Sant Pau farà un assaig clínic d'una immunoteràpia per a pacients d'un càncer de sang que no responen a altres tractaments

ACN Barcelona.-L'Hospital de Sant Pau farà el primer assaig clínic a tot l'Estat sobre immunoteràpia amb un tipus especial de cèl·lules CAR-T per a pacients amb un tipus de càncer de sang, el limfoma no Hodgkin B, que ja hagin esgotat altres possibilitat terapèutiques disponibles. Es tracta d'un dels càncers de sang més freqüent al món. Cada any, unes 7.500 persones són diagnosticades d'aquest limfoma a tot l'Estat. Aquest divendres s'ha presentat un acord entre l'hospital la Fundació Bancària La Caixa segons el qual l'entitat destinarà 2 MEUR a l'aplicació d'aquest tractament. Aquest acord permetrà implementar la fase 1 de l'assaig clínic al llarg del 2019 en persones afectades per la malaltia refractàries als tractaments existents.

El limfoma no Hodgkin B és una malaltia oncològica del sistema limfàtic, el qual contribueix de manera principal a formar i activar les defenses de l'organisme. En la majoria de pacients, la malaltia s'elimina després de sotmetre's a cicles intensius de quimioteràpia i, sovint, a un trasplantament de medul·la òssia. Tot i això, hi ha poques opcions terapèutiques que es puguin oferir als pacients que recauen. L'assaig que es farà es basa en seleccionar un tipus de limfòcits T anomenats de memòria, unes cèl·lules de l'organisme poc nombroses però extremadament eficaces. Es generen després d'una infecció primària i són les encarregades de mitjançar en la defensa de l'organisme en infeccions successives del mateix patogen. També tenen un efecte poderós contra les cèl·lules tumorals."Selecciones aquests limfòcits T de memòria del mateix pacient i els dotem d'una arma perquè cada vegada que detecti una d'aquestes cèl·lules tumorals les elimini", ha explicat el responsable clínic del projecte, el doctor Javier Briones. D'aquesta manera, "de manera perpètua, en el cos del pacient quedaria un detector i eliminador de qualsevol cèl·lula de limfoma que tornés a aparèixer", ha afegit. Es tracta, ha conclòs, de "la modificació genètica dels limfòcits T del mateix pacient perquè aquests ataquin cèl·lules canceroses".