Illa demana aplicar l'amnistia de "manera diligent, integral i sense subterfugis"
El president de Catalunya, Salvador Illa, ha comparegut aquest dijous per valorar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avala la llei d'amnistia.
"Europa diu sí a l'amnistia. Catalunya diu sí al futur. La decisió del TJUE és una molt bona notícia per a Catalunya, Espanya i la democràcia", ha destacat Illa només començar la seva intervenció, en què ha subratllat la seva satisfacció, així com la del govern.
L'amnistia validada per la Unió Europea obre un futur d'esperança i de lideratge per a Catalunya.
Illa ha demanat aplicar de "manera diligent, integral i sense subterfugis" la llei d'amnistia perquè, segons ell, no hi ha marxa enrere.
"La llei d'amnistia forma part amb totes les conseqüències del nostre marc legal i, per tant, la seva aplicació és d'obligat compliment. Ja no hi ha cap obstacle democràtic, constitucional o europeu que impedeixi la plena aplicació de la llei. Un cop més, queda palès que el temps ens ha donat la raó", ha assenyalat el president català durant la seva compareixença.
El president de la Generalitat ha dit que "les persones i les formacions polítiques afectades per la llei" han de "poder participar i contribuir al futur de Catalunya amb els mateixos drets i els mateixos deures".
El mandatari català ha expressat el seu "compromís" de governar "per a tots, pel bé de tots i pel futur de tots", i ha conclòs:
Europa ha parlat. Catalunya segueix endavant.
La reacció del govern espanyol
El ministre de Presidència, Justícia i relacions amb les Corts del govern espanyol, Félix Bolaños, ha destacat que el TJUE ha estat molt clar dictaminant que la llei d'amnistia és "completament compatible amb el dret europeu i els valor de la Unió" i ha demanat la seva plena aplicació als líders del procés "el més aviat possible".
Amb aquesta sentència, segons Bolaños, l'amnistia queda "validada des de tres òptiques diferents": els drets humans, la vessant constitucional espanyola i el dret europeu.
Bolaños ha recordat que des del govern espanyol sempre han defensat el que avui ha sentenciat el TJUE: "L'amnistia és un instrument adequat per apaivagar un conflicte polític o social".
En aquest sentit, el ministre de Presidència ha recordat que l'amnistia "pretén reduir les tensions institucionals i polítiques generades pel procés d'independència de Catalunya i facilitar un escenari de reconciliació".
"Serà l'última etapa del procés de normalització i seria positiu per a tots que aquesta etapa es recorregués el més aviat possible", ha afirmat Bolaños.
Per la seva banda, la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha destacat aquest dijous després de la llum verda del TJUE a la llei d'amnistia, que aquesta norma és "perfectament legal" i l'aposta de La Moncloa "per resoldre els problemes amb diàleg i acord" és "perfectament legítima".
"Hi ha una majoria plurinacional que avança i una minoria de bloqueig sense projecte de país", ha afegit la dirigent de Sumar al seu compte de la xarxa social Bluesky.
Els detalls de la sentència del TJUE
La declaració institucional de Salvador Illa ha arribat minuts després que el TJUE hagi fet pública la resolució judicial en què ha determinat que la llei d'amnistia no és contrària al dret comunitari.
L'alt tribunal europeu també ha assenyalat que la llei d'amnistia no afecta els interessos econòmics de la Unió Europea ni la llei antiterrorista.
En aquest sentit, el TJUE ha dictaminat que les despeses del referèndum de l'1 d'octubre i del procés són amnistiables perquè no van perjudicar les finances europees. El TJUE demana als tribunals nacionals resoldre segons el seu criteri i aplicar-ho en un termini de dos mesos.
Aquest dijous, el tribunal amb seu a Luxemburg també ha resolt que el delicte terrorisme que afecta els CDR pendents de judici es pot amnistiar perquè no contravé la política de la lluita antiterrorista de la UE.
Es tracta del primer posicionament de la justícia europea amb relació a l'amnistia i obre la porta a poder desbloquejar altres casos pendents, com els que afecten els líders independentistes exiliats –Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig–, i els condemnats per inhabilitació en el judici del procés –Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull– a qui el Suprem va negar l'amnistia pel delicte de malversació.