Retroben l'amor d'infantesa 85 anys després gràcies a una foto

En Jim Dougal i la Betty Davidson eren veïns i van créixer junts al mateix carrer a Eyemouth, Escòcia, a la dècada del 1930. Quan encara eren petits, en Jim es va traslladar a Essex amb la seva família el 1939 i van perdre tot el contacte. 

Ara, més de 85 anys després, han pogut retrobar el seu amor de la infantesa gràcies a les investigacions de l'Alister, el fill d'en Jim.

"Descriure-ho com un moment màgic seria quedar-se molt curt"

A la recerca dels nens, a partir d'una foto de l'escola

La història, publicada per BBC Escòcia, explica que l'Alister  va descobrir una fotografia de l'escola de primària de Eyemouth del 1936, de quan el seu pare tenia 8 anys, i va decidir investigar.

A partir de la foto i d'un exercici de memòria del seu pare va començar a esbrinar qui eren, un per un, els 32 nens i nenes que apareixien a la foto. La gran majoria ja eren morts. Només va aconseguir localitzar en vida dos de les nenes, Margaret MacCauley, que encara viu a Eyemouth, i la Betty Davidson, a qui va localitzar a Yorkshire.

"No podia estar segur que fos ella", explica l'Alister.

Per mirar de treure'n l'entrellat, va publicar la fotografia en un grup de Facebook sobre el passat d'Eyemouth, i al cap de menys d'una hora la neboda de la Betty li va respondre:

"Aquesta és la meva tieta Betty, i sí, està viva i bé a Yorkshire del nord."

Quan l'Alister va aconseguir posar-se en contacte amb la Betty per carta, ella li va trucar. "I no només això. Em va enviar una foto que tenia d'ella i el meu pare junts, junt amb la seva germana Wilhelmina (Elma), que també es van fer al voltant de 1936".

"Tenen el braç un al voltant de l'espatlla de l'altre. El meu pare estava totalment aclaparat". 

Retrobar-se amb l'amor d'infantesa, 85 anys després

Ara, en Jim i la Betty tenen 96 anys, i el moment de la retrobada va ser molt emotiu. En Jim ho descriu com "realment increïble", i està segur que "és cosa del destí".

"És realment increïble que ella sigui l'última que queda, i jo també."

La Betty recorda la seva infantesa, quan vivia davant de la casa d'en Jim. "Trucava a la porta de casa seva al matí, o ell picava a la meva, i acostumàvem a anar junts a l'escola".

"Va ser molt bonic tornar-me a trobar amb el meu amor de la infantesa tants anys després"

Va ser un moment emocionant també per a l'Alister. "Va ser molt impressionant veure'ls així", i explica que "abans de marxar, van tornar a posar-se amb la mateixa postura de la foto que havia conservat tot aquest temps, i semblaven tan feliços i còmodes junts com aleshores".