Santa Eulàlia, la patrona destronada

Primer va ser santa Eulàlia, que era patrona de la ciutat des del segle IV, però a finals del segle XVII, el Consell de Cent es va comprometre a nomenar la Mare de Déu de la Mercè com a patrona de Barcelona si deslliurava la ciutat d'una plaga de llagostes.

El desig es va complir, però no va ser fins passats gairebé dos segles que el papa no va aprovar el patronatge i es va establir la festa el 24 de setembre.

Protestes a pedrades

Un cop presa la decisió de revocar l'antiga patrona, un grup de barcelonins devots de la jove màrtir Eulàlia, molt descontents, van anar a l'església de la Mercè a apedregar les autoritats.

Davant la pressió popular, es va decidir que la marededéu i la santa compartissin patronatge. Això, sense comptar santa Madrona, una altra de les copatrones de la ciutat.

El patronatge de la Mercè també té una altra explicació perquè al calendari es troba tot just sortint de l'estiu, quan encara fa bo, mentre que Santa Eulàlia cau en ple hivern.

Moltes ciutats i pobles han acabat decantant el seu patronatge principal en funció del bon temps, que afavoreix les celebracions a l'aire lliure. Per tot plegat, Santa Eulàlia ha quedat com la festa major petita de la capital catalana.

Qui va ser Eulàlia de Barcelona?

Sarrianenca del segle III, la jove Eulàlia va ser condemnada perquè no va renunciar a la fe cristiana. Va patir tretze turments, tants com anys tenia, fins que va morir a la creu.

Santa Eulàlia és anterior a la Mercè, i la ciutadania s'hi va sentir identificada perquè va defensar la població dels abusos i del tracte de Dioclecià a la comunitat cristiana.

La ciutat està plena de simbologia de la santa: les tretze oques del claustre de la catedral, o la Baixada de Santa Eulàlia, el carrer per on la van fer rodolar tancada en un barril ple de claus i vidres. La celebració té un fonament més popular que el d'una patrona imposada, com la Mercè.

Una vinculació històrica

Hi ha tradicions i símbols que encara perviuen directament relacionats amb Santa Eulàlia. El penó de la santa que es penja cada any al balcó de l'Ajuntament és la bandera que van portar les tropes catalanes durant la Guerra de Successió... i també l'11 de setembre.

Des del segle XIV, la bandera de Santa Eulàlia acompanyava la representació del Consell de Cent, el govern de la ciutat, en tota mena d'actes i celebracions. Al mateix temps, la bandera tradicional servia com a ensenya de guerra.

També és tradició la visita a les monges clarisses del monestir de Pedralbes, que ofereixen als regidors el seu particular mató. I els populars goigs, que s'acaben amb la frase "Santa Eulària gloriosa, vetllau pels barcelonins!".