La UE rep per primer cop els talibans a Brussel·les per abordar el retorn de migrants afganesos

La Comissió Europea ha rebut aquest dimarts a Brussel·les una delegació dels talibans per discutir el retorn de migrants afganesos cap al seu país d'origen.

L'executiu comunitari remarca que són "contactes tècnics", en què han participat funcionaris europeus, sense que hi hagués càrrecs polítics.

També hi han assistit representants de 15 estats membres de la UE, entre els quals no hi havia Espanya.

Perquè els talibans poguessin assistir a la trobada, s'han concedit visats d'un dia a cinc persones que conformaven la delegació, segons ha confirmat el govern belga.

Reunió inèdita

Es dona la circumstància que ni Bèlgica ni la Unió Europea reconeixen el règim dels talibans com a govern legítim de l'Afganistan i, de fet, sobre alguns dels seus dirigents pesen sancions comunitàries.

La Comissió nega que amb aquesta reunió els estigui legitimant i evita concretar si els han ofert res a canvi d'agilitzar la deportació de migrants afganesos.

Però, segons un portaveu dels talibans citat per l'agència Reuters, a la reunió s'hi ha discutit la possible represa dels serveis consulars per als afganesos a la UE i altres mesures per "generar confiança" a fi de continuar amb les converses.

És el primer cop que les autoritats europees es reuneixen amb els talibans en territori comunitari des que els islamistes van recuperar el poder de l'Afganistan, l'agost del 2021.

A qui volen deportar?

La Comissió Europea afirma que l'objectiu de la trobada és abordar el retorn, "com a prioritat", de migrants afganesos que hagin comès delictes greus o que representin una amenaça per a la seguretat.

Això és el que van exposar a la Comissió Europea una majoria de països de la UE. Ho van fer en una carta en què van demanar formalment a Brussel·les que engegués contactes amb els talibans i que ha desembocat en la reunió d'aquest dimarts.

La missiva la van signar, l'octubre del 2025, els governs d'Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Xipre, la República Txeca, Estònia, Finlàndia, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Lituània, Luxemburg, Malta, els Països Baixos, Polònia, Eslovàquia i Suècia.

Tanmateix, el portaveu de la Comissió, Markus Lammert, ha evitat concretar si, com a resultat de les converses amb els talibans, aquests països podrien acabar deportant altres migrants afganesos que no necessàriament hagin comès delictes greus i que tampoc representin una amenaça per a la seguretat de la UE.

Lammert s'ha limitat a comentar que l'expulsió d'immigrants és una competència estatal.

Secretisme europeu

Oficialment, les autoritats comunitàries s'han negat a confirmar la trobada amb els talibans fins que no ha acabat, tot i les informacions que des d'hores abans la donaven per feta.

La Comissió Europea tampoc ha revelat el lloc exacte de la trobada ni del nom dels assistents, al·legant "raons de seguretat".

Només s'ha puntualitzat que la trobada ha estat fora de les instal·lacions del govern comunitari.

Crítiques de les ONG

La Premi Nobel de la Pau Malala Yousafzai s'ha mostrat "commocionada" i "profundament pertorbada" per la reunió entre els talibans i la Unió Europea, en un missatge a les xarxes socials:

Yousafzai, que va ser atacada pels talibans per la seva condició d'activista a favor dels drets de les nenes, ha recordat que aquest grup islamista "deté, agredeix i executa les dones que s'atreveixen a parlar o anar en contra de les seves regles".

Diverses ONG pels drets humans, com Amnistia Internacional o Human Rights Watch, també han censurat la trobada a Brussel·les i els plans de la UE per deportar afganesos.

En un comunicat, Amnistia Internacional alerta que tot plegat "posarà en risc la vida dels retornats" i i recorda que l'Afganistan "no pot considerar-se un lloc segur", tenint en compte la vulneració sistemàtica dels drets i llibertats fonamentals desplegada pel règim talibà.