Reactiven pisos inacabats de la bombolla immobiliària a l'Ebre, també amb projectes de cooperatives
El litoral del Baix Ebre i Montsià va ser un dels llocs de Catalunya on més es va construir a la recta final de la bombolla immobiliària que va esclatar el 2008. La crisi va aturar de cop les obres que estaven en marxa i centenars d'habitatges van quedar a mig fer.
Després d'anys aturades, ara aquestes promocions immobiliàries han despertat un renovat interès per part dels inversors. Empreses privades, però també del tercer sector, han començat a comprar blocs de pisos sencers i a reprendre les obres inacabades davant la creixent demanda d'habitatge.
Els ajuntaments també estan facilitant que es puguin culminar els habitatges inacabats. A Deltebre, on hi ha 25 blocs inacabats amb uns 400 pisos, l'Ajuntament promou una modificació del Pla General d'Ordenació Urbanística Municipal.
L'objectiu és que aquestes promocions, començades abans de l'aprovació del pla vigent, puguin adaptar-se a la legalitat urbanística actual.
En alguns casos, aquests blocs excedeixen l'alçada o el nombre màxim d'habitatges i es volen aprovar mecanismes de compensació perquè no calgui enderrocar-los.
Segons el tinent d'alcaldia, Andreu Curto Castells (Deltebre Eficient), volen "desencallar l'acabament d'aquests habitatges per resoldre la falta d'habitatge, però també pels problemes de salubritat i d'imatge que donen aquests blocs de pisos inacabats".
Són una ferida de la crisi immobiliària i volem donar el marc legal per poder-los acabar.
Aposta pel lloguer assequible
A Amposta també van quedar centenars de pisos inacabats amb l'esclat de la bombolla immobiliària. Allí diverses empreses ja han començat a reprendre les obres inacabades en els últims dos anys. Una d'aquestes empreses és la cooperativa del tercer sector Casa Alternativa, que ja ha adquirit diversos blocs per poder oferir un centenar de pisos de lloguer assequible.
Josep Arnero, adjunt a gerència de la cooperativa, explica que entren "en operacions de compra on també hi ha fons d'inversió, però, a diferència d'ells, quan aconseguim l'adquisició dels immobles, els adeqüem i els qualifiquem de protecció oficial. No venem pisos ni especulem, els posem de lloguer amb un preu assequible, per sota del topall màxim de preu concertat de protecció oficial, de manera que el fem accessible a més persones".
Casa Alternativa també està recuperant blocs de pisos de l'època de la bombolla en altres municipis del Baix Ebre i Montsià. Segons Arnero, "és una zona on n'hi ha molts i són una bona oportunitat perquè podem treballar amb estructures que ja estan construïdes i només falta acabar els pisos".
La Jéssica Barrera va poder llogar amb la seva parella un dels primers pisos que Casa Alternativa va reformar a Amposta. Havien estat buscant habitatge molt de temps a la ciutat, que està declarada zona de mercat residencial tensat, fins que la cooperativa els va oferir un pis de lloguer assequible. "Vam trobar aquesta oportunitat que entrava dins del nostre pressupost, perquè pels pisos que havíem mirat abans ens demanaven molts diners i no ens ho podíem permetre. Aquí paguem 370 euros al mes per un pis de dues habitacions i estem molt bé", explica.
L'Ajuntament d'Amposta dona suport a les empreses del tercer sector que promouen l'habitatge assequible. Recentment, ha assumit la compra d'una parcel·la al barri del Pla d'Empúries per permetre la construcció d'una estació elèctrica transformadora que donarà llum a un bloc de 25 pisos que està reformant Casa Alternativa.
"El 2015 vam fer un estudi que va calcular que hi havia mig miler de pisos buits a Amposta, sobretot blocs inacabats fruit de l'esclat de la bombolla immobiliària. Els últims anys, tant empreses del tercer sector com inversors privats els han anat recuperant i ara n'hi queden només un centenar", explica l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs.
Estem contents que s'acabin perquè falta habitatge i de vegades en aquests blocs hi havia ocupacions que donaven problemes.
Una urbanització fantasma a la vora de l'Ebre
Un dels vestigis més visibles de la crisi del totxo a les Terres de l'Ebre és la urbanització Mirador de l'Ebre, a l'Aldea. Havia de tindre un camp de golf, un port esportiu fluvial i més d'un miler d'habitatges, però es va quedar a mig construir quan l'empresa promotora, Martinsa Fadesa, va fer fallida, el 2008.
Ara una empresa local ha adquirit el 57 % de la propietat de la urbanització i planteja una modificació urbanística per possibilitar altres aprofitaments a banda del residencial, com el logístic industrial. Després de diverses operacions de compra que no van donar fruit, l'Ajuntament confia que aquest sigui el moviment definitiu per desencallar aquesta urbanització fantasma a la vora de l'Ebre.
30 blocs a mig fer al Pla d'Urgell
Al Pla d'Urgell són 30 els blocs de pisos que es van quedar a mig fer, la majoria a causa de la crisi immobiliària. La dada la recull un cens elaborat pel Consell Comarcal, que detalla que els edificis havien d'acollir-hi 820 habitatges.
El cens l'han enviat a la Generalitat, a qui li demanen facilitats perquè algú en pugui reprendre la construcció i que s'adaptin les normes urbanístiques d'aleshores, que són diferents de les actuals. Segons el Consell Comarcal, si la Generalitat no permet excepcions, no serà viable trobar algú que vulgui acabar els pisos.