Roger Puig entrevista Josep Puig Tarrés, testimoni de la Guerra Civil

Quina edat tenia i a on residia quan va esclatar la Guerra Civil?
Tenia 7 anys i vivia a Sallent, un poble de 5.000 habitants de la província de Barcelona. Aquesta localitat estava força avançada, ja que tenia fabriques tèxtils i mines de potassa. Va ser un dels primers pobles de Catalunya a disposar d'una biblioteca.

Es va haver de traslladar durant la durada de la Guerra Civil?
No, jo vivia amb els meus avis, els pares i un tiet molt jove. Tots treballaven en una fàbrica que es dedicava al tèxtil. És on jo vaig passar part de la meva infància.

Quan va esclatar la Guerra Civil, la seva vida quotidiana va canviar, com la recorda? Va passar gana?
Durant la guerra vam passar moltes privacions però l'hort del meu avi i la cria d'animals de corral ens ajudà a sobreviure.

Durant la guerra molts pobles van ser bombardejats, és aquest el cas del seu poble?
El poble de Sallent no el van bombardejar. De totes maneres els avions passaven freqüentment, amb el perill que llancessin bombes en qualsevol moment. Només en una ocasió van llançar un obús que va caure justament al pati de davant de casa, però que no va explotar. Va fer un forat a terra amb molta fondària. Quan sentíem els avions, sortíem de pressa i corrents de casa i ens amagàvem en un miniamagatall que havíem construït darrere de casa. Per precaució ens feien posar un palet entre les dents i estrenye'l ben fort per si queia alguna bomba.

Coneixies algú que hagués hagut d'anar a lluitar al front durant la Guerra Civil?
La nostra família va patir molt durant la guerra: dos dels meus tiets van morir al camp de batalla, un en un bombardeig a Terol i l'altre lluitant a la batalla de l'Ebre. Recordo amb molta tristesa els plors de la família en rebre la notícia de les dues morts. Un altre germà del meu pare el van fer presoner a la retirada i el van portar al castell de Montjuïc pres pels nacionals.
El meu pare a la retirada va traspassar la frontera amb França. Posteriorment va intentar tornar a Espanya però el van agafar. En conseqüència, el van portar a un camp de concentració de la província de Zamora, on es va estar més de 3 mesos.

Com es va adonar que va acabar la Guerra Civil?
Des de casa vèiem el contorn d'una muntanya, que era per on van entrar els nacionals. Com que vivíem a les afores del poble, els camps que teníem davant de casa van quedar ocupats pels soldats nacionals que van acampar-hi. A casa nostra es van allotjar, en contra de la nostra voluntat, dos oficials nacionals, un dels quals era capellà. Els vam donar sopar i dormir, i l'endemà van reprendre la marxa.
Des d'un costat de la casa vèiem els soldats nacionals com entraven al poble i per l'altre costat podíem veure les corredisses dels vençuts. A casa només hi érem la meva àvia, la meva mare i jo.

Amb l'entrada de Franco i el franquisme al poder les coses van canviar, com ho recorda?
La família va quedar moralment destrossada: els meus avis havien perdut dos fills i dos més estaven tancats en camps de concentració i presons. Va ser una època de moltes privacions i fam. No teníem diners, ja que els diners de l'època republicana van quedar obsolets.

Quin record conserva avui dia de la Guerra Civil?
Podria omplir pàgines de força anys de privacions morals i materials. La gent vivia espantada amb por de repressions i odis personals. Tinc encara la imatge al cap d'una bomba de mà que li va explotar a un amic meu del poble. Li va volar el braç.
L'idioma oficial d'Espanya s'imposava a l'escola, a les institucions, a l'Ajuntament; i en general arreu, però no van poder fer que a casa perdéssim la llengua de la nostra pàtria, el català.