Reprogramen cèl·lules adultes del cervell de ratolins per tractar el Parkinson

Cèl·lules reprogramades perquè produexin dopamina, la substància que els malalts de Parkinson no sintetitzen de manera normal. Aquest és l'avenç que descriuen en un article a "Nature Biotecnology" un equip d'investigadors encapçalat pel lleidatà Ernest Arenas, professor del prestigiós Institut Karolinska d'Estocolm.

El Parkinson es caracteritza per una pèrdua progressiva de les neurones que produeixen el neurotransmissor dopamina. Això provoca tremolors, rigidesa i dificultat de moviments, que poden afectar la parla o la ingesta d'aliments.

Algunes teràpies per tractar el Parkinson es basaven en el trasplantament de neurones procedents del teixit cerebral de fetus, que produïen la dopamina que les neurones del malalt no generaven en prou quantitat. Però les dificultats per obtenir teixit fetal estandarditzat han portat a estudiar nous mètodes.

Fa anys es va descobrir que les cèl·lules adultes es podien reprogramar per obtenir cèl·lules pluripotencials, és a dir, que es poden convertir en cèl·lules diferenciades amb funcions diferents. Entre les cèl·lules que s'obtenien per reprogramació hi ha les neurones. Aquesta és la idea en què es basa la nova recerca.

Els investigadors han actuat sobre els astròcits, cèl·lules de suport per a les neurones, el nombre de les quals augmenta en la malaltia de Parkinson. Van identificar quatre gens que, injectats directament al cervell, mitjançant virus, permeten transformar els astròcits en cèl·lules que produeixen dopamina.

Els científics van assajar el mètode en ratolins en els quals s'havien destruït les neurones que produeixen dopamina. Els van administrar els gens amb un sistema que els porta a ser actius només en els astròcits. I es va observar que alguns es reprogramaven i produïen dopamina. Alguns símptomes del Parkinson en els ratolins es corregien. El sistema també funciona en cultius humans in vitro.

En declaracions per al portal 324.cat, el doctor Ernest Arenas ha valorat que l'estudi té particular importància "perquè és el primer de demostrar que les tècniques de reprogramació directa al cervell no tan sols canvien la identitat de les cèl·lules i la seva funció, sinó que també són capaces de recuperar funcions neurològiques, com ara trastorns del moviment en un model animal de malaltia de Parkinson".

Un dels grans avantatges del metòde és que no caldrien trasplantaments de cèl·lules, sinó introduir els gens en el cervell perquè transformin els astròcits. Tampoc caldrien immunodepressors per evitar el rebuig de cèl·lules implantades. Però de moment la recerca només ha demostrat la viabilitat de la reprogramació directa en el cervell.

Segons Arenas, "cal molta més feina per poder millorar l'efectivitat del mètode i sobretot demostrar la seva seguretat, perquè involucra la utilització de virus per subministrar els factors de reprogramació als astròcits". Tot i que ara hi ha eines que poden ajudar a un desenvolupament relativament ràpid de la tècnica, Arenas recorda que "desenvolupar teràpies gèniques o cèl·lules que produeixen dopamina per trasplantar-les a malalts de Parkinson ha portat molt de temps. Creiem que el cas de la reprogramació directa al cervell no serà cap excepció".