Sexe, traïció i poder: revelen detalls del crim truculent d'un capellà anglès fa 700 anys

Un espai a internet de la Universitat de Cambridge destinat a compilar crims de l'edat mitjana ha revelat els detalls d'un brutal crim comès en ple carrer a Londres l'any 1337.

Les proves han sortit a la llum gràcies a Manuel Eisner, criminòleg de la prestigiosa universitat del Regne Unit, i s'han publicat a la revista Criminal Law Forum, que recull una base de dades de morts no naturals a l'Anglaterra del segle XIV.

El crim en qüestió no podia ser més sanguinari ni desenvolupar-se rere una trama més truculenta. En concret, Eisner desvela noves proves de l'assassinat del capellà John Forde, degollat en un concorregut carrer de la capital britànica fa gairebé set segles per encàrrec d'una examant aristòcrata.

I és que les investigacions apunten que la mort va ser producte de la venjança d'Ela Fitzpayne, després que l'arquebisbe de Canterbury li imposés severs càstigs i anys de penitència pública en descobrir que el sacerdot era el seu amant, probablement després d'haver-ho denunciat ell mateix.

Una carta escrita per l'arquebisbe cinc anys abans acusa l'aristòcrata d'adulteri, entre altres amb el capellà John Forde, i li exigeix, com a penitència, que faci caminades descalça per la catedral de Salisbury.

Paral·lelament, un altre registre d'Eisner descobreix que, en l'època d'aquestes acusacions, Fitzpayne va conspirar amb el seu marit i John Forde per encapçalar una banda d'extorsionadors que van assaltar el priorat d'una església, van fer-se forts dins dels edificis i van retenir el bestiar per demanar-ne un rescat.

De còmplice a "traïdor"

Tot i que les connexions no són del tot clares, les proves suggereixen que John Forde va passar de formar part de la banda criminal d'Ela Fitzpayne --i d'enllitar-se amb ella-- a ser qui, temps després, va denunciar a les autoritats eclesiàstiques tant les seves activitats delictives com les del seu germà i dos servents, responsables finals de la mort del sacerdot.

Manuel Eisner sospita que el descarat assassinat de Forde prop de la catedral de Saint Paul, entre la multitud que s'hi congregava quan es feia fosc, va ser una demostració de força: un recordatori al clergat del poder de la noblesa i de la mateixa Ela Fitzpayne, que no va oblidar la traïció del capellà. Com explica Eisner:

"Som davant d'un assassinat encarregat per una figura destacada de l'aristocràcia anglesa. És un crim planificat i a sang freda, perpetrat per un familiar i coneguts propers, fet que apunta a un mòbil de venjança."

L'investigador afegeix que "els intents d'humiliar públicament Ela Fitzpayne probablement van ser part d'un estira-i-arronsa polític, ja que l'Església utilitzava la moralitat per imposar autoritat a la noblesa".

Una trama truculenta i un jurat poc rigorós

A l'hora d'emmarcar l'assassinat, Manuel Eisner conclou:

«Globalment, les proves evoquen una història d'extorsions, sexe i venjança que traspua les tensions entre l'Església i les elits d'Anglaterra, i acaba amb un assassinat d'estil mafiós d'un home de Déu abatut per una banda de sicaris medievals."

El crim de John Forde el van jutjar els jurats de l'època, la majoria dels quals formats per una dotzena d'homes, alguns d'ells testimonis. En el cas de Forde, el jurat el van conformar 33 homes, fet que porta a pensar que les autoritats el consideraven un crim de gran repercussió pública.

El jurat va exposar que Forde havia estat caminant pel carrer Cheapside al capvespre. En apropar-se a la catedral de Saint Paul, quatre homes, entre els quals hi havia Hugh Lovell, germà d'Ela Fitzpayne, el van atacar.

Lovell va degollar el clergue amb una daga de 30 centímetres, mentre dos homes més --Hugh Colne i John Strong, els quals fins feia poc havien treballat per a la família Fitzpayne— van apunyalar Forde al ventre.

El jurat, que incloïa un fabricant de rosaris i un barreter, va identificar tots els assassins, però va al·legar que no sabia on localitzar-los. També va assenyalar que els Fitzpayne feia temps que mantenien una disputa amb Forde. Com explica Eisner:

"Tot i dir qui són els assassins i tenir clar qui era l'instigador, el jurat fa els ulls grossos quan es tracta de perseguir els perpetradors del crim."

L'antic servent de Fitzpayne Hugh Colne va ser finalment acusat pel crim cinc anys més tard i empresonat a Newgate com a únic imputat en el cas.

 

Cartes de l'arquebisbe

En investigar el cas Ford, Eisner va trobar una carta de l'arquebisbe de Canterbury, Simon Mepham, al bisbe de Winchester, enviada el gener del 1332, en què s'afirmava que Ela Fitzpayne va mantenir relacions sexuals amb "cavallers i altres, solters i casats, i fins i tot amb clergues d'ordes sagrats".

El càstig per la seva conducta incloïa la prohibició de portar or, perles o pedres precioses i el pagament de grans sumes de diners als ordes monàstics i donacions als pobres.

La penitència més pública, però, va ser caminar descalça per la catedral de Salisbury (la nau més llarga d'Anglaterra) portant una espelma de cera de gairebé dos quilos fins a l'altar; una penitència que Fitzpayne havia de fer cada tardor durant set anys.

La carta indica que Fitzpayne, guiada per un "esperit d'orgull" i el diable, es nega a complir el càstig i ha abandonat el seu marit. A l'abril es va enviar una altra carta en què s'afirmava que Ela s'amagava a Rotherhithe i estava excomunicada.

A les missives només se cita un suposat amant, John Forde, fet que apunta que va ser ell mateix qui va alertar l'arquebisbe. En aquell moment, el sacerdot era el rector de l'església d'Okeford Fitzpaine, un poble de la finca de la família Fitzpayne a Dorset.

Segons Eisner, "l'arquebisbe imposa a Ela una penitència pública severa i vergonyosa que sembla que ella no compleix, però que podria haver-li despertat una set de venjança. Sobretot perquè John Forde s'ha escapat del càstig de l'Església."

Còmplices en l'assalt d'un priorat

Una altra prova aportada per Eisner, del març del 1322, revela que Ela Fitzpayne i John Forde van ser acusats per una comissió reial. La parella havia assaltat un priorat benedictí l'any abans juntament amb el cavaller Sir Robert Fitzpayne, espòs d'Ela i senyor de Stogursey, el castell més proper.

Els assaltants van destrossar les portes i els edificis, van talar arbres i van robar efectes de la pedrera. En total, també van confiscar 18 bous, 30 porcs i unes 200 ovelles que es van endur al seu castell.

Tot i la seva ubicació, el priorat era una plaça avançada d'una abadia francesa. Era una època de creixent animositat entre França i Anglaterra, després de la coronació del rei Eduard III, que intentava reclamar el tron francès.

La parròquia de Ford era a uns 80 quilòmetres de Stogursey. "Ela hauria visitat Okeford, i Forde podria haver passat un temps considerable al castell", apunta Eisner. L'investigador suggereix que Forde va conspirar amb els Fitzpayne per assaltar el priorat aprofitant les tensions diplomàtiques.

Malgrat l'adulteri d'ella, curiosament, no existeixen proves de males relacions entre Ela i Robert Fitzpayne, baró i primer parlamentari, i segon marit d'Ela. Robert mor el 1354 encara casat amb ella, que hereta totes les seves propietats.

El resultat de totes aquestes investigacions de Manuel Eisner formen part del projecte Mapes d'assassinats medievals, que ell mateix dirigeix. Es tracta d'un recurs digital que traça escenes de crims basant-se en traduccions dels registres forenses, principalment del segle XIV.

El projecte, fins ara, ha articulat mapes de Londres, Oxford i York. Escrits en llatí, registren morts sobtades o sospitoses investigades per un jurat d'homes locals convocats pel forense per establir els fets i arribar a un veredicte. En el cas del crim del capellà John Forde, però, la reconstrucció total dels fets ha hagut d'esperar set segles.