Senglars: d'estar prop de l'extinció a ser un risc per a l'expansió de la pesta porcina africana

La crisi de la pesta porcina africana, la PPA, ha fet aflorar un problema molt complex: el de la població de senglars a Catalunya, que, dependent de com es miri, és excessiva o no.

El cert és que a principis del segle XX aquesta espècie estava a prop de l'extinció, i a la dècada del 1980 fins i tot es van criar exemplars en granges per augmentar-ne la població.

Les granges, una desena, van ser promogudes per societats de caçadors, que estaven interessats que hi hagués més exemplars al bosc per poder-ne caçar més.

Però uns quants anys després, el 1998, es van engegar esforços de sentit invers, per controlar-ne la població, sobretot pels problemes que causaven aquests animals a explotacions agrícoles.

Arran d'això es van començar a autoritzar batudes de senglars fora de temporada, cosa que als caçadors ja els va anar bé, perquè els ampliava la temporada de caça.

En aquest sentit, hi ha hagut alguns programes que ho han fomentat: el 2019 a Girona el Departament d'Agricultura pagava 50 euros per senglar mort, i el 2022 s'hi van destinar 10 milions d'euros.

Segons Joaquim Zarzoso, president de la Federació Catalana de Caça, els caçadors maten cada any uns 80.000 senglars en una població estimada d'uns 200.000 exemplars. 

Però malgrat l'augment de les batudes de caçadors per reduir-ne la població, i també de la sequera, que va provocar una davallada temporal, la població continua augmentant.

L'espècie s'adapta per contrarestar la cacera

Els motius els van descobrir un equip de veterinaris: és una espècie que té estratègies per contrarestar la cacera, sobretot avançar l'edat fèrtil de les femelles i tenir més cries per ventrada.

Ho explica Francesc Closa, veterinari membre d'aquest equip, que recorda que "s'està caçant de tota la vida, i tenim problemes tota la vida", i que l'adaptació de l'espècie converteix la caça en una estratègia limitada i insuficient:

Com més el pressionem, ell més se sobreposa.

En aquest sentit, Closa i altres experts defensen que cal diversificar les estratègies i que la cacera n'és una més, però no hauria de ser la més important. 

Laia Serra, d'Ecologistes en Acció, considera adient que s'intensifiquin les batudes per matar els senglars al focus de la malaltia, però no aplicar-la a altres zones de Catalunya:

Fer extensiva aquesta mesura d'extermini a altres indrets no està justificat.

Les altres mesures possibles són reforçar el control dels residus en zones urbanes per evitar que els senglars s'acostumin a anar-hi a buscar menjar i n'hi trobin fàcilment.

També estendre la vacuna contraceptiva que els esterilitza, cosa que ja es fa en alguns dels municipis ara inclosos en el perímetre de vigilància de la PPA, com Terrassa, Sant Cugat o Corbera de Llobregat.

I més a llarg termini, la principal mesura hauria de ser recuperar l'equilibri dels ecosistemes on viuen, amb depredadors naturals com el llop, que precisament torna a criar a Catalunya després de dècades.