"Shitposting": el contingut banal que regna a internet

És fàcil trobar-se amb el que sembla un mem fet amb Paint als anys 2000 o amb WordArt en el mar immens de continguts que és internet. Allà, entre publicacions que prescriuen les tendències d'enguany, el safareig del casament entre Zendaya i Tom Holland o l'últim informe sobre crisi climàtica que preveu un món encara menys habitable, hi apareix el que s'anomena shitposting i que podríem traduir com contingut de merda. 

Aquesta classe de publicacions irreverents i ràndom no només han pres les xarxes socials, també s'han convertit en una forma de comunicar-nos, d'expressar-nos i, sí, no ho neguem, d'evadir-nos del món per una estona i divertir-nos.  

 

Què és fer shitpost? 

El terme shitposting va néixer com un argot d'internet i fa referència a tot aquell contingut digital de baixa qualitat, absurd i irònic. Va començar en fòrums d'internet com 4chan i Reddit, però no va trigar a fer el salt a xarxes massives com TikTok, Instagram i X, de manera que es va convertir en un idioma global per a les nadiues digitals.

És una mena de "com menys sentit tingui, millor" i com més cutre, també. Podríem definir-ho com un gènere dels mems menys elaborat amb edicions pobres i imatges pixelades, un contingut brossa que fa bandera de ser-ho. Reuneix diversos elements sense aparent connexió entre ells i, precisament, en aquesta combinació aleatòria i fàcil hi ha la gràcia del shitpost.  

Aquesta forma transgressora (i inútil) de comunicar-se en clau d'humor pot presentar errors gramaticals o ortogràfics i serveix per desafiar la perfecció que impera a internet: sovint no pretén dir res transcendental.  

El shitpost o contingut de merda és el favorit de la nostra generació; prova d'això en són els comptes que ho difonen i acumulen milers de seguidores com detritivors o elpolyklin. 

En la pràctica, exemplificar-ho és la clau per entendre-ho i definir-ho millor. Així que a continuació teniu un altre exemple.

 

Per què ens flipa el shitposting? 

Vivim envoltats d'una allau constant d'informació. Entre notícies, posts aspiracionals --i inspiracionals-- d'influencers i publicacions perfectament calculades, no és estrany que ens sentim saturades. Arriba un punt que el cap no dona per a més i el shitposting apareix com una descompressió digital i un respir entre la voràgine que és internet.  

De fet, l'informe de Comprensió de l'Audiència de TikTok revela que el 75% de les usuàries prefereixen l'entreteniment i entren a l'app amb l'objectiu de "divertir-se, somriure i millorar l'estat d'ànim".  

Les raons per les quals ens sentim atretes pel shitposting són diverses, però en destaquem les principals. 

• És un crit a la comunitat. Aquest contingut de merda té un component màgic: si captes la brometa, sents que en formes part. A més, sovint utilitza altres referències virtuals que accentua aquest sentiment comunitari. L'Alba Riera ho explica al capítol de "La turra" de "S'acaba internet?": quan passa algun fenomen a internet, "vols ser allà per comentar-ho", i el shitpost respon a aquest principi.  
• Ens fa riure, perquè la vida ja és prou seriosa. Publicar (o consumir) un mem de mal gust o un vídeo sense cap ni peus és ideal per riure's una mica de tot i deixar de banda els drames del dia a dia. Però sempre tenint en compte que aquest consum no es converteix en un problema. "Si és continu i és una addicció, deixa de ser positiu", explica la psicòloga Estrella Dorca. Dorca adverteix que consumir aquest tipus de contingut és natural, però és important ser-ne conscients i "limitar la franja d'oci i el moment de desconnexió a les pantalles".