Sant Feliu de Guíxols inaugura el Museu del Salvament Marítim

El muntatge museogràfic s'ha aixecat davant la caseta de Salvament a la Punta de Guíxols, que fins ara era utilitzada per la Creu Roja del Mar. Dos audiovisuals introdueixen el visitant en el món dedonar suport a les persones que viuen al mar i de la mar en cas d'accidents. En el cas del salvament de nàufrags, s'expliquen les tasques que desenvolupen les associacions especialitzades en aquest tema i la infraestructura que s'utilitza a Sant Feliu de Guíxols. La Societat Espanyola de Salvament de Nàufrags es va fundar el 1880 a Madrid sota el patrocini de la reina Maria Cristina, a imatge de la britànica Royal National Life-Boat Institution, amb l'objectiu de salvar la vida dels que naufragaven tant a les costes com als rius. La secció local, filial de la central de Madrid, es va constituir a Sant Feliu de Guíxols el 1886 i l'any següent es va construir la caseta a la Punta Guíxols, des d'on es dominaven els ports de l'Abric i de Calassanç. L'eficàcia de la Societat Espanyola de Salvament de Nàufrags a Sant Feliu va ser escassa i en les obres de construcció del port i el moll de l'Abric, que van començar el 1904, es va evitar el desmantellament del bot, el carro i els aparellaments. Gràcies a això s'ha pogut conservar el bot de 10,10 metres d'eslora, insubmergible i autoredreçable, amb cinc rems per banda, el carro, de 6 metres de llarg, que per moure'l feien falta cinc cavalls, rems, pals, un canó llança-caporals, salvavides i altres accessoris, així com molta documentació escrita i l'edifici de Salvament. El bot salvavides, batejat amb el nom de Miguel de Boera, un famós militar de la localitat del segle XVI, capità general de l'Armada espanyola, estava construït amb fustes creuades capa sobre capa i amb lona enquitranada enmig. A proa i a popa compta amb dues càmeres d'aire que impedeixen que bolqui i el fan retornar a la posició normal. La brigada de salvament constava d'un patró, onze remers i un altre grup d'homes que des de terra disparaven els canons i s'encarregaven de fer senyals, en molts casos gent del poble que no eren ni tan sols mariners. El Museu també tractarà del salvament marítim en el passat, el present i el futur i s'espera que sigui un punt turístic d'atracció dirigit als visitants d'aquesta localitat i sense oblidar el vessant pedagògic.