S'estrena la coproducció de TV3 "Joan Fontcuberta: el que queda de la fotografia"

Entre finals dels 70 i principis dels 80, Joan Fontcuberta esbossa una manera de treballar i una estratègia intel·lectual que l'acaba convertint en un dels més importants fotògrafs contemporanis. Trobant un equilibri entre la seva formació acadèmica, amb una especial tirada per la semiòtica, el sentit pràctic heretat del negoci familiar dedicat a la publicitat i l'intercanvi d'idees amb col·legues com Pere Formiguera, Fontcuberta no tan sols esdevé un artista de primera fila, sinó que es construeix a mida el seu peculiar món i sistema de treball.

Tot i que el seu camp és la fotografia, el seu mètode serà el d'un artista conceptual. Però amb una obra molt més atractiva i divertida que la majoria d'artistes conceptuals. A més, com que a la Barcelona del 1980 no hi ha un bon circuit expositiu per a la fotografia, els museus encara no la tenen prou en compte, les publicacions especialitzades han de madurar i hi ha una manca substancial d'escrits teòrics, Joan Fontcuberta intervé en cada un d'aquests camps. I, a la llarga, la seva agenda professional estarà acuradament compartimentada en cada una d'aquestes activitats.

D'aquesta manera no només estarà pendent de la seva obra, sinó dels canals de difusió, d'escriure assajos amb els quals -des d'una anàlisi global i amb un agut sentit crític- emmarca els seus treballs, sinó que difondrà en directe les seves idees a través de conferències i cursos a escoles i universitats de tot el món. A banda del mèrit intel·lectual i creatiu de la seva obra, Fontcuberta ha tingut una gran perícia en el disseny de la seva activitat i prou disciplina per convertir tot això en un projecte únic.

Ara bé, el món ha canviat i el que era innovador el 1980 avui trontolla. L'evolució tecnològica ha desbaratat el paper del fotògraf en el món d'avui. Joan Fontcuberta ho fa avinent a través de diversos exemples. Un dels més notables és el que anomena "síndrome de Hong Kong": el diari més important de Hong Kong acomiada tots els fotògrafs que té en plantilla i els substitueix per repartidors de pizza, perquè arriben abans a la notícia. Fontcuberta teoritza aquests canvis amb el que ell anomena "postfotografia". Els mòbils i les xarxes socials han posat en circulació una allau de fotografia que desbarata el valor que la fotografia havia tingut fins fa pocs anys. I en conseqüència el del fotògraf.

"Joan Fontcuberta: el que queda de la fotografia", de Carles Prats, ha estat més d'una any amb un artista, que en la seva última exposició, "Trauma", reflexiona sobre la fotografia com a fet contingent que el pas del temps va deteriorant de manera inexorable. Ja no és ell qui construeix imatges sorprenents o impactants; són la química i l'atzar els que les creen. En la línia dels projectes que analitzen la pròpia essència semiòtica de la fotografia, Fontcuberta ens planteja a "Trauma" com la imatge acaba envellint i morint-se igual com els éssers vius. En aquest pas de la fotografia analògica a la fotografia digital hi ha bona part del seu decàleg sobre la postfotografia.

"Joan Fontcuberta: el que queda de la fotografia" és una coproducció de TV3, produïda per Pau Bacardit i PratsWorks.

tv3.cat/