"Sense ficció" estrena "Ajoblanco, crònica en roig i negre"

Quan  l'any 1974 van fundar la revista "Ajoblanco", els seus creadors volien fugir de tot tipus d'autoritarisme. Identificats amb els ideals llibertaris, sense proposar-s'ho, van posar d'acord franquistes i... Partit Comunista! Aquells joves eren una clara amenaça per al sistema: s'inspiraven en models diferents, com la nova esquerra californiana i, a més, eren uns frívols que parlaven d'ecologia o urbanisme humanista.

Malgrat tot, "Ajoblanco" va connectar amb un públic radicalment jove i famolenc d'informació diferent, i van marcar una dècada de periodisme contracultural fins al seu tancament l'any 1980. Posteriorment, entre 1987 i 1999, viuria una segona existència, encara que ja amb un plantejament diferent.

El documental "Ajoblanco, crònica en roig i negre" pretén parlar d'un dels períodes més apassionants de la història moderna d'aquest país: la Transició i el posterior desencís que van sentir aquells que apostaven per la seva transformació radical. I alhora, fer un retrat de les convulsions que es van viure en les disciplines més variades: política (comunistes versus anarquistes), cultura (historiografia oficial versus contracultura) o social (lluita obrera clàssica versus nous models productius i ecològics). "Ajoblanco" hi va ser i a tot arreu van aflorar les nombroses contradiccions de voler mantenir la seva independència i al mateix temps transformar el sistema.

tv3.cat/senseficcio

facebook.com/senseficcio

twitter.com/senseficcio