Sense ingressos i sense sostre: l'hivern precari de desenes de temporers a Ponent
L'Esosa fa cinc mesos que viu en una barraca als afores de Lleida. Va arribar per treballar al camp, però quan es va acabar la temporada es va quedar sense ingressos i sense sostre:
Quan vaig arribar no tenia cap lloc per dormir. No tinc familiars aquí. Dormia al parc.
Una nit el van assaltar i li van robar tots els diners i la documentació. Aquells estalvis els volia fer servir per llogar una habitació. Ara recull ferralla mentre espera que torni la campanya d'estiu per poder tornar a treballar.
Una quarantena de persones ateses al mes
Segons Càritas Diocesana de Lleida, entre els mesos d'octubre i gener el Programa de Temporers i Exclusió Residencial ha atès unes 40 persones mensualment al territori. L'entitat ha repartit cada mes una desena de lots d'higiene i una quarantena d'alimentació, a més de mantes, abrics i roba.
Càritas alerta que moltes d'aquestes persones, sovint amb la situació administrativa no regularitzada, queden "desprotegides entre campanyes": sense ingressos estables, amb dificultats per accedir a un allotjament digne i exposades al fred.
També denuncien que la manca d'empadronament complica encara més l'accés als serveis públics i als processos de regularització. Segons el responsable del programa, Jordi Guerrero, aquesta realitat "no és puntual, sinó que es repeteix any rere any".
Assentaments a l'extraradi
En un altre assentament als afores de la ciutat hi viuen cinc persones. L'Emmanuel, que va arribar des de Ghana, assegura que el principal problema és la falta de papers per poder treballar. Confia que la regularització que ha aprovat el govern espanyol li permeti accedir a una feina estable. "Viure aquí és difícil. El nostre problema és que no tenim papers per treballar", explica.
Segons la Paeria, actualment hi ha cinc punts localitzats a l'extraradi on viuen entre dues i cinc persones en tendes o barraques construïdes per elles mateixes. També tenen identificats cinc espais més on pernocta una sola persona.
L'Ajuntament assegura que en tots els casos els educadors de carrer de l'Àrea d'Inclusió Social fan visites periòdiques de seguiment i ofereixen orientació i acompanyament per buscar alternatives residencials. El treball es fa coordinadament amb la Guàrdia Urbana i, en situacions de risc, amb Disciplina Urbanística.
La Paeria també recorda que ha activat places dins el dispositiu d'acollida hivernal i que actua en casos d'infrahabitatge, alguns dels quals es troben en procediment judicial.
La Pilar no es vol separar del seu gos
La precarietat no afecta només temporers. En altres punts de la ciutat, persones soles o famílies també viuen en tendes o construccions precàries.
És el cas de la Pilar Jiménez. Després que la desallotgessin del pis on vivia amb la seva família, els van oferir l'alternativa de l'alberg municipal o un hotel, però ho rebutgen perquè implicaria separar-se del seu gos. "Si em volen ajudar, que em donin un contracte i unes claus de pis. No em nego a pagar", assegura.
Realitats diferents que sobreviuen als marges de la ciutat i que tenen l'habitatge com a principal assignatura pendent.