Solars buits recuperats per a usos d'interès social

L'esclat de la bombolla immobiliària i la crisi de les finances públiques han aturat molts projectes immobiliaris i també de construcció d'equipaments públics. Un dels efectes visibles és la gran quantitat de solars buits i sense destí immediat esquitxats pel paisatge de les nostres ciutats. A Barcelona n'hi ha centenars. Fa un any, l'Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el Pla Buits, per donar un ús temporal a alguns d'aquests espais. L'ajuntament n'ha cedit 15 a entitats i col·lectius sense ànim de lucre dels barris i districtes perquè els gestionin, per fer projectes d'interès social. Com que són les mateixes entitats les que han de buscar el finançament, el procés ha estat lent. Però nou mesos després de l'adjudicació als projectes guanyadors, en alguns solars ja es veuen els primers fruits.

Al barri de la Font de la Guatlla, al peu de Montjuïc, fa molts anys que hi ha en marxa una reforma urbanística, amb l'enderrocament de les antigues casetes obreres i el trasllat dels veïns. Això ha creat grans solars que s'han de convertir en zona verda. Però el procés ha estat molt temps aturat. Ara, dins del projecte de recuperació de solars Pla Buits, que pretén afavorir la implicació de la societat civil en la gestió d'espais buits per dinamitzar-los i integrar-los a la ciutat, l'Ajuntament de Barcelona ha cedit temporalment un descampat a entitats del barri. Desenes de voluntaris treballen per fer-hi un conjunt d'horts socials i comunitaris. A "l'illa dels Tres Horts", gestionada per la cooperativa Tarpuna, hi col·laboren 23 entitats.

Germà Martínez, encarregat de la formació en horticultura, explica el que s'hi està fent: "L'espai era una selva, un lloc totalment abandonat, i ara la intenció és fer-hi parcel·les, nou horts de 12 m² cada un, però a part també hi ha una àgora, un espai polivalent per desenvolupar activitats multidisciplinàries d'oci i lleure, tant per a les entitats que ho sol·licitin com per a veïns del barri." El projecte busca tres beneficis: la col·laboració social, la funció educativa i la producció ecològica. Els horts els cuiden escoles, gent gran i associacions dedicades a la formació i al treball amb infants i adults en risc d'exclusió social o amb problemes de salut mental. El treball físic i col·lectiu és una eina de reinserció social i laboral.

Per al Tommaso, que treballa en l'hort que promou la Fundació Àmbit Prevenció, aquest treball l'ajuda a no pensar en la vida passada, en la toxicodependència. "Sobretot quan et despertes al matí, que abans la primera cosa que pensava era en la droga. Ara, no. Ara tinc un objectiu: saps que has de venir aquí, fer el que toca; tornes a casa cansat, no tens temps de fer altres coses. És molt positiu." Cristina Sanclemente, de la Fundació Àmbit Prevenció, creu que el projecte "dóna la oportunitat de trobar una satisfacció directa amb el que estan fent, d'aconseguir pels seus propis mitjans, amb el seu esforç, un resultat. I fan currículum, que ajuda per anar-se a presentar en el mercat laboral. Es tracta d'introduir un altre cop els valors de fer un treball plegats, de compartir."

Els horts van prenent forma. Una recuperació de l'espai públic que vol donar fruits socials i ambientals per al barri i la ciutat durant els tres anys de la cessió i més enllà.

En ple Eixample, al barri de la Sagrada Família, hi ha el solar de Can Roger. Aquí s'hi ha de fer una llar d'avis pública en uns terrenys adquirits per l'Ajuntament de Barcelona, però la construcció està aturada per falta de finançament. L'associació Can Roger, formada per diverses entitats del barri, ha aconseguit la cessió del terreny per a un ambiciós projecte social que anomenen 'Menjador + Hort + Art'. A l'interior de l'illa, un creixent grup de voluntaris treballa per transformar l'erm en terres de conreu.  Com explica Consol Montenegro, del Banc del Temps de Sagrada Família, tothom hi pot participar: "Molta gent treu el cap, mira, i ja s'hi queda. A aquest senyor l'acabem de fitxar, eh? Ha vingut i, cap a dins!"

A l'altra part del solar, al xamfrà dels carrers Roger de Flor i Rosselló, una llosa de formigó està preparada per posar-hi una casa prefabricada que serà un menjador social, el centre del projecte. Al barri de la Sagrada Família, les parròquies i l'associació de veïns Sagrada Família reparteixen menjar a unes 1.300 persones necessitades. Per a les entitats, disposar d'un menjador social és prioritari i alhora es pot convertir en un lloc d'intercanvi, formació i motivació per als que estan en situació de vulnerabilitat social. Per a Marina Comellas, presidenta de l'associació de veïns Sagrada Família: "El que no volíem és que la gent vingués aquí, fes cua, mengés i se n'anés. Primer ja per la pròpia persona, no? Per la seva pròpia dignitat. Per tant, vam pensar que ells podien participar en l'hort, en les activitats artístiques que es fessin, fins i tot en el mateix menjador. O sigui, que fossin útils."

Tot el finançament del projecte és privat, amb la col·laboració de les parròquies, esglésies i moltes entitats i empreses, i molt treball voluntari. Però encara calen més aportacions per reunir els diners necessaris. Com explica Ester Benach, de la Fundació Claror: "Hem estimat que el cost d'un any normal de funcionament és de 90.000 euros. És un projecte molt car per una temporalitat de tres anys, però és veritat que la necessitat social hi és ara."

A l'Associació Can Roger creuen que l'hort i les activitats culturals, artístiques i formatives que ja s'hi estan fent poden tenir continuïtat en el futur, fins i tot quan estigui feta la residència de gent gran i que, fins i tot, pot enriquir la vida dels que hi visquin.