"Sortir de l'armari" i "El bastard", a "60 minuts"

 "Sortir de l'armari"

Com és el repte d'anunciar a la pròpia família que s'és gai, lesbiana o transgènere?

Un recorregut per les històries d'adolescents de mig món i de les seves gravacions a través de Facebook, Skype o YouTube, en què declaren la seva opció sexual o la seva adscripció de gènere als seus pares, germans o avis. Històries d'amor i dolor.

Una fracció de segon. Algunes paraules pronunciades amb nervis. Novament aquesta por a l'estómac, violenta i tenaç. En els últims anys cada cop més joves homosexuals, lesbianes, bisexuals o trans, de tot el món, han decidit sortir de l'armari. I ho fan a través de vídeos extraordinàriament impactants publicats a la web. El documental "Sortir de l'armari" ens aproxima a aquest moment de canvi íntim i social que té lloc a tot el món.

Som testimonis de diàlegs com aquest:

- Jesi : Com estàs?

- Mare de Jesi : M'acabo de llevar.

- Jesi: No fas veu de malalta. / T'he de dir una cosa.

- Mare de Jesi: Digues.

- Jesi: Però no vull que t'esveris.. gens. / Fa molt temps que t'ho vull dir, però... Soc homosexual.

- Mare de Jesi: Ah, sí? Ja. Què has dit?

- Jesi: Que soc homosexual.

- Mare de Jesi: Ja m'ho semblava, que havies dit això, però no n'estava segura. I, per tu, això què vol dir? Quins efectes té, en la teva vida?

Un documental fet a base de vídeos gravats per joves just en el moment que anunciaven a les seves famílies que eren gais o lesbianes o que volien ser transgèneres. Són vídeos que ells mateixos van penjar a internet perquè, fent públic aquest moment tan íntim, volen ajudar els que viuen aquesta situació a fer el pas, un pas que posa fi a un llarg temps de dubtes, de por i d'angoixa.

Dirigit per Denis Parrot

"El bastard"

Un relat commovedor ple de connotacions racials, familiars i de desig de pertinença.

Abandonat pel seu pare, holandès, quan va néixer, a Etiòpia, Daniel va haver de ser criat únicament per la seva mare, etíop. Sense la presència del pare, i perseguit constantment a causa de la seva pell pàl·lida, Daniel se sent rebutjat i, amb els anys, entra en la marginació i en la delinqüència.

"Ets un fill bastard" li diuen constantment des que era tan sols un nen.

Mentre és a la presó i condemnat a mort per assassinat a Addis Abeba, Daniel s'assabenta que el seu pare és l'holandès Joop Hoek. I entra en contacte amb la família.

Michiel Hoel, l'altre fill de Joop i, per tant, germà de Daniel, queda estupefacte. Però viatja immediatament a Etiòpia, entra a la presó d'Addis Abeba i es troba amb Daniel. La sorpresa i la felicitat mútua és immensa. Però li diu clarament:

- Germà, t'he d'explicar una cosa... Soc aquí perquè vaig matar algú.

Michiel costeja la seva defensa jurídica i aconsegueix que Daniel surti de la presó.

I té lloc la reunificació familiar a Holanda.

De cop, els fantasmes del passat tornen i impregnen una relació extremadament difícil. El pare, Joop Hoel, es confessa davant la càmera: va conèixer la mare de Daniel a Etiòpia quan ell treballava en una fàbrica de sucre muntada per una companyia holandesa. Va mantenir amb ella una relació de dos anys. Després, va marxar per tornar a la Universitat a Holanda i mai més va voler saber res d'aquella dona etíop.

La integració de Daniel en la seva "nova família" és difícil, i la història d'ell i del seu pare transcorre per camins inesperats. I nosaltres en som testimonis.

Una història absolutament inspiradora.

Dirigit per Floris-Jan van Luyn 

Festivals

Festival de cinema documental Big Sky - Selecció oficial

Festival Internacional de Documentals Docville - Millor pel·lícula

Festival Internacional de Cinema Documental Millenium - Selecció oficial

Festival Movies That Matter Film  – Millor pel·lícula

tv3.cat/60minuts

Sant Joan Despí, 23 d'octubre del 2020