Regularització d'immigrants: primera etapa tancada, ara ve l'hora de la veritat
Acaba la setmana en què es fa el primer balanç oficial de la regularització d'immigrants. I el primer titular és que les dades han superat amb escreix les previsions inicials del govern espanyol.
El nombre d'estrangers que han sol·licitat la regularització a Catalunya és de 257.602, al voltant del doble dels càlculs que s'havien fet d'entre 120.000 i 150.000 persones. I el mateix, si fa no fa, a tot l'Estat: es partia d'una estimació de mig milió de beneficiaris i la dada de sol·licitants ha arribat a 1.174.978.
La secretària d'Estat de migracions, Pilar Cancela, s'ha defensat de les crítiques. Aquest dijous, en roda de premsa, adduïa que tenien sobre la taula tots els escenaris, però que justament la condició d'irregularitat i d'invisibilitat fa més difícils les previsions.
Sigui com sigui, la realitat és que aproximadament la meitat, 609.737 persones, ja tenen admesos a tràmit els seus expedients i ja poden començar a treballar. I 159.097 s'han pogut afiliar a la Seguretat Social i ja han trobat una feina, el 77% dels quals amb contracte indefinit.
Les xifres permeten al govern espanyol treure pit amb la mesura, però obliguen a no deixar de banda la pregunta "i ara què?". Es farà alguna cosa per evitar que els regularitzats es quedin sense contracte i caiguin de nou en la irregularitat passats els 12 mesos de permís de treball? Com impactarà la regularització en el dia a dia i en les feines dels autòctons?
Efectes de la immigració i la regularització
"Els empresaris necessitem la immigració com l'aire que respirem cada dia", deia el president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, al gener. També la CEOE hi ha mostrat el seu suport durant aquests mesos.
Les dades macro repassades aquesta setmana en unes jornades amb experts del Banc d'Espanya acompanyen la seva posició: entre 2022 i 2025 la població immigrant ha aportat aproximadament 1,7 punts percentuals del creixement mitjà anual del PIB (3,7%) i 0,5 punts del creixement mitjà anual del PIB per càpita (2,7%).
"Davant d'un xoc d'immigració, els natius en general milloren les seves ocupacions, es desplacen a fer tasques més complexes i hi ha un 'upgrade'", deia Ismael Gálvez Iniesta, professor d'Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears. "L'impacte de la immigració és nul o lleugerament positiu sobre natius", que no entren en competència per les feines.
Ara bé, el mateix José Luís Escrivá, governador del Banc d'Espanya i anterior ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, apuntava aquest dijous que "cal redimensionar els serveis públics" davant l'ascens poblacional que ha registrat el país els darrers anys amb l'arribada d'immigrants.
I en això és el que el govern espanyol ha volgut posar l'accent aquest setmana, amb la presentació d'un Pla d'Integració que eviti que els regularitzats caiguin de nou en la irregularitat d'aquí un any, i que permeti la seva incorporació plena en la societat.
Els reptes són majúsculs: en llengua, en habitatge, en educació, en serveis socials. Les mesures polítiques en totes aquestes àrees s'han de multiplicar. Perquè les dades positives de la immigració en l'economia poden acompanyar. Però la percepció de la realitat al carrer pot ser molt diferent.
I aquí, no només el govern espanyol, sinó la resta de les administracions encara tenen molta feina per fer. La immigració segueix en el punt de mira i sent una de les matèries més sensibles en el context actual.
La continuïtat o no dels governs actuals tant a l'Estat com a Catalunya dependrà, en bona mesura, de l'abast que puguin tenir les polítiques plantejades aquesta setmana i de la capacitat i destresa que tinguin els responsables polítics a l'hora de comunicar-les.