Sébastien Lecornu, nou primer ministre de França

França ja té nou primer ministre. És Sébqstien Lecornu, de 39 anys, fins ara ministre de Defensa.

El president de la República, Emmanuel Macron, ha nomenat Lecornu després que aquest dilluns el primer ministre François Bayrou es va veure obligat a deixar el càrrec en perdre la moció de confiança que ell mateix va presentar per refrendar el seu pla de retallades pressupostàries per al 2026. Aquest dimarts al matí Bayrou ha formalitzat la seva dimissió.

Així queda descartada la possibilitat de convocar eleccions anticipades.

Segons un comunicat de l'Elisi, Macron ha encomanat a Lecornu "consultar les forces polítiques representades al Parlament amb vista a l'aprovació d'un pressupost nacional i la construcció dels acords essencials per a les decisions que es prenguin en els pròxims mesos".

L'acció del primer ministre, que haurà de proposar un govern a Macron, "es guiarà per la defensa i l'estabilitat política i institucional per la unitat del país". 

Segons l'Elisi, "el president de la República està convençut que, sobre aquestes bases, és possible un acord entre les forces polítiques, respectant les conviccions de cadascuna".

Home de consensos

Lecornu, discret i prudent, ha tingut un peculiar recorregut que el va dur a plantejar-se fer-se capellà quan era adolescent. 

L'estret vincle amb Macron hauria estat clau en el nomenament de Lecornu. De fet, el president de la República ja el va voler nomenar el desembre passat en lloc de Bayrou.

Lecornu ha convençut Macron per la seva capacitat de generar consensos. De fet, haurà de treballar per l'estabilitat de la República. Precisament ell és exemple d'estabilitat, ja que, malgrat els canvis de govern, s'ha mantingut a la cartera de Defensa en quatre executius diferents, des del 2022. 

Un dels episodis que van marcar un abans i un després en la relació entre Macron i Lecornu va ser la crisi de les armilles grogues, la revolta popular entre el 2018 i el 2019. 

En una de les reunions públiques que Macron organitzava en petites localitats per tancar la crisi, Lecornu li va suggerir incorporar-hi els alcaldes i posar a disposició del públic un llibre perquè els ciutadans poguessin expressar el seu malestar. Des de llavors, Lecornu va començar a ascendir posicions en els executius.

Encara va guanyar més punts ocupant la cartera de Defensa en plena guerra d'Ucraïna, amb l'aprovació de la llei que va dotar les forces armades d'un augment pressupostari del 6% del 2024 al 2030. 

Tancar els pressupostos

És la cinquena vegada que el país estrena primer ministre durant el segon mandat d'Emmanuel Macron, després d'Élisabeth Borne, Gabriel Attal, Michel Barnier i François Bayrou.

Barnier i Bayrou van caure després de perdre mocions gràcies a l'acord de l'esquerra i l'extrema dreta de Marine Le Pen.   

Lecornu assumirà les noves funcions aquest dimecres al migdia en una cerimònia al Palau de Matignon, la seu del govern. 

Un traspàs de poders que arribarà enmig d'una jornada de protestes i de la incertesa social i econòmica que travessa França, i amb la prova de foc per al nou primer ministre: la recerca d'una majoria per a l'aprovació dels pressupostos.

Le Pen assegura que Lecornu és "l'últim cartutx del macronisme" i ja ha vaticinat eleccions anticipades. 

Tampoc han aprovat el nomenament els socialistes, l'altre partit clau en l'estabilitat del govern. "Sense justícia social, fiscal i ecològica, sense mesures per al poder adquisitiu, les mateixes causes provocaran els mateixos efectes", ha dit Olivier Faure, que s'havia proposat per ser primer ministre.

Així, el nomenament de Lecornu no ha fet desaparèixer el fantasma de la dissolució de l'Assemblea Nacional, ja que, si no aconsegueix convèncer gran part de les forces polítiques, França podria tornar a caure en el bloqueig i acabar abocada a eleccions.