"Sopa de Cabra, tornar enrere": les dificultats de conviure en una banda de rock, a "Sense ficció"
Durant quatre dècades, Sopa de Cabra ha estat un dels grups de rock més exitosos, aclamats i emblemàtics de Catalunya. Però com han aconseguit resistir com a banda durant tant de temps?
El documental "Sopa de Cabra, tornar enrere", que "Sense ficció" estrena el 19 de maig, explora la dificultat de conviure dins una banda de rock i s'endinsa en les relacions humanes, al llarg de tota la seva trajectòria, entre els quatre membres vius del grup: Gerard Quintana (cantant i lletrista), Josep Thió (guitarra i compositor), Cuco Lisicic (baixista) i Pep Bosch (bateria). Tots quatre expliquen sense filtres com ha estat el camí compartit.
A través de testimonis clau i de les veus dels protagonistes, la peça recorre una trajectòria que ha estat una autèntica muntanya russa: des dels primers èxits fins als períodes de crisi, polèmiques, malalties, pèrdues doloroses, silencis, reconciliacions i, fins i tot, la seva separació. Quin és el secret que els ha permès resistir tantes envestides internes i externes i seguir mantenint viva la seva música?
40 anys que ja són part de la història musical i emocional del país
El recorregut de Sopa de Cabra va començar en una casa ocupada de Girona i els ha portat a convertir-se en protagonistes de la història musical del país. Fa quatre dècades que són part de la història emocional de molta gent.
El documental combina present i passat. D'una banda, mostra els Sopa de Cabra actuals, amb les seves cicatrius i les dificultats naturals per continuar pujant als escenaris després de quaranta anys. De l'altra, recorre amb sinceritat els períodes de crisi i transformació que han marcat la seva història. Els records es lliguen amb les tensions del present, on la convivència continua sent un repte i on algunes maneres de ser, sovint incompreses, també condicionen la dinàmica del grup.
"Sopa de Cabra, tornar enrere" evidencia que no tots han viscut el camí de la mateixa manera i que les diferències de ritmes, sensibilitats o formes d'entendre el món han estat motors tant de creativitat com de fricció.
El resultat és un retrat íntim i complex sobre què significa mantenir-se units més enllà de l'èxit i del reconeixement públic. Es mostra la banda en la seva dimensió més humana: cohesionada per la música i per un llarg recorregut compartit, però també marcada per les pèrdues, els dubtes i les vulnerabilitats que han anat aflorant al llarg dels anys. Es dibuixa, així, un retrat íntim d'una banda que continua buscant el seu equilibri.