Quina és la discoteca de la teva vida?

Per Cap d'Any toca festa. Sopar, raïm, cava i discoteca. Així ho mana el cànon dels més joves, els que celebren l'arribada de l'any fins que surt el sol.

Enguany no pot ser, l'oci nocturn torna a estar tancat per culpa de les dades demolidores dels efectes de la variant òmicron de la covid-19. Qui més qui menys té un o diversos caps d'any associats a una discoteca on entres amb la nit estrellada i en surts amb els primers rajos de sol.

Catalunya, país de discoteques mítiques. Com mítica és Bikini, diuen que la més antiga de totes. Va obrir el 1953 i encara resisteix miraculosament, encara que amb transformacions, metamorfosis i canvis d'ubicació.

No menys mítica és Les Enfants, una mica més jove, al cor del Raval canalla, un triangle d'or que forma amb el Plataforma de Nou de la Rambla i el Karma de la plaça Reial.

Esclar si que, es menciona la plaça Reial, cal parlar del Jamboree, històric bressol del jazz a Barcelona i abanderat de l'obertura amb restriccions fa uns mesos, quan la nova normalitat va permetre obrir l'oci nocturn altre cop.

Tots els barris han tingut la seva discoteca mítica. L'Studio Uno al Gòtic; a Gràcia, Nostre Món a la plaça Lesseps, i al carrer Gran Trocadero, Alfa, recentment desapareguda per sempre.

A Ciutat Vella, New York, Panam's, Moog, Sidecar. A l'Eixample, Planeta 2011 és potser la precursora i després Arena, Imperator, Trauma; pujant cap a Sant Gervasi, la imprescindible Luz de Gas, Bakarra i Àrea Beethoven. I Otto Zutz i Sutton i Costa Breve, esclar, tres irreductibles.

I cal no oblidar Don Chufo, Up and Down, Le Clochard al carrer Muntaner, just al davant de Bocaccio, que ho va canviar tot l'any 1967, temple de la Gauche Divine i de tots aquells que volguessin anar-hi.

I al Poblenou, Razzmatazz, Boveda. I al Paral·lel la Studio 54, i tant, potser una de les fonamentals.

Dino's a Horta, Golden Box al Guinardó, M'Lady a la Sagrera; a Sant Andreu, Egipci, La Ruleta i Europa-78; la Coconut al Verdum, Pussycat a Sants o Lady Pepa a les Corts. Avui, al port olímpic regnen Opium, Pacha, Zich i Shoko.

Les discoteques no són un fenomen centralista. Ho testimonia la Zona Hermètica de Sabadell, i Pont Aeri i Chasis. I la Loui Vega de Calafell.

I a la Costa Brava, el precursor va ser Tiffany's de Platja d'Aro i després Maddox, Revolution a Lloret, Marinada i Arboleda a Palamós, Pacha a Sitges. Qui vulgui més informació, el blog La Barcelona discotequera és una font fonamental.

De fet, moltes pàgines rememoren a internet la discoteca de la teva vida. Nostàlgia avui, esperem que aviat mai més.