Qui t'enganya quan vas al supermercat? No és el pagès

No se n'ha parlat prou, entre la mare que s'ha comprat una neta amb l'esperma del seu fill mort, l'absolució dels futurs fiscals i jutges que criden "¡putas ninfómanas!" des de les finestres del col·legi major de Madrid, si podrem o no omplir la piscina, la que pot ser l'última festa "bunga bunga" de Berlusconi a l'UCI i el Barça prenent mal…

No se n'ha parlat prou, d'aquesta notícia. Però no la podem passar per alt. Perquè quan al supermercat us atraquin (amb l'excusa d'una guerra a 2.500 quilòmetres d'aquí), no us equivoqueu pas d'enemic, sapigueu qui us enganya i recordeu que el millor carro de combat, consumidors, és el de la compra.

Que els agricultors i ramaders no s'estan fent d'or, amb la inflació del nostre cistell, ja ens ho imaginàvem. Però no fins a quin punt els intermediaris els escanyen. I ara hi podem posar números. Atenció a aquest estudi que un investigador de Harvard ha fet al Camp de Tarragona: el pagès només es queda un 6,5% del que paguem per la fruita, la verdura, l'oli o el vi.

Sis cèntims per cada euro que ens cobren al supermercat. És un despropòsit, però l'escàndol encara és més majúscul per als productors de fruita seca: només els arriba un 3%. "Menja avellanes", que els altres 97 cèntims ompliran les butxaques de distribuïdors i comercialitzadors. Als que tenen vinya ni això: només retenen el 2%.

I ara torna la guerra de la llet, després d'una curta treva. Les centrals lleteres volen rebaixar el preu als ramaders un 20% i ja els han avisat que si no passen per l'adreçador no els recolliran la llet. I tant és, si Catalunya és deficitària: la portarem de més lluny, la llet, d'allà on sigui que els ramaders acceptin vendre a pèrdues.

Llençarem un producte bàsic per a la seguretat alimentària, producte de primera necessitat, però després farem campanyes per recollir-ne per a les cada cop més persones que no arriben a finals de mes.

Potser les grans cadenes, els gegants de la distribució que surten a la llista de rics riquíssims de Forbes, tenen tot el dret a comprar el més barat possible. Però no és només un problema d'oferta i demanda, no, quan arruïnen els nostres agricultors ens estan arruïnant a nosaltres, perquè sense primer sector, sense fixar població al territori, sense sobirania alimentària, sense pagesia, no hi ha futur, no hi ha país. I ho recordarem, com cada estiu, quan tornin els incendis.