10 anys de reproducció assistida a la pública: "Si no, no hauria pogut ser mare"
Fins fa poc més d'una dècada, convertir-se en mare sense una parella masculina era un desig difícilment accessible des de la sanitat pública. Tot i que la legislació espanyola ja reconeixia aquest dret, la realitat assistencial obligava la majoria de les dones soles o amb parella femenina a recórrer a centres privats per complir el seu projecte vital.
Aquest escenari va canviar el 2016, quan el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va impulsar un programa pioner centralitzat a l'Hospital de Sant Pau i la Fundació Puigvert. Aquest projecte va ser el primer a Espanya per garantir l'accés equitatiu a les tècniques de reproducció assistida.
Durant aquesta dècada, 1.700 dones han rebut tractament mitjançant aquestes tècniques i han nascut més de 1.000 infants. Un canvi social que exigia respostes noves. El programa va néixer en un context de profunds canvis socials, marcats pel retard de la maternitat per raons laborals i econòmiques.
Al llarg de la dècada s'ha ampliat la diversitat de models familiars, incloent-hi dones sense parella masculina, parelles de dones i persones trans amb capacitat de gestar.
L'única oportunitat per a moltes dones
És el cas de la Yasmina Hernández, una dona que –amb 36 anys– va tenir un avortament, que no tenia parella i que es va plantejar que volia ser mare. Justament li acabaven de diagnosticar endometriosi i una reducció important de la reserva ovàrica a causa de la intervenció que li van practicar. Tot plegat no plantejava un gran pronòstic.
La Yasmina explica que els doctors no ho veien clar i que arribava al procés amb una reserva ovàrica molt baixa i amb tots problemes d'inflamació per l'endometriosi: "Llavors era molt difícil que em quedés embarassada, però finalment va passar", diu amb un somriure gegant mostrant una foto del seu fill Noah, que ara té dos anys i mig. I afegeix: "Aquesta ha sigut l'oportunitat, l'única oportunitat, perquè si no, jo segurament ja no hauria pogut ser mare."
Canvis de protocol per millorar els resultats
Al llarg d'aquesta dècada, l'abordatge clínic d'aquestes pacients ha evolucionat de manera significativa. Segons explica la directora del Servei de Medicina Reproductiva de la Fundació Puigvert-Hospital Sant Pau, Anna Polo, en els inicis del programa es considerava que, en absència de factors masculins, no existien problemes de fertilitat associats i, per tant, s'aplicaven protocols de diagnòstic mínim i inseminació artificial sense estimulació ovàrica.
Tanmateix, "l'experiència acumulada ha demostrat que moltes pacients presenten alteracions reproductives similars a les de la resta de dones amb dificultats per aconseguir un embaràs, com ara ovaris poliquístics, endometriosi o baixa reserva ovàrica", apunta Polo.
Aquesta realitat va impulsar la revisió dels protocols assistencials i la incorporació d'un estudi bàsic de fertilitat per a totes les pacients abans d'iniciar el tractament, amb l'objectiu d'identificar possibles factors limitants i abordar-los de manera precoç.
L'evolució del programa també ha comportat la incorporació de mètodes diagnòstics mínimament invasius per determinar si hi ha alguna malformació a l'úter o obstrucció a les trompes de Fal·lopi.
Gràcies a aquesta actualització dels protocols, actualment s'assoleixen taxes d'embaràs en dones de menys de 41 anys d'aproximadament el 20% per inseminació artificial, i d'entre el 35% i el 40% per fecundació in vitro. S'ha de tenir en compte que la sanitat pública ofereix un màxim de quatre intents d'inseminació artificial de donant i dos intents de fecundació in vitro.
Una demanda creixent i constant
El creixement del programa ha estat constant: de les 50 sol·licituds mensuals durant el període 2016-2020 s'ha passat a unes 70-80 peticions mensuals actuals, i es preveu arribar a les més de 900 sol·licituds anuals el 2026. Aquest increment de la demanda ha portat Sant Pau i la Fundació Puigvert a implementar solucions organitzatives innovadores, com les visites grupals informatives, que permeten agilitzar el circuit.
Segons la doctora Polo, actualment només hi ha llista d'espera per fer in vitro. "No sabíem exactament què suposaria aquest programa, però hem vist una demanda molt i molt important i ens hem anat adaptant. Ara estem molt contents perquè tot està funcionant bé", comenta satisfeta la doctora Polo.
Aquest dimecres s'ha celebrat una jornada per fer balanç d'aquesta data i fer un pronòstic de futur a la sala d'actes de la Fundació Puigvert. "Dret a ser mare: 10 anys d'accés a la reproducció assistida en la sanitat pública catalana per a dones sense parella masculina" ha estat un punt de trobada de professionals, experts i persones usuàries per compartir l'experiència acumulada durant aquesta dècada.
En la jornada també s'ha inclòs el testimoni de dones soles, parelles de dones i homes trans, que han compartit les seves experiències i vivències al voltant de la maternitat.
