Regeneren amb èxit boscos de gorgònies a les Medes podant-ne les branques mortes

Les gorgònies són un tipus de corall tou, imprescindible per a la biodiversitat marina. Com passa amb els arbres dels boscos, fan de refugi i de lloc de cria per a moltes espècies. Ara bé, factors com la contaminació, algun tipus de pesca i, sobretot, les onades de calor marina lligades a la crisi climàtica fan que algunes estiguin en regressió, especialment les que es troben a poca profunditat.

En zones com les Illes Medes, Menorca, Cabrera o a prop de Marsella això està provocant entre un 10 i un 15% de mortalitat.

Ara, un estudi publicat a la revista Biological Conservation demostra que, aplicant una senzilla tècnica, s'ajuda aquests coralls a autoregenerar-se. La investigació es va fer del 2019 al 2022 al fons de les Medes i s'ha centrat en colònies parcialment afectades que havien perdut, en algunes parts, el teixit viu que recobreix els seus esquelets interns.

Es tractava de podar-ne les branques mortes, fet que demostra que allò que s'ha aplicat tradicionalment a l'agricultura terrestre també pot funcionar sota l'aigua. "Eliminem matèria morta, i així el risc de descalçament, alhora que traiem els colonitzadors que poden ofegar-la", explica l'investigador del CEAB-CSIC, Gerard Mas.

Un altre dels components de l'equip, Rafel Coma, assegura que els resultats han estat molt bons i que, després d'aquesta intervenció, els coralls recuperen l'aspecte inicial: "No estem reinstal·lant res, estem intentant salvar els exemplars que han sobreviscut".
 

Duplicar-ne la supervivència

Amb aquesta tècnica, l'equip ha aconseguit duplicar la supervivència dels boscos de gorgònies i han registrat un creixement fins a 2,5 vegades més ràpid que en d'altres coralls on no s'ha actuat:

"L'avantatge que tenen aquests organismes és que aguanten bé la mortalitat parcial, és a dir, perdre una part del seu organisme i curar-ne les ferides. Els organismes individuals, com nosaltres, això no ho portem tan bé."

Els bons resultats faran que aquest treball no quedi només com un experiment, sinó que servirà de model per actuar amb les gorgònies afectades a la Mediterrània:

"La idea és que això sigui considerat una eina de gestió, que s'apliqui amb la màxima cura perquè estem parlant de comunitats molt fràgils."

Un altre efecte de treure la part morta de l'organisme ha permès evitar que s'hi instal·lin algues o espècies perjudicials.

La recerca l'han fet en el marc d'un projecte de l'entitat BIOSFERA. A més del Centre d'Estudis Avançats de Blanes també hi han treballat la Universitat de Las Palmas de Gran Canària i l'Institut de Ciències del Mar.