Rosalía torna a casa amb el primer concert al Sant Jordi: "Barcelona, t'estimo amb bogeria"

Rosalía ja és a casa. Gairebé un mes després de començar la gira de "Lux" a Lió, aquest dilluns converteix el Palau Sant Jordi en el seu temple. Una transformació litúrgica de l'estadi en catedral que repetirà dimecres, divendres i dissabte. Recitals amb les entrades exhaurides des de fa mesos: de fet, no queden tiquets per a cap de les seves parades programades a Europa.

El concert de Barcelona arriba després de quatre nits a Madrid i dues a Lisboa, amb una Rosalía ja recuperada de la indisposició que li va fer aturar el concert de Milà.

Centenars de fans, alguns dels quals han passat la nit a l'estadi, han esperat pacientment per entrar. Molts vestits amb l'estètica religiosa amb la qual la catalana ha vestit el seu quart disc. De fet, un cop han obert les portes de l'estadi entre el públic s'han començat a repartir tatuatges temporals de verges amb els que decorar-se el cos. 

"Barcelona, no saps les ganes que tenia de tornar"

Amb mitjà hora de retard, l'artista ha iniciat el recital vestida de ballarina de ballet. Ho ha fet interpretant "Reliquia" i amb picada d'ullet inclosa en anomenar la ciutat. 

L'artista, de fet, s'ha desfet en paraules càlides per la ciutat que l'ha vist créixer i formar-se com a músic.

"Normalment, tinc una mica de nervis abans d'actuar. Soc una mica com un huracà. Però avui el cor m'anava a mil per una raó molt concreta, que estic cantant a la meva ciutat", ha dit abans d'interpretar abans de cantar "Mio Cristo piange diamanti". 

Un parlament on no s'ha oblidat d'esmentar la figura de Peret, per la seva intensa relació amb la ciutat:

Barcelona, t'estimo amb bogeria i no saps les ganes que tenia de tornar. Com a cantant cantar per la teva ciutat és l'experiència més intensa, perquè és el lloc que t'ha vist créixer i on no pots fugir de tu mateix

Seguint el guió previst, el segon moviment s'ha iniciat amb la rave de "Berghain", seguida de "Saoko" durant la qual Rosalía ha desafiat el públic a ballar: "Barna, seguim ballant o què? Que jo sé que tu tens la gràcia".

La cantant també ha entonat una versió única de "Can't Take My Eyes Off You", que ha cantat amb un quadre del massís de Montserrat al seu darrere.

Una de les grans incògnites de la nit era qui pujaria al seu cèlebre confessionari, on els convidats expliquen anècdotes amoroses. 

Malgrat que entre les apostes, hi havia noms com el de Bad Gyal o Amaia, en aquest primer concert la confessora ha estat l'actriu Yolanda Ramos, que ha acabat la seva història amb un consell: "mai te'n vagis al llit amb un músic".

Rosalía s'ha mostrat molt pròxima durant el concert, durant el qual el català ha estat molt present, també en els subtítols de les cançons, i tampoc no s'ha estalviat referències a la cultura catalana:

A mi m'agrada molt el Sauvignon Blanc, però... i un Penedès? I un Empordà? I un Priorat? Aquí hi ha molta cosa bona

Entre tema i tema també hi ha hagut temps de parlar amb els fans, entre ells una nena del país del País Basc, per la qual aquest ha estat el seu primer concert. "El meu primer concert va ser aquí, amb els meus pares, vam anar a veure Estopa, i m'ho vaig passar tan bé... Espero que tu avui t'ho passis igual de bé", li ha dit.

De l'òpera al cinema

Rosalía havia promès un xou maximalista, com ho és "Lux", el seu disc. "Encara que l'escenari pugui semblar minimalista", explica el musicòleg i professor del Taller de Músics Daniel Gómez, "la música és una catedral sonora. Si contemples el xou com un tot, és maximalista."

Lux és la conjunció de diverses arts escèniques. Beu de l'òpera, té moments d'opereta humorística com el confessionari i fa picades d'ull al cinema i també a les arts plàstiques.

L'imaginari de Francisco de Goya, per exemple, és ben present durant l'actuació de Berghain, que s'inspira en l'Aquelarre, una pintura que fa una sàtira de la superstició i dels horrors de la seva època. Rosalía ho transforma en una "rave".

L'arquitectura de la catedral

Darrere d'aquesta proposta hi ha una estructura creativa coral, però amb una direcció artística molt clara. El nom clau és Pili Vila Tubella, germana de l'artista, amb una sòlida base en humanitats.

A aquest nucli s'hi sumen figures com Ferran Echegaray, amb qui ja va treballar a "El Mal Querer" i "Motomami", o l'estudi Dennis Vanderbroeck. També el grec Dimitris Papaioannou, responsable d'un dels moments més cinematogràfics del xou, "La Perla", on veiem Rosalía com Rita Hayworth a "Gilda" o com la Venus de Milo d'"Els somiadors".

Les coreografies porten el segell del col·lectiu (LA)HORDE, mentre que l'univers estètic recau en l'estilista Joe Carayol.

Tot plegat construeix un espectacle que, com el disc, juga amb la simbologia religiosa. Un ritual carregat d'espiritualitat, però ben lluny del que és un missa convencional.

Aquesta dualitat —entre ritual i entreteniment, entre transcendència i cultura pop— és precisament el que defineix el directe de Rosalía i, segurament, el que li permet connectar amb públics tan diversos.

Polèmica pel veto als fotoperiodistes

El concert arriba a la ciutat envoltat de polèmica pel veto als fotoperiodistes. Com ja és habitual en aquesta gira, aquests professionals no podran accedir a l'esdeveniment. Un fet que tant el Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) i el Sindicat de la Imatge (UPIFC) critiquen.

Des d'aquests organismes lamenten que cada vegada més esdeveniments culturals de gran format limiten o exclouen professionals de la informació audiovisual "a favor de continguts generats o controlats per les promotores", i al·leguen que això condiciona el dret ciutadà a rebre una informació plural i independent.