Suècia tanca el cas Olof Palme: posa nom a l'assassí, però no sap qui va donar l'ordre

La fiscalia de Suècia tanca el cas de l'assassinat d'Olof Palme, 34 anys després d'un dels crims polítics més rellevants de l'Europa contemporània i que han aixecat més teories al voltant de qui en van ser els responsables. 

La justícia sueca ha posat per fí nom a l'home més buscat de la seva història recent. El fiscal Krister Petersson, encarregat del cas des que es va reobrir el 2016, ha donat a conèixer la conclusió: Stig Engström és l'home que va matar a trets el primer ministre suec Olof Palme el 1986.

El fiscal ha dit, en la compareixença que ha fet aquest dimecres, que el fet que el principal sospitós del crim estigui mort i no pugui ser condemnat, l'obliga a donar per tancada la investigació.

"Crec que hem arribat tan lluny com es podia demanar en la investigació."

I és que no tot s'ha pogut aclarir. Queda per saber -si n'hi va haver- qui eren els responsables a l'ombra del magnicidi, i si alguna de les teories que s'han plantejat durant tots aquests anys podrien ser certes, com les connexions amb els serveis secrets de la Sud-àfrica de l'apartheid, el Partit dels Treballadors del Kurdistan o una xarxa d'extrema dreta internacional.

L'home de Skandia

Stig Engström es movia en entorns d'extrema dreta i havia estat dins el dossier dels investigadors perquè va ser una de les primeres persones a aparèixer per la zona del crim.

Va ser interrogat com a testimoni els primers dies de la investigació, però fa uns anys va passar a ser un potencial sospitós. Era un dels molts suecs que acusaven Palme de traïdor. Tenia entrenament i accés a armes de foc, coincidia amb el perfil buscat i guardava informació que el feia sospitós.

Conegut com "l'home de Skandia" pel nom de l'asseguradora on treballava de dissenyador gràfic i que tenia la seu a la vora d'on va caure Palme, es va suïcidar l'any 2000.

Després de 4 anys, durant els quals el fiscal Krister Petersson i el seu equip d'investigadors han repassat exhaustivament els més de 250 metres lineals que ocupen els arxius del cas i han revisat amb tècniques noves totes les proves, i n'han fet de noves. És Stig Engström, l'home que apareix a les imatges d'una càmera de seguretat fugint del lloc dels fets poc després de l'assassinat? El fiscal Petersson ha complert la seva intenció de donar un nom i tancar el cas abans de l'estiu 2020.

 

 

El crim i moltes teories 

28 de febrer de 1986. El primer ministre suec Olof Palme és assassinat a Estocolm poc després de sortir del cinema amb la seva dona. No duia escorta. Un home se'ls va acostar pel darrere i li va disparar a boca de canó al mig del carrer. L'assasí va fugir corrents amb l'arma del crim.

Qui va ser, i per què? Aquestes preguntes han planat sobre la consciència dels suecs durant 34 anys, en un cas que el cap de la investigació, Hans Melander, ha comparat amb el de l'assasinat de JFK, per la seva envergadura: 10.000 interrogatoris, 90.000 pàgines d'informe i múltiples teories conspiratives.

"Aquesta és una de les investigacions policials de més abast del món. Sovint es compara amb l'assassinat de Kennedy i també amb l'atemptat contra l'avió de passatgers de Lockerbie. I, si ens centrem en Suècia, és clar que es tracta de la investigació més àmplia que s'ha fet mai al país."

El primer ministre suec, Stefan Löfven, espera que aquesta decisió del fiscal ajudi a curar el que ha qualificat de "trauma nacional".

"És la meva sincera esperança que ara es pugui curar aquesta ferida."

Tot i que hauria estat desitjable que hagués acabat amb una condemna i amb proves més definitives, s'havia avançat en la investigació.
 

Els enemics de Palme

Palme, carismàtic, primer ministre dues vegades, va ser tot un símbol per a la socialdemocràcia europea. Però va ser estimat igual que odiat. Dins i fora de Suècia. En plena guerra freda, va ser dels pocs líders occidentals que van criticar el colonialisme, els Estats Units, l'URSS, l'apartheid o la dictadura de Franco. I va ser aquest compromís amb la pau, els drets humans o el desarmament el que li va valer molts enemics. S'ha assenyalat des dels nacionalistes kurds fins a la CIA, el KGB, el règim sud-africà o l'extrema dreta sueca.
 

La teoria de Stieg Larsson

L'autor de la saga "Millenium", Stieg Larsson, va dedicar vint anys a investigar la mort d'Olof Palme. Larsson va entregar les seves investigacions a la policia.

Larsson va morir el 2004, i la seva teoria, ignorada en el seu dia, va ser publicada el 2014, en el llibre "Stieg Larsson, el llegat", per Jan Stocklassa, que va tenir accés a les 15 caixes d'arxiu que havia recopilat l'escriptor.

El llibre va donar un impuls al cas, ja que les investigacions de Larsson, ignorades per la policia, van fer que els serveis secrets suecs i sud-africans col·laboressin i compartisin informació, i això va obligar a reobrir el cas que avui es torna a tancar.

Larsson relacionava els autors amb l'extrema dreta sueca i el govern de l'apartheid de Sud-àfrica.

Un condemnat, home de palla?

El fiscal Petersson en la seva investigació va descartar el primer acusat dels fets, Christer Pettersson, un delinqüent comú i toxicòman que va confessar i després es va retractar i fins i tot va ser identificat per Lisbeth Palme, l'esposa del primer ministre suec.

Pettersson va ser processat i declarat culpable el juliol del 1989. L'apel·lació el va deixar en llibertat mesos més tard per falta de proves. El seu testimoni, ple d'irregularitats, es va desestimar per les condicions en què va testificar. El 2004 va morir.