"Sense ficció" dedica el programa a parlar sobre el càncer amb l'estrena de "Pilots" i "Jim Allison: L'èxit de la ciència"

"Pilots"

A l'Albert, un jove de 21 anys, li diagnostiquen el seu tercer càncer i aquest cop està decidit a tornar a combatre'l d'una manera diferent: la seva.

La primera vegada que s'hi va enfrontar va ser amb 16 anys, quan va aparèixer sota l'aixella. Després de set mesos de tractament amb quimioteràpia i radioteràpia, va desaparèixer. Completament recuperat, va guanyar la lliga i el campionat d'Espanya d'handbol amb el seu equip del Club Balonmano Granollers. Però no va tenir temps de gaudir d'aquella victòria, i no tornaria a jugar mai més a handbol. El càncer tornava, i aquesta vegada més agressiu, al pulmó esquerre. El van operar i va començar amb la quimioteràpia, tot i que va decidir aturar-la i provar una dieta alternativa. Dos mesos després, en la següent revisió, els doctors li van confirmar que el tumor s'havia eliminat del seu cos.

Ara que tornava a conduir la seva vida, va canviar la pilota per paper i bolígraf. El seu somni ja no era ser jugador d'handbol, sinó convertir-se en el millor arquitecte, i va posar tota la seva energia a estudiar arquitectura a la universitat, il·lusionat amb la nova meta. Aquest somni, però, també l'hauria d'aparcar als 21 anys, després dels resultats d'unes proves de control. Tenia càncer al pulmó dret amb metàstasi a l'altre pulmó i part del cor.

Aquesta vegada, afronta el càncer a la seva manera. Armat únicament amb una càmera, comença a enregistrar les seves experiències i a explicar què li està passant; és així com neix "Vivir a contracorriente".

"Vivir a contracorriente" esdevé ràpidament un moviment social que elimina els tabús del càncer i comparteix amb el món una nova filosofia envers la malaltia, una nova manera d'enfrontar-se al càncer basada en la comunicació, en una vida sana i, sobretot, en unes ganes insaciables de viure, en lloc de lluitar per sobreviure en un llit.

Aquest fenomen social difós a través de les xarxes fa arribar la lluita de l'Albert al cor de milers de persones d'arreu del món, les quals trenquen el tabú de parlar de la seva malaltia i comparteixen amb ell les seves experiències. El seu hashtag #viviracontracorriente i el #Reto5000pilotos es tornen extraordinàriament virals. "Jo no vull fer-me una ‘celebrity' ni ser famós  - afirma l'Albert en un dels vídeos que publica a internet -. Vull que la idea de "Vivir a contracorriente" se'ls quedi, vull que la gent comenci a "viure a contracorrent", que lluiti pels seus somnis. Quin és el meu somni? Us juro que fa un temps hauria contestat barbaritats, hauria dit coses increïbles, coses molt grans. Però és que, ara, el meu únic somni és viure, aquest és el meu somni."

La seva família, la Maria, la seva parella, i els amics i seguidors configuren un "exèrcit", com diu ell, que li dona suport. "Aquesta tercera vegada he entès que ell mai ha lluitat per no morir-se, ha lluitat per viure i punt. Aquesta és la diferència", confessa la seva mare, la Montse.

L'esport també té un paper fonamental en la lluita de l'Albert: "Valors com el respecte, la disciplina, l'esforç, m'estan ajudant a superar un càncer i, per descomptat, els he après jugant a handbol. De vegades ens agradaria guanyar tots els partits, totes les carreres, tot, però és impossible. El que és important no és guanyar partits, sinó guanyar els campionats."

L'Albert ens recorda, com feia l'inoblidable professor de literatura John Keating ensenyant als seus alumnes els significat de "Carpe Diem" a "El club dels poetes morts", la lliçó d'aprofitar el moment: "Mai llençaré la tovallola ni donaré res per perdut. Si avui em trobo bé, endavant. Demà ja veurem què passa. Viu el moment, que és el que marcarà el teu camí.". I no només això. L'Albert ens convida a ser els "Pilots" de la nostra vida: "Si acabo anant pel mal camí i acabo morint em sabrà greu morir-me perquè aquest no és el missatge… l'important no és el resultat sinó com ho estàs vivint."

Fitxa tècnica

Direcció i guió: Pep Santiago Amich
Producció: Marc Chica i José
Producció executiva TVC: Sílvia Pairó
Direcció continguts TVC: Montse Armengou
Direcció de  fotografia: Pep Bosch i Calvo
Muntatge: Néstor H. Ruano
Direcció de producció: David Delgado Pons
Música: Joaquim Badia
Grafisme: Alba Tejero
Veu en off: Albert López Ortega
2020

"Pilots" és una producció de Limmat Films amb la col·laboració de TV3 i el suport de l'ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals).

"Jim Allison: L'èxit de la ciència"

Molta gent li deia: "Jim, perds el temps". I ell tenia clar que aquell era el camí: "Sabia que hi havia una manera de curar el càncer i no pensava desaprofitar l'ocasió". Això passava a mitjan dècada dels noranta del segle passat. Avui, l'immunòleg nord-americà Jim Allison és un nom a tenir en compte arreu del món, no només per la comunitat científica, sinó per tota la població mundial, com a descobridor del paper que juga el sistema immunitari en la derrota del càncer.

Després de viure durant dècades una lluita solitària contra l'escepticisme de l'stablishment mèdic i les reticències de la poderosa indústria farmacèutica, el 2011 es van completar per fi els assajos clínics que havia iniciat quinze anys abans, després de descobrir un aspecte del funcionament dels limfòcits T que podria desembocar en una cura contra el càncer. El limfòcits T son un tipus de glòbuls blancs, i són els que responen davant de les infeccions víriques i les infeccions bacterianes. Són la base del sistema immunitari humà i lluiten per preservar la nostra salut.

Allison va perdre la seva mare als onze anys, a causa d'un limfoma. Més tard va saber que aquelles cremades que tenia al coll les causava la radioteràpia. El pare el va animar a potinejar amb un joc de química al garatge i als setze anys, quan va acabar l'institut, va anar a la Universitat de Texas, a Austin, perquè volia ser biòleg. Dos dels tres germans de la mare també van morir de càncer, un de melanoma i l'altre de càncer al pulmó. Allò el va impressionar molt.

Durant les seves investigacions de la nova immunoteràpia, Allison també va perdre un germà a causa d'un càncer de pròstata amb metàstasi. Després vindrien els assajos clínics amb els successius medicaments immunooncològics, l'èxit del tractament en humans i la curació de centenars de milers de pacients, només tres anys després de la seva implantació. "Una part de l'èxit de Jim es deu al fet que és un iconoclasta, que tant li fa si segueix o no les convencions. Ell segueix el seu propi rumb de pensament, les seves pròpies motivacions. I està disposat a fer-ho encara que els seus companys no sempre creguin en ell", segons Tyler Jacks, director de l'Institut Koch per a la investigació del càncer del MIT, situat a Cambridge, Massachusetts.

El documental "Jim Allison: L'èxit de la ciència" és una història emocionalment atractiva i molt entretinguda, que ens porta al món inspirador i dramàtic de la medicina d'avantguarda i al cor d'un autèntic pioner. "Fer ciència no consisteix a fer experiments que et donin una resposta que encaixi amb el que tu ja t'imaginaves, sinó a fer l'experiment definitiu que només surt bé si tens raó", assegura Allison, el visionari càlid i tossut que ha trobat una cura per a una malaltia que causa més de nou milions de morts a l'any. Èxit que li va valer el Premi Nobel de Medicina el 2018.

Fitxa tècnica

Direcció, guió i producció: Bill Haney
Producció: Jennifer Pearce
Muntatge: Peter Rhodes
Música: Mark Orton i Mickey Raphael
Producció executiva: Tim Disney, R.J. Cutler, Maura McCarthy, Michael Eisenson, Reed Paul Jobs i Sean E. Reilly
Animació: Molly Schwartz
2019

"Jim Allison: L'èxit de la ciència" és una producció de War We Can Win, LLC en associació amb Uncommon Productions.

tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio