Rere la petjada del terratrèmol. Dia 1

Anar a un país que acaba de passar el pitjor terratrèmol de la seva història fa respecte. Però avui jo he vist un Japó molt sencer, més conscient que mai que ha resistit una autèntica envestida de la natura.

Des del cel, i mentre l'avió d'Air China s'acostava a l'arxipèlag nipó, les aigües properes a la ciutat d'Osaka acollien múltiples embarcacions, alienes aparentment a l'alerta de tsunami. Unes hores més tard, arribant ja a Tòquio, flames en alguns punts de la ciutat, desenes de passatgers estirats sobre mantes a les terminals esperant una solució al vol cancel·lat, algun edifici amb el sostre enfonsat, i fins i tot alguna rèplica.

Quan expliques als japonesos que ets periodista, ràpidament diuen "earthquake" i arrufen les celles. Però no per desconfiança o recel, sinó perquè estan preocupats pel que està passant i fins i tot intenten treure't del cap la idea d'anar més amunt de Tòquio, a la prefectura de Miyagi, la més afectada pel terratrèmol i el tsunami. Avui una japonesa m'explicava que darrere aquesta aparent tranquil·litat s'hi amaga una creença amb poca base científica, i és que fins d'aquí a cent anys, deia, no es tornarà a viure un terratrèmol com aquest. Tant de bo.