Segona apagada en una setmana a Cuba, que coincideix amb l'arribada d'una flotilla solidària
Redacció
Cuba va patir aquest dissabte la segona apagada general en menys d'una setmana i la setena en gairebé un any i mig. El sistema elèctric va deixar de funcionar a dos quarts de set de la tarda, hora local, i l'illa va quedar totalment a les fosques.
Segons la companyia elèctrica del país, l'aturada d'una unitat de la central tèrmica de Nuevita —al centre de l'illa— va causar "un efecte dominó sobre les màquines que estaven en funcionament", cosa que va provocar la desconnexió de la xarxa elèctrica nacional.
En les últimes dues setmanes ja s'han registrat dues apagades nacionals i un altre tall que va deixar dos terços de l'illa sense electricitat. A més, cada dia hi ha talls elèctrics en diferents punts del país: a l'Havana poden ser de fins a 15 hores i en algunes regions han arribat a ser de dos dies.
Greu crisi energètica
Les apagades són conseqüència de la greu crisi energètica en què Cuba està immersa des de mitjans del 2024.
La producció d'electricitat al territori depèn d'una xarxa de vuit centrals tèrmiques envellides, algunes de les quals tenen més de 40 anys i, per tant, avaries freqüents, o bé s'han de tancar per manteniment.
La situació s'ha agreujat pel bloqueig petrolier imposat darrerament per Donald Trump, que ha multiplicat els talls de corrent fins a màxims històrics.
Durant més de dos mesos, els lliuraments de petroli de Veneçuela —el principal proveïdor de l'Havana— s'han interromput, i l'administració nord-americana amenaça d'imposar aranzels a qualsevol país que enviï cru a Cuba. De fet, actualment el país gairebé no disposa de dièsel ni fueloil.
El govern cubà afirma que les sancions dels EUA li impedeixen reparar la seva infraestructura elèctrica envellida, però economistes independents també apunten com a causa la manca d'inversió crònica de l'estat en aquest sector.
També és una greu crisi econòmica
Diversos càlculs independents estimen que caldrien entre 8.000 i 10.000 milions de dòlars per sanejar el sistema elèctric cubà. I el fet és que les apagades perjudiquen encara més l'economia, que s'ha contret més d'un 15% des del 2020, segons xifres oficials.
En aquest sentit, l'Havana acusa Donald Trump de voler "asfixiar" l'economia del país, que ha estat sota embargament dels EUA des del 1962 i ha patit les sancions nord-americanes més dures en els darrers anys.
Washington justifica la seva política assegurant que l'illa, situada a només 150 km de la costa de Florida, és una "amenaça excepcional" per a la seguretat dels EUA.
Amb tot, els talls constants d'electricitat i l'escassetat de carburants han augmentat la pressió sobre un país que ja fa temps que lluita contra l'escassetat d'aliments, de medicaments i d'altres productes de primera necessitat.
Això ha estat el detonant de les inusuals protestes dels últims anys, com la de fa una setmana, en què un grup de manifestants va assaltar la seu del Partit Comunista Cubà a Morón, al centre de l'illa.
Arriba una flotilla d'ajuda internacional
Aquesta última apagada coincideix amb l'arribada a l'Havana d'un comboi d'ajuda internacional.
La missió humanitària "La Nostra Amèrica", sota el paraigua de la Flotilla Global Sumud que ja es va desplaçar a Gaza, va carregada amb subministraments mèdics, aliments, aigua i panells solars, per poder fer front als talls d'electricitat.
Altres activistes hi han viatjat directament amb avió des d'Europa. A 3CatInfo hem parlat amb una de les participants en aquesta caravana solidària, l'eurodiputada de La França Insubmisa Emma Fourreau, que ja ha arribat a la capital.
"La situació és terrible per als cubans", ha explicat Fourreau, que apunta al bloqueig del petroli com un factor fonamental d'aquesta crisi:
Fa tres mesos que no els arriba ni una gota de petroli i això afecta a tots els sectors de la vida, com els hospitals o el subministrament d'aliments, i les carreteres estan cada vegada més desertes.
S'espera que els vaixells arribin la matinada d'aquest dilluns a l'Havana.