Sánchez prefereix quedar-se sol que trencar amb el Marroc

Pedro Sánchez no obrirà una crisi diplomàtica amb el Marroc si no té sobre la taula un informe solvent de caràcter policial, judicial, d'alguna agència d'intel·ligència pròpia o d'un país aliat, que acrediti que el govern marroquí va participar en l'organització, la planificació o l'execució de l'entrada de migrants a Ceuta del 30 i el 31 de juliol.

Sánchez ha pres aquesta decisió, encara que implica seguir conreant la seva debilitat parlamentària, perquè no vol un incendi diplomàtic d'aquesta magnitud si no s'hi veu abocat irremeiablement.

El president espanyol s'ha quedat sol aquest dijous al matí al Congrés i tots els grups  –fins i tot Sumar, que és a l'executiu– han decidit assenyalar el Marroc com a responsable i Sánchez com un covard, un traïdor, un mentider o un pusil·lànime –cada partit triava el seu qualificatiu– per calibrar una resposta que els sembla, en l'escenari més generós, tèbia. 

Sánchez es matisa, per si de cas

Però alguna cosa s'ha mogut a La Moncloa les últimes hores. Sánchez és conscient que el contingut de l'informe policial —que va arribar a l'Audiència Nacional, però no al Ministeri de l'Interior ni al Consell de Seguretat Nacional— ha enverinat una crisi que el govern espanyol no ha sabut controlar durant el mes d'agost ni, possiblement, calibrar en origen. 

Sánchez s'enroca ara en el suport al Marroc i a dir que és part imprescindible de la solució, ja que, sense el vistiplau del govern marroquí, retornar els milers de persones que encara són a Ceuta seria impossible. Però el president espanyol havia de fer un moviment i l'ha fet. 

Farà públics tots els informes relacionats amb el que va passar. Si apareix la prova que assenyali que el Marroc està darrere de tot plegat, hi haurà conseqüències. El rei viatjarà en les pròximes setmanes a Ceuta i a Melilla. I ara sabem que ja es va cridar a consultes l'ambaixadora marroquina el 21 d'agost.

Res d'això no ha servit a Sánchez per guanyar-se el favor de la cambra, però ha fet un gest amb els qui esperen més d'ell i de la seva defensa de la sobirania nacional espanyola, via Ceuta. 

La realitat és que fins ara les explicacions de La Moncloa no aconsegueixen fer-se un forat en l'opinió pública, que no entén les prevencions de Sánchez amb el Marroc. L'explicació de la falta d'informes no convenç i la potència de la imatge de l'entrada de 70.000 persones i les seves conseqüències als carrers i platges de Ceuta deixa poc marge de confiança en un govern que no té el favor majoritari de l'opinió pública. 

L'informe del CENIF

Per com ha anat la gestió de la crisi, ja semblava pràcticament impossible que algú estigués políticament amb Sánchez. Però l'aparició d'un informe policial assegurant que els gendarmes marroquins no van fer res per evitar l'arribada de persones a la frontera i que cap organització criminal de la zona té la capacitat de preparar una acció d'aquestes característiques deixaven poc marge de canvi a aquesta soledat. 

El resultat és un president sol al Congrés, que no pot comptar ni amb la complicitat de la majoria de la investidura ni amb el suport del seu soci de govern, que ha pujat al faristol per renyar-lo perquè no s'ha explicat prou i per ser condescendent amb el Marroc. 

Ceuta retroba Feijóo i Abascal 

La crisi política per Ceuta ha donat a PP i Vox una altra oportunitat d'omplir els carrers amb protestes contra el govern de Pedro Sánchez. Algunes, com la de Madrid, omplint la plaça de La Cibeles amb una assistència multitudinària. I amb una imatge que feia tres anys que no es repetia: la de Feijóo i Abascal coincidint, però sense anar-hi junts, en una mobilització. 

Feijóo i Abascal han tornat a exhibir múscul de carrer, però al Congrés segueixen aïllats en el suport mutu i el to dur perquè els socis de Sánchez li han retret la gestió de Ceuta, la política migratòria o el pla de xoc econòmic. Però cap ha obert la porta a acostar-se a dreta i extrema dreta, que acumulen crítiques per comentaris, actituds o declaracions qualificades de racistes. I les peticions de dimissió i eleccions d'uns i altres segueixen sent cants de sirena que ningú escolta. 

Hi ha qui veu en aquesta imatge d'algunes places plenes de pancartes i crits contra el president espanyol l'origen del gest de Sánchez endurint el to contra el Marroc. Encara que hagi estat reconeixent, per exemple, la passivitat de la gendarmeria en part de la crisi perquè està gravat i ho avala un informe policial. 

Ara bé, políticament Sánchez no ha pogut agafar aire ni a l'agost i arrenca el curs polític més desgastat que no pas com va acabar-lo. I l'últim any de legislatura, que ja es preveia costerut i sinuós, fa una mica més de pujada per al president espanyol.