"Sala 33" comença el cicle Francesc Bellmunt. Primera parada: Canet Rock.
Estiu de 1975. Són les acaballes d'un franquisme que es resisteix a esvair-se. Una generació de joves que volen llibertat i bona música es reuneixen al Pla d'en Sala de Canet. Són una marea de 25.000 joves grenyuts que envaeixen pacíficament el poble del Maresme. Estan a punt de viure el Festival Canet Rock, una cita musical que serà històrica al nostre país.
L'eslògan del festival Canet Rock era tota una declaració d'intencions: "12 hores de música i follia". Una follia que Francesc Bellmunt i Àngel Casas van poder capturar amb un estil viu, proper i directe. Àngel Casas venia del món del periodisme musical, com ara la revista "Vibraciones", que va fundar i dirigir. Francesc Bellmunt havia après l'ofici de fer pel·lícules amb produccions de gènere i de sèrie B com "Robin Hood nunca muere" (1975). Els seus camins es van trobar per escriure i dirigir el documental "Canet Rock" el 1975.
Al documental es troben moments i actuacions irrepetibles, com ara la de Sisa, a qui les autoritats havien prohibit pujar a l'escenari; la Companyia Elèctrica Dharma i els Comediants, la conga gegant de l'Orquestra Plateria o un Pau Riba desbordant, entre molts altres. És, en definitiva, la banda sonora dels setanta, d'un temps i d'una generació retratada amb un estil viu i directe per Àngel Casas i Francesc Bellmunt. El mateix tàndem de director i guionista van repetir experiència amb el documental "La Nova Cançó" (1975), en la que va ser la seva última col·laboració.
El 2015 ha fet quaranta anys d'aquell primer Canet Rock i encara desperta curiositat i preguntes: quin mitjans tenia Bellmunt per al rodatge? Van haver de batallar amb la censura franquista? Casas i Bellmunt tenien presents els documentals sobre els festivals de Woodstock i l'illa de Wight quan estaven rodant a Canet? Les respostes les té, evidentment, Francesc Bellmunt, convidat del "Sala 33" durant quatre setmanes.