Quines novetats veurem al cinema: de la terrorífica "La momia" al remake de "Mi querida señorita"
Laia Costa torna al cinema nord-americà de primer fila amb una pel·lícula de gènere, una de les novetats més destacades de la setmana. També s'estrenen l'actualitzada "Mi querida señorita", una nova pel·lícula d'Isabelle Huppert ("La mujer más rica del mundo") i l'últim film de Gus Van Sant.
"La momia de Lee Cronin"
Laia Costa protagonitza aquesta nova versió allunyada dels personatges clàssics d'Universal o la Hammer i més encara de les mòmies a què s'enfrontaven Tom Cruise o Brendan Fraser. Aquesta mòmia està més emparentada amb "L'exorcista" o el "remake" de "Possesió infernal" que el mateix Cronin va estrenar fa 3 anys.
És més pertorbadora i despietada que mai i utilitza de manera perversa els personatges infantils per generar encara més angoixa. Això sí, quan es converteix en un festival desenfrenat de vísceres i mutilacions, aconsegueix un to de comèdia salvatge que és el millor d'un film en què la lògica no sempre fa acte de presència. Malgrat tot, disposa de tots els ingredients necessaris perquè els fans s'ho passin bé de principi a fi.
"Mi querida señorita"
El 1972, Jaime de Armiñán sorprenia amb un drama sobre les dificultats d'una persona hermafrodita per encaixar a l'Espanya de finals de la dictadura. Un superlatiu José Luis López Vázquez interpretava Adela, una dona que deixa d'afaitar-se per convertir-se en Juan i que aconsegueix alliberar-se gràcies a l'amor incondicional de la seva serventa. La seva valentia la va dur als Oscars i ara Netflix l'actualitza i trasllada l'acció al 1999. Aquest remake demostra que evolucionem, però segurament no tant com ens pensem ni tan ràpidament com desitjaríem.
Aquest cop, la protagonista és la debutant Elisabeth Martínez, que comparteix la intersexualitat del personatge. La direcció passa per les mans de Fernando González Molina, que aquest any també estrenarà "Cronos", la pel·lícula sobre l'atemptat jihadista a la Rambla de Barcelona. A més, la produeixen Els Javis i escriu el guió l'activista LGTBIQ+ Alana S. Portero, autora de l'èxit editorial "La mala costumbre", una història de creixement d'una nena trans al Madrid obrer dels anys 80 i 90.
Aquesta combinació assegura un enfocament sensible i encoratjador de la història, amb dos personatges lluminosos interpretats per Paco León i Anna Castillo. Això sí, no esquiva els episodis més sòrdids i autodestructius i acaba convertint-se en un retrat realista, tendre i brillant de com acceptar-se a un mateix, el primer pas perquè t'acceptin els altres.
"Prime Crime: a true story"
L'il·lustre Gus Van Sant, un dels directors més prestigiosos del cinema indie nord-americà, aixeca el vol després d'uns anys de propostes irregulars. No arriba al nivell de "Mi nombre es Harvey Milk" o "El indomable Will Hunting", però sí que aquest és el seu film més reeixit dels últims anys. Narra la lluita desesperada d'un home estafat per una entitat financera que decideix segrestar el fill del propietari del banc per exigir el retorn dels seus diners, una indemnització i una disculpa pública.
Està basada en una història real, que podria ser d'avui dia, però que es remunta als anys 70. Va ser un fet traumàtic per a la societat nord-americana de l'època, el primer d'aquest estil retransmès en directe a totes les televisions del país. Malgrat tot, el pas del temps demostra que les petites victòries s'acaben diluint amb el temps i la banca sempre acaba guanyant.
El gran atractiu del film és com aconsegueix traslladar-nos a aquella època amb una extraordinària posada en escena i una textura fílmica ad-hoc. És un thriller elegant, emocionant i entretingut, amb alguna baixada de ritme que es remunta perfectament al final, i amb tres protagonistes molt sòlids: Bill Skarsgaard, digne de la nissaga familiar; Dacre Montgomery, el Billy de "Stranger things"; i un irreconeixible Cary Elwes, sex-symbol dels 80, recordat per "La princesa promesa".
"La mujer más rica del mundo"
La societat francesa es va escandalitzar als anys 80 amb la relació entre Liliane Bettencourt, la dona més rica del món aleshores després d'heretar l'imperi L'Oréal, i un fotògraf i artista gai a qui va cedir més de mil milions de francs en pòlisses, obres d'art i regals. L'afer va trencar la seva família i va arribar a judici per "abús de debilitat". Allà van sortir a la llum irregularitats polítiques i gravacions il·legals que van comprometre molts membres de l'alta societat.
Per problemes de drets, el film no conserva els noms del cas, però sí que reprodueix amb detall tot l'afer. A Isabelle Huppert el paper li va com anell al dit i Pierre Lafitte és un ensarronador encantador i odiós al mateix temps. El film podria ser molt més punyent i incisiu, però sap jugar amb la ironia i els dobles sentits i també apunta reflexions molt interessants sobre les excentricitats dels rics.
"La familia Benetón +2"
Només apta per als seguidors irreductibles de Leo Harlem. Per a la resta, és inconcebible que s'hagi rodat una segona part d'una pel·lícula que ja era un desastre. Competeix en mal gust amb l'últim Torrente.
També s'estrenen la interessant cinta colombiana "Un poeta", la història de bullying italiana "El chico de los pantalones rosas", la pel·lícula històrica francesa "La habitación de Mariana" i dos títols que arriben en català: la japonesa "Renoir" i la catalana "Qui som".