Cinc anys del retorn dels talibans: "Cada dia vivim una vida aquí i una vida a l'Afganistan"

Els talibans van recuperar el poder el 15 d'agost del 2021, ara fa 5 anys. Amb l'entrada a Kabul dels fonamentalistes islàmics es posava punt final a dues dècades d'ocupació nord-americana i de l'OTAN després dels atemptats de l'11-S.

L'anunci de la retirada de tropes occidentals combinat amb un avenç sobre el terreny dels talibans van precipitar la caiguda del govern d'Ashraf Ghani, sostingut per Occident.

Els talibans (que ja havien governat els cinc anys previs a l'ocupació occidental) de seguida van tornar a establir un règim de repressió.

Sense drets per a les dones, però amb més poder que mai i amb el suport d'aliats internacionals molt influents, com la Xina, Qatar o Rússia.

Aliats poderosos

Cinc anys en el poder és el mateix que va durar el primer govern talibà, del 1996 al 2001.

Però què té el règim actual que no tingués l'anterior? "Els talibans actuals són molt més poderosos i no sembla que res pugui fer trontollar el seu règim", explica a 3CatInfo la periodista del diari Ara Mònica Bernabé, que va ser corresponsal a l'Afganistan durant vuit anys i ara hi ha tornat per fer una sèrie de reportatges.

"Estan transformant Kabul, s'estan construint edificis per totes bandes, estan obrint noves avingudes, estan arreglant els carrers", explica.

Tot això, segons la periodista, el règim no ho podria sostenir sense el suport exterior d'aliats poderosos.

"Una de les coses que m'ha sorprès és que la Xina estava aixecant un barri sencer nou a Kabul. Qatar també hi està construint un complex residencial. Qatar, un país aliat d'Occident", apunta Bernabé.

Al darrere de la febre constructora dels talibans també hi ha Rússia, que és l'únic país del món que ha reconegut el règim islamista com a govern legítim de l'Afganistan.

Bernabé també és molt crítica amb la posició de la Unió Europea, que al juny va rebre els talibans a Brussel·les.

I amb això va legitimar el règim d'alguna manera: "Amb un règim fanàtic d'aquesta mena correm el risc que es normalitzin coses que no són normals, com que la Unió Europea rebés els talibans a Brussel·les, cosa que ens sembla vergonyosa."

Un règim ben armat

A tot això, s'hi ha d'afegir que el règim actual està molt més ben armat que el primer: "Es van quedar amb totes les armes de la policia i l'exèrcit afganès, armes que els països occidentals els havien facilitat. I és armament modern de fabricació nord-americana."

"Tot això ho tenen els talibans", remarca Bernabé.

"Fan molta més por", afegeix la periodista, "no són els talibans del primer règim, sinó que són els talibans amb molt més poder i amb molt més armament".

Repressió total per a les dones

El retorn dels talibans va fer tancar a casa la meitat de la població. A l'Afganistan, les dones no tenen drets. A partir dels 12 anys, les nenes ja no tenen accés a l'educació. La Unesco calcula que gairebé dos milions i mig de nenes han estat excloses de la secundària durant aquests cinc anys.

"Quan no tens drets, no existeixes. Les dones no existeixen a l'Afganistan", es lamenta la Karima, periodista i activista afganesa refugiada a Catalunya des de fa 4 anys.

Fins i tot a l'exili, la situació de l'Afganistan li roba una part de la vida: "No puc gaudir del que faig aquí. Nosaltres cada dia vivim una vida aquí i una altra vida a l'Afganistan", diu en referència al país i la gent que va deixar enrere fa 4 anys.

Hi coincideix plenament Najiah Mohammadi, economista, activista per l'educació i refugiada afganesa a Catalunya des de fa 5 anys.

"Aquí he pogut estudiar, puc treballar, puc fer qualsevol activitat, però quan penso en la meva família i en les noies d'allà, no puc gaudir de res del que estic fent aquí."

Mohamadi explica que les dones que no han pogut fugir de l'Afganistan "s'estan les 24 hores del dia a casa, fent el menjar, netejant, es casen per la por que tenen dels talibans, que a vegades van per les cases i es volen casar amb alguna noia o alguna nena".

Els matrimonis amb nenes de 12 anys (o fins i tot de 9) estan permesos al "nou" Afganistan.

Les dones, quan surten de casa, han d'anar tapades de cap a peus amb el burca: "No en puc dir res de bo, ara de l'Afganistan", continua la Najiah,"les nenes no poden anar a l'escola, les dones no poden parlar en públic, ni poden viatjar ni res."

Les dues refugiades senten que d'alguna manera el món ha oblidat l'Afganistan. I descriuen un dia a dia precari per als que hi viuen: "Cada any d'aquests cinc anys la cosa ha anat a pitjor. Els homes, els nois, no tenen feina. Quan en tenen, han d'obeir els talibans."

"La gent n'està farta, dels talibans", assegura la Karima, "hi ha moltíssimes famílies que volen que les seves filles vagin a escola, que treballin, que la gent de l'Afganistan pugui fer-hi alguna cosa".

Adoctrinament massiu

Els talibans han impulsat l'obertura de milers d'escoles islàmiques. Quan van tornar al poder, el 2021, hi havia 5.000 madrasses a l'Afganistan. Actualment n'hi ha 23.000.

"Això també fa molta por", explica Mònica Bernabé.

A les nenes els ensenyen que ser una bona musulmana és casar-se, tenir fills, obeir el marit i quedar-se a casa.

"Això és el que inculquen a les noves generacions, cosa que realment fa molta por perquè volen posar la llavor per perpetuar-se, per transformar la societat afganesa, per aconseguir una societat que els doni un suport que ara no tenen", conclou la periodista catalana.

Cap país d'Occident té ambaixada a l'Afganistan. Però amb els padrins exteriors del règim, Rússia, la Xina i Qatar, els talibans tenen més força que mai i no hi ha contestació interna.

La perspectiva dels afganesos a llarg termini en un país sense esperança és adaptar-se a la situació.

Pots recuperar l'entrevista sencera a Mònica Bernabé al canal 3CatInfo: