Ser mare a la cinquantena: "Als pares de 50 ningú els qüestiona, a les mares se'ns jutja"

Les xifres actuals de maternitat tardana, en dones de més de 50 anys, multipliquen per 4 les de 15 anys enrere. Cada vegada hi ha més dones que, sigui per motius laborals, familiars o de salut, ajornen la maternitat. Ara, de mitjana, les catalanes tenen el primer fill entre els 31 i els 32 anys, però els embarassos a partir dels 40 són cada cop més habituals i ja ronden el 10% del total. 

A més, tot i que són una minoria, creix el nombre de dones que tenen criatures fregant o fins i tot superant els 50 anys. Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, el 2009 només hi va haver 15 parts de dones de més de 50 anys, però l'any passat en van ser 68. 

Això és possible gràcies a l'avenç de la ciència i de les tècniques de reproducció assistida. Ara bé, els experts recorden que endarrerir tant la maternitat comporta riscos i reptes importants per a les dones i per als seus fills.

El doctor Francesc Figueras és el cap de servei de medicina maternofetal de l'Hospital Clínic i confirma que és una tendència a l'alça: "68 naixements de més de 55.000 sembla molt anecdòtic, però dins del que és anecdòtic té una prevalença creixent. Cada any en veiem algun més."

Gairebé tots amb reproducció assistida

Un embaràs natural a partir dels 50 anys és pràcticament impossible i la gran majoria s'aconsegueixen a través de tècniques de reproducció assistida, amb òvuls que s'havien congelat prèviament.

I, sobretot, amb òvuls de donants, com explica la doctora Sílvia Grau Piera, coordinadora de l'Àrea de Reproducció de Dexeus Dona: "A partir dels 45, la major part de les vegades t'has de plantejar una ovodonació."

Què significa això? "Doncs que utilitzaràs un òvul d'una donant per generar un embrió. I aquest embrió serà el que podràs transferir per embarassar la pacient."

I és que la reserva ovàrica, apunta, va disminuint de manera progressiva i a partir dels 40: "Ni per quantitat ni per qualitat, aquests òvuls no tenen capacitat per donar lloc a un embrió viable. Aquí l'ovodonació ens està solucionant el problema que tenim de l'edat ovàrica." 

I més encara quan les donants d'òvuls, per llei, no poden tenir més de 35 anys.

Quins riscos hi ha?

Amb les donacions d'òvuls de dones joves és com s'ha pogut revertir l'envelliment ovàric, però encara no s'ha trobat cap alternativa per a l'envelliment de la matriu: "L'estat de l'úter a la mitjana edat, per un tema d'envelliment vascular fisiològic de la pacient, fa que tinguem més risc de complicacions, tant maternes com fetals", apunta la doctora Sílvia Grau Piera.

Totes les complicacions augmentades a partir dels 45 anys en un embaràs venen per l'envelliment de l'úter.

Entre aquestes complicacions cita problemes vasculars, augment de preeclàmpsia, pressió alta, diabetis, trombosi i retard en el creixement del fetus. 

Per això, la doctora Grau Piera adverteix que endarrerir tant la maternitat representa un factor de risc important per a la mare: "A aquesta edat, amb un bon seguiment aconseguim taxes d'embaràs molt altes. Hem resolt molts temes, però alerta, tenim una alta taxa de complicacions perquè l'edat de l'úter no som capaços de millorar-la."

En aquest perfil de pacient de més de 45 o 50 anys et puc dir que més del 80% té alguna patologia.

Justament per aquest sector de dones que volen tenir fills a partir dels 45 anys, el doctor Francesc Figueras, cap del Servei de Medicina Maternofetal de l'Hospital Clínic, insisteix en la importància de fer-se una revisió mèdica exhaustiva abans de prendre la decisió: "La diabetis, la hipertensió i l'obesitat són els principals factors que expliquen aquest augment de risc, i són els tres factors que s'haurien de tenir en compte abans de la concepció."

El doctor Figueras remarca altres reptes als quals s'enfronten amb pacients de més de 50 anys: "La taxa d'avortaments és molt alta, sobretot perquè hi ha pèrdues molt a l'inici de la gestació, abans de les 10 setmanes."

"Entre totes les gestacions diagnosticades en aquest grup d'edat tan avançada, al voltant d'un 20% té una pèrdua gestacional abans de les 10 setmanes", afegeix. Però a partir d'aquest límit, el risc d'avortament s'equipara gairebé al de la població general. 

A més, segons el doctor Figueras, amb l'edat de la mare gestant també augmenta el risc d'anomalies cromosòmiques en el fetus. 

La Societat Espanyola de Fertilitat recomana no fer tractaments a partir dels 50 anys, però la llei espanyola no marca cap edat màxima legal.

Decisions meditades i dubtes existencials

De motius per endarrerir la maternitat n'hi ha molts. La Montse i la seva parella, per exemple, van tenir la seva filla quan ella tenia 52 anys: "Vaig tenir la meva filla molt tard", explica ella, "perquè vam prioritzar molt les nostres carreres, sobretot jo, és clar, jo soc més la responsable d'això." 

No només per això, sinó que quan van formar parella tots dos ja eren grans: "A més, ens vam conèixer quan tots dos teníem una edat i quan no ho veia un, no ho veia l'altre... era complicat de trobar el moment."

I un altre exemple, el de la Pilar, que va ser mare als 50 anys però per altres raons: "Les clíniques de fertilitat han venut la idea que una dona de més de 40 es pot quedar embarassada quan vulgui. No és veritat. A mi em va costar 5 anys de tractament quedar-me embarassada." 

"Sí que hi ha dones que ho aconsegueixen en el primer intent, però moltes d'altres, i en conec uns quants casos, no ho aconsegueixen mai o els costa molt".

Molt de temps, molt d'esforç, molts diners i molts traumes.

Totes dues asseguren que va ser una decisió molt meditada i llancen algunes reflexions, com aquesta de la Montse: "De vegades fas càlculs i penses: 'ai, ai, quant de temps tindrà mare aquesta nena?', 'seré molt gran' o 'm'hauria agradat que ella tingués mare més anys.' És el que hi ha i no em vull torturar."

"Tampoc pots dir que sigui una decisió egoista", considera la Montse, "pots dir bona o dolenta, però va ser una decisió nostra".

En el cas de la Pilar, la maternitat tardana li provocava dilemes existencials que es van esvair amb el temps: "Em plantejava molts dubtes i em feia molt de respecte. Ara la meva filla té 6 anys i estic molt tranquil·la, perquè segueixo el ritme de les mamis de 30."

Però el que l'ha sorprès més és el biaix de gènere, també en això: "El que sí que m'he trobat sovint i m'ha sorprès molt són els prejudicis que té molta gent. Si veuen un home que és pare als cinquanta, ningú ho qüestiona. En canvi, si tu ets una dona gran i ets mare d'una nena petita, la gent et jutja."

Segons l'Idescat, l'any passat, a Catalunya, uns 1.600 homes de més de 50 anys van ser pares d'una criatura, per 68 dones que van fer el mateix.