Roberto Saviano: "El criminal comú treballa pels diners; el mafiós, pel poder"

Roberto Saviano tenia 26 anys quan va publicar "Gomorra", el llibre que va revelar els mecanismes de la màfia napolitana i el va convertir en una figura internacional. L'èxit editorial, adaptat al cinema i a la televisió, també va marcar l'inici d'una vida sota amenaça: des del 2006 viu amb protecció policial, sense poder moure's lliurement i amb dificultats per confiar en els altres. Vint anys després, en una entrevista amb Jordi González a "Col·lapse", l'escriptor italià reconeix que s'ha penedit d'haver posat tota la seva vida al servei d'aquesta lluita. Però no ha deixat d'escriure.

La màfia busca poder, no només diners

Saviano sosté que a Catalunya hi operen organitzacions criminals de múltiples procedències, entre les quals les màfies italianes, albaneses, russes i nigerianes. Hi desenvolupen activitats com el tràfic de drogues, l'extorsió, la prostitució i el blanqueig de capitals.

L'escriptor distingeix entre criminalitat i màfia: mentre que el criminal comú busca diners, el mafiós persegueix el poder. Els diners són una eina per controlar persones, imposar jerarquies i construir estructures capaces de condicionar la vida dels altres. Per això, segons Saviano, un mafiós pot passar anys amagat sense renunciar al seu objectiu.

També alerta de la implantació històrica de les organitzacions italianes a Catalunya. Recorda que, durant la guerra entre clans napolitans que va explicar a "Gomorra", Barcelona era un lloc on alguns dels protagonistes vivien, invertien i preparaven els seus negocis. Catalunya ha funcionat, diu, com una extensió de determinades estructures criminals italianes.

La seva advertència va més enllà de la presència d'aquestes organitzacions: les màfies poden infiltrar-se en l'economia legal a través del blanqueig de diners. Per Saviano, aquesta complicitat econòmica ajuda a explicar per què és tan difícil combatre-les.

"He destrossat la vida de la meva família"

"Em penedeixo d'haver-ho fet perquè vaig trencar la pau de la meva família, em vaig destrossar la vida", admet Saviano quan González li pregunta si tornaria a publicar "Gomorra". No renega del que va escriure, però assegura que, si pogués tornar enrere, actuaria amb més prudència i menys implicació personal.

L'escriptor explica que va ser massa ambiciós: estava convençut que els seus llibres i les seves paraules podien canviar les coses.

No ha valgut la pena haver estat tan ambiciós.

La seva lluita, però, s'ha convertit en una mena de dependència. Continua escrivint "per venjança", per demostrar als qui l'han volgut silenciar que no ho han aconseguit. Ell mateix reconeix que és un sentiment tòxic, però que també li permet continuar donant veu a històries que altrament quedarien ocultes.

El preu d'aquesta decisió va molt més enllà de l'escorta policial. Saviano ha de viure amagat, canviar de domicili i assumir que no sempre sap en qui pot confiar.

El meu problema personal més greu és que no em refio de ningú.

La inseguretat afecta també la seva família i la possibilitat de mantenir una vida normal.

La justícia no sempre arriba a temps. Saviano recorda que l'home que el va amenaçar de mort ha estat condemnat després d'un procés que s'ha allargat gairebé divuit anys. "Un procés que ha durat tant com la vida d'un noi major d'edat no és justícia, de cap manera", denuncia. Segons ell, allargar els judicis és una estratègia de les màfies quan no poden guanyar-los. Al final de l'entrevista, González li recorda el valor de la llibertat.

Malauradament, només entens realment el valor de les coses quan les perds. I jo, com que l'he perduda, he entès de debò què és la llibertat.

Rossella, una història d'amor contra la màfia

El seu darrer llibre, "El meu amor no mor", recupera la història de Rossella, una jove florentina que va desaparèixer el 1981 després d'enamorar-se d'un home vinculat a la màfia calabresa, la 'Ndrangheta.

Segons el relat que Saviano reconstrueix a partir de testimonis, Rossella va intentar aturar la guerra entre famílies mafioses i va animar la seva parella a col·laborar amb la justícia. La seva desaparició s'ha relacionat amb aquest intent de trencar amb l'organització criminal.

El que fascina Saviano d'aquesta història és que Rossella no era una activista antimàfia: va actuar per amor, convençuda que podia canviar el destí de les persones que estimava. "Ingènua i valenta alhora", diu l'escriptor.

Explicar-ne la història és, també, una manera de continuar la seva pròpia lluita. Malgrat el preu que ha pagat i els dubtes sobre les decisions que el van portar fins aquí, Saviano no ha deixat d'escriure. No perquè confiï que les seves paraules ho canviaran tot, sinó perquè encara es nega a deixar que aquestes històries desapareguin en silenci.