència d'alguna pancarta, els disturbis i els saquejos de dissabte a la nit al centre de Barcelona els va cometre, principalment, gent molt jove i sense l'existència d'una manifestació reivindicativa prèvia. 

És per aquest motiu que, tant la comissària en cap dels Mossos d'Esquadra, Sílvia Catà, com Amadeu Recasens, doctor en Dret i criminòleg, parlen d'un episodi de violència "gratuïta" i "lúdica".

"El que ha passat a Barcelona és bastant inexplicable, perquè no es tracta d'una manifestació com les que estem acostumats a protegir, on les persones es manifesten legítimament, ordenadament, sense incidents, i al final d'aquestes manifestacions, un petit grupuscle de persones són les que s'encaren a la línia policial i cometen desordres públics", ha assenyalat Sílvia Catà a "El suplement" de Catalunya Ràdio. 

"No són col·lectius amb ànim de manifestar-se per reivindicar algun dret ni tampoc són grups criminals organitzats. Són persones que s'ajunten a través de TikTok i que formen grups molt petits per cometre actes vandàlics a la via pública i robatoris en establiments", destaca la comissària en cap dels Mossos. 

"Violència lúdica" amb molts menors d'edat implicats

De les 128 persones detingudes fins al moment, 72 són menors d'edat, alguns de només 14 anys. D'aquests 128 detinguts, 122 són homes i sis, dones. Només dos tenen antecedents per desordres públics, però "hi ha 18 majors d'edat i 7 menors que tenen antecedents per altres fets delictius", ha detallat Sílvia Catà.

Els Mossos han confirmat a 3CatInfo que els pares de tots els menors detinguts han estat informats de la situació dels seus fills. 

"És preocupant, com a país, que hi hagi tants joves i menors d'edat fent vandalisme. Molts són debutants, és a dir, que estan participant en aquest tipus d'actes vandàlics per primer cop", ha destacat a 3CatInfo Xavier Torrens, professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona. 

Amadeu Recasens també ha assenyalat a 3CatInfo que "no és una violència revolucionària perquè no pretén canviar el model de poder, ni demanar la seva integració en la societat". En aquest sentit, subratlla: 

És una violència lúdica, quasi festiva. Et convoquen per xarxes i hi vas com si fos una festa. Hi ha cert "borreguisme".

"Molts dels que hi participen són molt innocents. Molts actuen a cara descoberta. Però generen unes pèrdues econòmiques i, per tant, hi ha unes responsabilitats civils i administratives per part dels joves, o dels pares si són menors, o per part de l'administració si són joves tutelats", ha indicat Recasens.  

Comportaments amateurs amb un elevat grau de violència

En relació amb el comportament d'alguns dels participants en els actes vandàlics, a les xarxes socials han aparegut vídeos de joves gravant-se ells mateixos cometent delictes i fent ostentació dels articles robats, i també han aparegut missatges defensant que es canviï la data d'una acció similar prevista per al pròxim 31 d'octubre perquè "coincideix amb la nit de Halloween".  

"Que hi hagi tants menors no és estrany. Acostuma a passar quan l'ambient està escalfat", ha apuntat a 3CatInfo Jordi Mir, professor de Filosofia i Moviments Socials de la UPF i la UAB, en referència al context de protestes i disturbis simultanis en moltes ciutats europees.   

"En una societat democràtica i de dret no podem permetre aquests comportaments tan bel·ligerants de persones que, de forma gratuïta, cometen aquests actes delictius", ha manifestat Sílvia Catà. La comissària en cap dels Mossos també ha explicat que els ha sorprès l'elevada violència no només contra l'espai públic, sinó també contra la policia: "Tenim un mosso amb lesions al cap per l'impacte d'una pedra". 

Catà ha dit que estan analitzant el perfil de les 450 persones identificades, tant dels majors com dels menors d'edat. "Caldrà saber si tenen família, si estan acompanyats. Fins que no tinguem aquesta informació, no podrem saber què hi ha al darrere". 

La cap dels Mossos ha detallat que, arran de les identificacions, es van aixecar 68 actes de denúncia, perquè van trobar "persones que portaven passamuntanyes, pirotècnia, esprais, pedres" i "quatre persones que portaven armes blanques". 

El paper de TikTok, els promotors i l'efecte mirall amb Europa

"La convocatòria de Blocus Barcelona es va fer a través de TikTok, una xarxa social molt utilitzada per menors d'edat. Aquesta xarxa social és la que va incentivar els aldarulls i l'estem monitorant per saber qui hi ha al darrere", ha assenyalat Sílvia Catà. 

"A diferència d'altres ocasions, la convocatòria no sorgeix de cap col·lectiu organitzat, són un conjunt de missatges que van circulant d'una manera poc clara i que arriben a diferents espais on hi ha gent que se sent interpel·lada en un context de mobilització general a Europa", ha detallat Jordi Mir. 

Xavier Torrens ha destacat que "existeix una imitació de la tendència europea de saquejos, pillatge i vandalisme que estem veient a París o Milà". 

Per la seva banda, Amadeu Recasens ha assenyalat que aquests joves han estat manipulats a través de TikTok per actuar d'aquesta manera, i ha incidit que cal esbrinar "a qui beneficia aquesta mobilització a través de les xarxes".

"No parlo de teories de la conspiració. Parlo d'uns joves manipulats, que probablement no han tingut problemes d'habitatge ni per arribar a fi de mes". Sobre aquesta qüestió, Recasens ha fet la següent reflexió: 

Cal saber a qui beneficia que hi hagi aquests aldarulls, a qui beneficia aquesta situació conflictiva a Europa, a qui beneficia aquesta situació preelectoral espanyola conflictiva i a qui beneficia aquesta situació conflictiva a uns dies d'una vaga general per l'habitatge.

En aquest sentit, Recasens ha afirmat que "cal més intel·ligència policial", per poder fer més seguiment a les xarxes per trobar els responsables últims d'aquest tipus de convocatòries i per evitar que això torni a passar". 

Resposta institucional, educativa i familiar

Pel que fa a les mesures i les respostes que cal donar davant aquesta situació, Xavier Torrens ha assenyalat que "la reacció ha de ser ràpida i global des del punt de vista policial, institucional deslegitimant els fets i amb mesures socials i educatives". 

Torrens ha apuntat que "cal una mediació policial i educativa", emfatitzant que als centres educatius es faci pedagogia per prevenir aquest tipus de comportaments delictius, alhora que ha destacat que també cal "que les famílies intervinguin".